Maruxa és una ègloga lírica en dos actes amb música d'Amadeu Vives i Roig i llibret en castellà de Luis Pascual Frutos. Es va estrenar el 28 de maig de 1914 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Ambientada en una aldea de Galícia, és una de les obres escèniques més conegudes de Vives i combina elements de la sarsuela amb una escriptura musical contínua pròxima a l'òpera.
Història Vives va compondre Maruxa quan, el 1914, estava vinculat a la direcció artística del Teatro de la Zarzuela. Luis Pascual Frutos va concebre un llibret de caràcter pastoral situat en el món rural gallec, centrat en dues parelles i en els conflictes amorosos que sorgeixen entre elles.
L'obra es va estrenar el 28 de maig de 1914 al Teatro de la Zarzuela. El repartiment estava encapçalat per Ofelia Nieto en el paper de Maruxa, Emilia Iglesias com a Rosa, Juan Corts com a Pablo, Rafael López com a Antonio i Francisco Meana com a Rufo. L'estrena va obtenir un gran èxit i l'obra es va difondre ràpidament per altres teatres espanyols.
El setembre del mateix any es va representar a Barcelona, tant al Teatre Novedades com al Teatre Tívoli, i el novembre va arribar al Gran Teatre del Liceu.
L'1 de juny de 1915 Maruxa es va presentar al Teatro Real de Madrid, sense modificacions substancials respecte de la versió estrenada a la Zarzuela, però en el context operístic del teatre. Ofelia Nieto va tornar a interpretar el paper protagonista i Ricardo Villa va dirigir l'orquestra.
Personatges Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena Maruxa, jove pastora soprano Ofelia Nieto Rosa, propietària del pazo soprano Emilia Iglesias Eulalia Sra. Ortega Pablo, pastor enamorat de Maruxa baríton Juan Corts Antonio, cosí de Rosa tenor Rafael López Rufo, capatàs baix Francisco Meana Un pastor Sr. Vela
També hi intervé un cor de pastors i camperols.
Argument L'acció transcorre en una aldea de Galícia a començaments del segle XX.
Acte I En un prat gallec, Maruxa, una jove pastora, té cura de la seva ovella Linda mentre espera Pablo, un pastor de qui està enamorada. Quan aquest arriba, els dos joves manifesten obertament el seu amor i la voluntat de romandre junts.
Rufo, el capatàs de les terres, observa la parella. Té l'encàrrec de vigilar Rosa, la propietària del pazo, i Antonio, cosí d'aquesta, dels quals les famílies esperen que acabin casant-se.
Rosa, però, queda captivada per la naturalitat i la força de Pablo i comença a sentir-se atreta pel pastor. Antonio, per la seva banda, s'interessa per Maruxa. Les dues parelles inicials queden així amenaçades per l'atracció que els dos propietaris senten pels joves pastors.
Rosa intenta seduir Pablo, però aquest continua pensant en Maruxa. Antonio també procura acostar-se a la pastora, que rebutja les seves insinuacions. La gelosia comença a provocar tensions entre els quatre personatges.
Acte II Rosa continua intentant guanyar-se Pablo, i Antonio insisteix a conquistar Maruxa. La situació fa créixer la desconfiança entre els dos pastors, especialment quan les accions de Rosa i Antonio provoquen diversos malentesos.
Pablo, convençut per moments que Maruxa pot haver-lo traït, pateix per la possible pèrdua de la seva estimada. Maruxa, al seu torn, defensa la fidelitat del seu amor.
Finalment, les intencions de Rosa i Antonio queden al descobert. Pablo i Maruxa es reconcilien i reafirmem el seu amor, mentre Rosa i Antonio tornen a acostar-se. L'obra conclou amb el restabliment de les dues parelles.
Música Maruxa presenta una estructura musical pràcticament contínua, sense la separació habitual entre números musicals i diàlegs parlats de bona part de la sarsuela tradicional. Vives utilitza diversos temes recurrents associats als personatges i als seus sentiments, que reapareixen transformats al llarg de l'obra.
L'ambientació gallega té un paper destacat en la partitura. Vives incorpora ritmes i girs melòdics inspirats en la música popular de Galícia, així com intervencions corals de caràcter pastoral.
Entre els fragments més coneguts hi ha el preludi del segon acte, que també s'ha interpretat sovint com a peça orquestral independent. També destaquen el duet de Maruxa i Pablo, el duet de Rosa i Pablo, el tercet de la carta i el número conegut com «Golondrón».
Enregistraments 1954 – Ataülf Argenta (director), Orquesta de Cámara de Madrid i Cantores de Madrid; Toñy Rosado (Maruxa), Manuel Ausensi (Pablo), Pilar Lorengar (Rosa), Enrique de la Vara (Antonio) i Luis Corbella (Rufo). Alhambra.
Aquest enregistrament, posteriorment reeditat en disc compacte, és una de les principals versions discogràfiques de l'obra.
Adaptacions L'èxit de l'obra va donar lloc a diverses adaptacions cinematogràfiques. El 1923 se'n va realitzar una versió muda dirigida per Henry Vorins.
El 1969 Juan de Orduña va dirigir una nova adaptació cinematogràfica de Maruxa, en la qual es va utilitzar la música de Vives.
Referències
Categoria:Sarsueles d'Amadeu Vives Categoria:Òpera a Catalunya Categoria:Òperes ambientades a Espanya Categoria:Òperes del 1914 Categoria:Òperes estrenades a Madrid Categoria:Òperes en castellà Categoria:Composicions musicals de la dècada del 1910