miniatura|Ciropèdia de Xenofont, edició en anglès de 1803. La Ciropèdia, de vegades grafiada Cyropaedia, és una biografia parcialment ficcionada de Cir el Gran, el fundador de l'Imperi Aquemènida de Pèrsia. Va ser escrita al voltant del 370 aC per Xenofont, el soldat, historiador i alumne de Sòcrates nascut a Atenes. El títol llatinitzat Cyropaedia deriva del grec Kúrou paideía (), que significa L'educació de Cir. Diversos aspectes de la seva obra es van convertir en un model per als escriptors medievals del gènere de mirall de prínceps. Al seu torn, la Ciropèdia va influir fortament en la més coneguda però atípica d'aquestes obres, El príncep de Maquiavel, que va fomentar el rebuig del pensament polític medieval i el desenvolupament de la política moderna.
Forma miniatura|Edició de 1594 En substància, la Ciropèdia és un relat que descriu l'educació del governant ideal. S'ha interpretat com una primera novel·la, una biografia i un manifest sobre el lideratge. L'obra pretén comunicar instruccions polítiques i morals al seu públic, la majoria dels quals haurien estat elits atenienses.
Tot i que la majoria dels erudits assenyalen que Xenofont no la va escriure com a text històric, la Ciropèdia no s'ajusta a cap gènere clàssic conegut, tot assemblant-se només en part a una forma primerenca de novel·la. La seva validesa com a font d'història aquemènida s'ha qüestionat en repetides ocasions, i nombroses descripcions d'esdeveniments o persones s'han trobat inexactes.
Malgrat les seves limitacions, s'ha argumentat que la Ciropèdia ofereix una visió del caràcter de Cir II el Gran. Ofereix un retrat artístic de Cir, que, segons algunes opinions, no podria haver estat tan positiu sense una memòria històrica de bon lideratge. Xenofont (c. 431 – 355 aC) no va ser contemporani de Cir (c. 580 – 530 aC) i és probable que part de la seva informació sobre Pèrsia es basés en esdeveniments que van tenir lloc més tard a la cort aquemènida. Xenofont n'havia visitat una com a integrant de l'expedició dels "Deu Mil", soldats grecs que van lluitar al bàndol perdedor d'una guerra civil persa, un fet que va relatar a la seva Anàbasi.
Sinopsi Llibre Primer (1) L'obra comença amb un discurs sobre l'imperi sense precedents, gran i divers, construït per Cir el Gran. Després d'una visió general de la societat persa, Xenofont inicia la secció biogràfica quan Cir té dotze anys. La mare de Cir, Mandana, rep un missatge del seu pare Astiages, rei dels medes, on li demana que ella i el seu fill el visitin a Mèdia. En ser presentat al seu avi, Cir nota com la vestimenta de luxe i el comportament dels medes difereixen dels costums més simples de Pèrsia. Mandana i Cir es queden al regne un temps, i el noi aprèn les tradicions dels medes i estableix una bona relació amb Astiages. Quan Mandana està a punt de tornar a Pèrsia, que és un estat vassall dels medes, per veure el seu marit, el seu pare vol que Cir es quedi. Mandana està en contra de la idea, però deixa que Cir prengui la seva pròpia decisió. Cir decideix quedar-se, al·legant que té més a aprendre dels medes.
Creixent a Mèdia, Cir aconsegueix un grup de companys amb els quals s'entrena. També va de caça amb ells, però tenen limitat el que poden caçar per mantenir-los a estalvi a causa de la seva edat. Això no li sembla bé a Cir, que prega al seu oncle, Ciaxares, que el porti a caçar. El seu oncle s'hi nega al principi, però ho accepta més tard. Mentre caça amb Ciaxares, Cir es troba amb animals perillosos i arrisca la seva vida per oferir les peces de caça a Astiages per l'amor que li té. Astiages rebutja els regals dient-li a Cir que cap regal podria valer la pena d'arriscar la seva vida.
