Gabriel García Cantero (Sant Sebastià, 25 de juliol de 1927 - Saragossa, 24 de desembre de 2024) va ser un jurista, investigador del Dret i professor universitari espanyol.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid (UVa) el 1949, i doctorat en Dret per la Universitat de Madrid el 1953, el 1967 es nomenat catedràtic de dret civil de la facultat de dret de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), i el 1970 catedràtic de Dret civil de la facultat de dret de Sant Sebastià depenent de la Universitat de Valladolid.
Durant els primers anys de la seva trajectòria professional, abans de dedicarse a la recerca i a la docència, treballa en diversos jutjats. Així, el 1955 se'l nomena jutge de primera instància i instrucció d'Orcera, el 1956 de Laguardia i el 1962 també és nomenat jutge d'Haro. El 1974 és becat per la Fundación Juan March. El 1981 rep amenaces per part d'ETA i es trasllada a la Universitat de Saragossa, on exercirà la resta de la seva activitat professional i on acabarà jubilant-se com a emèrit l'any 1997. A més de catedràtic emèrit de Dret Civil, era col·laborador extraordinari de la Universitat de Saragossa, i participà activament a l'activitat investigadora i docent de la Universitat.
Va pertanyer a l'Associació Internacional de Dret Comparat, a l'Acadèmia Internacional de Dret Comparat de París i a l'Acadèmia de Jusprivatistes Europeus de Pavia. També va presidir l'Associació Espanyola de Dret Comparat. Com a especialista en Dret Comparat, exercí com a Profesor de la Facultat Internacional de Dret Comparat d'Estrasburg, i també a la Universitat d'Amsterdam, la Universitat de Graz, la Universitat de Namur, la Universitat de Cluj-Napoca, la Universitat Alexandru Ioan Cuza, la Universitat de Rostock i la Universitat de Ponce de Puerto Rico.
Cantero va ser un dels precursors, cap als anys 70, de l'adaptació de la legislació a les noves realitats familiars i de relacions personals. Una perspectiva en concordància amb la Constitució de 1978, amb obres com El divorcio, editat per la Biblioteca d'Autors Cristians, La adopción del propio hijo natural reconocido, Las causas del divorcio en el Derecho español o Parejas de hecho: Historia, régimen y perspectivas de futuro, un dels seus últims treballs, publicat el 2021.
La seva activitat professional i de recerca en l'àmbit acadèmic ha quedat reflexada en diversos centenars de publicacions de tot tipus: llibres, articles, capítols de llibre, actualitzacins d'obres senyeres del Dret Civil, comentaris i notes jurisprudencials, recensions i un llarg etètera.
L'any 2010 va publicar Estudios de Derecho Comparado, un llibre inclòs a la colecció editorial 'El Justicia de Aragón', que agrupa obres sobre Dret públic i privat aragonès, que recull la major part dels seu treball fins aquell moment.
Referències
Categoria:Nascuts el 1927 Categoria:Juristes espanyols Categoria:Investigadors Categoria:Professors de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Professors de la Universitat de Valladolid Categoria:Professors de la Universitat de Saragossa Categoria:Alumnes de la Universitat de Valladolid Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Morts el 2024 Categoria:Morts a Saragossa