Un índex econòmic és, en economia, estadística i finances, un número que mesura com canvia al llarg del temps un grup de dades relacionades —com ara preus, rendiment empresarial, productivitat o ocupació— per fer el seguiment de diferents aspectes de l'economia a partir de diverses fonts.

Els índexs centrats en el consumidor inclouen l'Índex de preus de consum (IPC), que mostra com es desplacen els preus al detall de béns i serveis en una zona determinada, ajudant a ajustar salaris, tipus d'interès de bons i llindars fiscals per a l'inflació. L'índex del cost de la vida (ICV) compara les despeses de subsistència al llarg del temps o entre diferents llocs.Turvey, Ralph. (2004) Consumer Price Index Manual: Theory And Practice. Pàgina 11. Editor: Organització Internacional del Treball. . L'Índex Big Mac de The Economist utilitza el cost d'un Big Mac per explorar el valor de les divises i el poder adquisitiu.

Els índexs de rendiment del mercat fan el seguiment de tendències com el valor de les empreses o l'ocupació. Els índexs borsaris inclouen el Dow Jones Industrial Average i el S&P 500, que cobreixen principalment empreses dels EUA, així com l'Ibex 35 ho fa a Espanya o el CAC 40 a França. El Global Dow i el NASDAQ Composite monitoren les principals empreses de tot el món. Els índexs de matèries primeres fan el seguiment de béns com el petroli o l'or. Els índexs de bons segueixen els mercats de deute. Eines pròpies d'índexs borsaris de les cases de borsa ofereixen mesures d'inversió especialitzades. A escala de tota l'economia, el deflactor del PIB, o PIB real, avalua els canvis de preus de tots els béns i serveis nous produïts a l'interior del país.

Números índex Un número índex és una xifra de dades econòmiques que compara un valor —com el preu o la quantitat— amb un punt de partida estàndard, anomenat valor base, que sol fixar-se en 100. Es calcula com 100 vegades la raó entre el valor actual i la base; per exemple, si el preu d'una matèria primera es duplica de 1960 a 1970, el seu número índex seria 200 prenent 1960 com a base. Els números índex ajuden a simplificar dades complexes sobre l'activitat empresarial, el cost de la vida o l'ocupació en números que són fàcils d'entendre i comparar al llarg del temps.

Alguns números índex, anomenats números índex superlatius, estan dissenyats per aproximar-se estretament a un índex ideal basat en una funció d'utilitat desconeguda (com valora la gent els béns i serveis); per exemple, el vertader índex del cost de la vida. Tot i que aquest índex ideal es basa en una fórmula incalculable, els superlatius es poden calcular i ofereixen un ajust molt precís en molts casos, com ara per a preus o quantitats. Els economistes estudien com construir aquests números, què els fa útils i com es connecten amb idees econòmiques, mesurant sovint els canvis en els preus, els salaris o la producció respecte a una base de 100.

Alguns índexs no són sèries temporals, com els índexs espacials, que comparen coses com els preus immobiliaris o la disponibilitat de serveis entre diferents ubicacions geogràfiques, o els índexs que comparen distribucions de dades dins de categories, com la paritat de poder adquisitiu per a les divises.

Problema del número índex El problema del número índex és un desafiament en economia on els índexs estadístics tenen dificultats per mesurar perfectament els canvis econòmics, com els increments en el cost de la vida amb eines com l'Índex de preus de consum (IPC). Sorgeix perquè els índexs es basen en suposicions fixes —com un cabàs fix de béns en l'IPC— que poden no coincidir amb els canvis del món real en les despeses, la producció o les preferències, donant lloc a inexactituds en el seguiment de la inflació o d'altres tendències.

Aquesta limitació afecta diversos índexs. L'IPC pot sobreestimar o subestimar els costos de la vida si els consumidors canvien a béns més barats quan els preus augmenten, un defecte anomenat biaix de substitució. L'Índex de preus de producció (IPP) podria passar per alt canvis en els costos de producció o millores de qualitat en els béns. El deflactor del PIB pot distorsionar la producció real en no ajustar completament els nous productes o les variacions de preus. No hi ha una solució perfecta, ja que els índexs ideals requereixen dades completes sobre preferències o condicions de mercat, la qual cosa és poc pràctica. A la pràctica, els cabassos o els pesos s'actualitzen periòdicament, però les comparacions a llarg termini continuen sent inexactes.

Referències

Bibliografia