Durant aquest temps, el rei d'Assíria es va a casar. Per celebrar-ho, reuneix un gran grup de gent per anar a caçar entre les fronteres dels imperis assiri i mède. En arribar al lloc de caça, el rei assiri es va adonar que tenia una host massiva per fer una incursió a les fronteres de Mèdia. Astiages va convocar els seus exèrcits com a resposta al saqueig de les seves terres pels assiris. Tot i que Cir era massa jove per lluitar, no es va poder contenir i es va unir al seu avi en la marxa. La força mède es troba amb una host d'assiris que s'emporten béns robats. Astiages és reticent a enviar les seves tropes per por que la cavalleria enemiga realitzi una contraofensiva. Cir suggereix que Ciaxares hauria de liderar una petita divisió de cavalleria per interceptar els soldats a peu que porten el botí. Si la cavalleria enemiga intenta reforçar la infanteria, les tropes d'Astiages intervindran per aturar-los. El pla funciona i els medes fan retrocedir els assiris. Astiages atribueix la victòria a Cir, però esmenta que la seva estratègia era una bogeria.
La reputació de Cir arran de la batalla s'escampa per tot l'imperi. El seu pare, Cambises I, pren coneixement dels assoliments del seu fill i el crida de tornada a Pèrsia. A la seva tornada, Cir és rebut amb els braços oberts. Els seus amics pensaven que hauria tornat convertit en un mède aristocràtic i luxós, però en comptes d'això torna com un simple persa. Passa el seu temps a Pèrsia fins que es converteix en un home jove, aprenent i entrenant-se en les tradicions militars.
Astiages mor i Ciaxares es converteix en el governant de l'Imperi Mède. El rei assiri al mateix temps va conquerint els seus veïns. Posa la vista en els medes i els perses, unint els seus aliats i la idea que els dos imperis són una amenaça. Juntament amb els seus aliats, els assiris comandaven més de 60.000 ginets i 200.000 arquers i escuders. Ciaxares coneixia els seus plans i va enviar un missatge a Pèrsia demanant a Cir que portés reforços. Cir reuneix 10.000 arquers, 10.000 foners i 10.000 escuders. Abans de marxar cap a la guerra, pronuncia un discurs al seu exèrcit prometent-los la victòria contra els seus enemics.
Llibre Segon (2)Cir i Cambises es troben amb les forces de Ciaxares. Després de discutir els informes de reconeixement, la mida dels exèrcits i l'estratègia, es troben en un fort desavantatge. El més gran és la mida del seu exèrcit de 100.000 tropes, 10.000 ginets i 60.000 arquers i escuders procedents dels medes, contra la mida de l'exèrcit enemic de 260.000 homes. Estant en tan gran inferioritat numèrica, Cir esmenta que no poden guanyar mitjançant una guerra d'atrició. Se n'adona que si no pot guanyar amb el nombre, pot guanyar amb un exèrcit de millor qualitat. Declara que la tàctica comuna de la guerra són les unitats a distància amb armadura lleugera, de manera que decideix reequipar el seu exèrcit per convertit-lo en un de combat cos a cos pesant. Les seves tropes reben un corsalet per al pit, un escut per al braç esquerre i una espasa o destral de guerra per a la mà dreta.
L'exèrcit persa és entrenat per Cir en el combat cos a cos. Promou reformes militars com ara ordenar als soldats de les unitats que visquin junts per crear un vincle entre ells. No dona menjar als soldats fins que hagin completat tots els seus entrenaments. La intensitat del treball del soldat determina les seves recompenses. Es mantenen reunions amb els seus oficials per saber sobre el progrés de l'exèrcit. Cir és informat de la dificultat que té l'exèrcit per aprendre noves tàctiques, però estan millorant. La resta del Llibre II es centra en les reflexions de Cir i els seus capitans sobre els nous reclutes. Alguns dels capitans creuen que es necessita temps perquè els reclutes s'assentin en les seves posicions. Els altres capitans hi estan d'acord, però no creuen que hi hagi prou temps perquè els reclutes estiguin preparats per a la batalla.
