va ser un militar i polític espanyol, tinent general de l'Exèrcit, que també va exercir càrrecs polítics durant la dictadura de Franco.
Biografia Combatent requeté durant la Guerra Civil Espanyola, durant la Segona Guerra Mundial va ser un dels voluntaris de la crida Divisió Blava, enviats al Front Oriental per a combatre al costat de l’Alemanya nazi contra la Unió Soviètica.
Vinculat a l’Opus Dei, a ser un dels membres fundadors de la junta de Fuerza Nueva editorial, dirigida per Blas Piñar, el 1966. Durant la dictadura franquista va exercir càrrecs d'importància: director general del Tresor, Deute públic i Classes Passives;: : subsecretari del Tresor i Despeses Públiques durant el mandat de Mariano Navarro Rubio;Cese del cargo de subsecretario del Tesoro y Gastos Públicos de Álvaro de Lacalle Leloup, en la web del BOE, 14 de enero de 1963. Consultada el 11 de junio de 2018. Al gener de 1963 va ser nomenat president del nou Banc de Crèdit a la Construcció, creat per decret llei 54/1962 de 29 de novembre.Decreto-ley 54/1962, de 29 de noviembre. Publicado en BOE, 30 de noviembre de 1962.Nombramiento de presidente del Banco de Crédito a la Construcción de Álvaro de Lacalle Leloup, en la web del BOE, 14 de enero de 1963. Consultada el 11 de junio de 2018. Seria destituït al juliol de 1968 pel ministre d'Hisenda Juan José Espinosa San Martín.Cese de Álvaro de Lacalle Leloup como presidente del Banco de Crédito a la Construcción, en el BOE, 5 de julio de 1968. Fins a novembre de 1969 no va ser nomenat el seu substitut, Manuel Aguilar Hardisson, sota el mandat de Alberto Monreal Luque com a ministre d'Hisenda.Decreto por el que se nombra presidente del Banco de Crédito a la Construcción a Manuel Aguilar Hardisson, en el BOE de 17 de noviembre de 1969.
Substitut en 1981 després del 23F del cessat general Ángel Campano López al comandament de la capitania general de la VII Regió Militar, va acabar sent igualment nomenat president en 1982 de la Junta de Caps d'Estat Major (PREJUJEM). Va morir l'1 de setembre de 2004 en Madrid.
Pròxim a Leopoldo Calvo Sotelo, va ser el militar senyalat per Alejandro Rojas Marcos i Diario 16 com aquell al qual suposadament donaria suport al PSOE en cas de relleu de Adolfo Suárez. Va estar casat amb Irene Vázquez de Parga y Rojí, una noble dos cop gran d'Espanya. Germà de Gonzalo de Lacalle i de Guzmán de Lacalle, sotsgovernador del Banc d'Espanya i alcalde de Vitòria, va ser besoncle de Lucía Figar, neta de l'anterior.
Reconeixements Gran Cruz (amb distintiu blanc) del Mèrit Naval (1962) Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild (1975): Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1984): Gran Creu de l'Orde Militar de Sant Gregori Magne (1984)
Referències
Bibliografia
Categoria:Generals espanyols Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Membres de l'Opus Dei Categoria:Membres de la Divisió Blava Categoria:Morts a Madrid Categoria:Persones d'Haro Categoria:Militars riojans