Llibre Tercer (3)L'exèrcit persa es dirigeix cap al Regne d'Armènia per recollir el tribut degut als medes. El rei d'Armènia reuneix el seu exèrcit per enfrontar-se als perses, però fuig quan s'assabenta que Cir lidera l'exèrcit. El rei es refugia a l'alta muntanya. Cir respon rodejant els punts de sortida amb el seu exèrcit i captura la família del rei i el seu tresor. Envia missatgers als pobles localitzats dient-los que els considerarà enemics si es queden a les seves cases. També s'envien missatgers al rei dient-li que vingui a trobar-se amb Cir. Eventualment, el rei es troba amb Cir, el qual el sotmet a judici per haver abandonat el seu acord amb els medes. El raonament del rei per no complir l'acord era aconseguir la llibertat del seu poble. Tot i així, accepta qualsevol casti donat fins que el seu fill, Tigranes, suplica a Cir que perdoni el seu pare. Tigranes intenta convèncer Cir que el seu pare és valuós com a aliat i que el seu pare aprèn dels seus errors. Es produeix un debat entre tots dos sobre la qüestió de si una persona pot o no aprendre dels seus errors en un temps tan curt. Al final, Cir concedeix a Tigranes el seu desig, i està content d'haver aconseguit un altre aliat.
Cir torna tot el que ha confiscat al rei, i després li demana que quantifiqui la seva riquesa material i el seu poder militar. El rei li diu a Cir que té 8.000 ginets, 40.000 arquers i escuders, i més de 3.000 talents d'argent. Cir arriba a un acord per agafar la meitat de l'exèrcit armeni per afegir-lo al seu. També fa que el rei pagui 100 talents d'argent tant a Cir com als medes. L'exèrcit persa se'n va amb el destacament de forces armènies liderat per Tigranes per tractar amb els caldeus que estan en guerra amb els armenis. Mentre està a la frontera de les dues nacions, Cir busca un lloc per construir una fortificació per aconseguir el control de la zona. Es troba amb una cadena muntanyosa coneguda per ser una posició d'observació utilitzada pels caldeus. Més que conquerir l'enemic, Cir vol acabar amb el conflicte entre els armenis i els caldeus. Tanmateix, Cir no vol esperar a les converses de pau, i carrega turó amunt per capturar la posició elevada. Els exploradors caldeus veuen l'exèrcit en moviment i intenten contrarestar el seu atac.
Cir guia els seus homes turó amunt, però Tigranes l'informa que els seus soldats armenis no poden mantenir el turó contra l'enemic. Els caldeus tenen fama de tenir els guerrers més fers de la regió. Com a resposta, Cir ordena als armenis que simulin una retirada, amb l'expectativa que els soldats caldeus els persegueixin només per veure's envoltats per les tropes de combat cos a cos més experimentades de Cir. El pla de Cir funciona, fent que l'enemic es retiri i prengui el control de la zona elevada. S'envien missatgers al rei armeni, demanant-li que porti constructors per ajudar a bastir la fortalesa. Se li dona assistència mèdica als presoners caldeus. Cir els fa aleshores una oferta: alliberarà els presoners perquè tornin amb el seu poble i els demanarà que decideixin si volen fer la pau o continuar la guerra. Després que els presoners marxin, el rei armeni es presenta amb els seus treballadors lloant la victòria de Cir. Els caldeus tornen per acceptar l'oferta de pau. Durant la discussió, Cir ofereix nous termes a totes dues parts: podran utilitzar les terres de l'altre per desenvolupar recursos dels quals tenen poc. Als caldeus se'ls permet utilitzar les planes armènies per conrear cultius, i als armenis se'ls permet utilitzar les terres turons caldees com a pastures. Ambdues nacions també acorden permetre el matrimoni entre els ciutadans i ajudar-se mútuament en temps de guerra.