Nathan Boyd (Los Angeles, c. 1934-1935 – ?) va ser un tenor estatunidenc afroamericà, actiu principalment a Europa durant les dècades de 1950, 1960 i 1970. Establert durant molts anys a Itàlia, va desenvolupar una carrera centrada en el repertori italià, especialment en òperes de Giuseppe Verdi. Va interpretar papers com Radamès a Aida i el protagonista dOtello, i va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatre de La Monnaie de Brussel·les, al Caire i al Festival dei Due Mondi de Spoleto.
Trajectòria Boyd va néixer a Los Angeles. En una entrevista publicada a Turquia el febrer de 1970 afirmava tenir trenta-cinc anys, fet que situa el seu naixement aproximadament entre 1934 i 1935. En la mateixa entrevista explicava que feia prop de vint anys que vivia fora dels Estats Units i que s'havia establert a Itàlia, on va desenvolupar una part important de la seva carrera.
La seva veu ha estat descrita com la d'un tenor líric, tot i que al llarg de la carrera va abordar també papers de gran exigència dramàtica. El cas més significatiu és el d'Otello, personatge escrit per a un tenor dramàtic, que Boyd va interpretar diverses vegades durant la dècada de 1960.
Gran Teatre del Liceu Boyd va actuar al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1962-1963. El 5 de desembre de 1962 va interpretar Radamès a Aida de Verdi en una producció dirigida musicalment per Manno Wolf-Ferrari i escènicament per Arsenio Giunta. El repartiment estava format per Margaret Tynes com a Aida, Vera Little com a Amneris, Boyd com a Radamès, Lawrence Winters com a Amonasro, Kenneth Roudett com a Ramfis i Marcel Achille com a rei d'Egipte.
Aquella producció va adquirir una significació especial perquè els sis papers principals van ser interpretats per cantants negres. Una publicació històrica de la Societat del Gran Teatre del Liceu recordava posteriorment aquella representació com una de les versions singulars dAida presentades al teatre, i destacava expressament la presència de Tynes, Little, Boyd, Winters, Roudett i Achille.
Les funcions d'''Aida d'aquella temporada van arribar a quatre representacions.
Otello Boyd va ser un dels primers tenors negres que van interpretar el paper protagonista dOtello de Verdi en grans teatres d'òpera europeus. El 13 de març de 1965 va cantar el paper al Teatre de l'Òpera del Caire, amb Claudia Parada com a Desdemona i Ettore Bastianini com a Iago, sota la direcció de Loris Gavarini.
Aquell mateix any va interpretar Otello al Festival dei Due Mondi de Spoleto. La premsa britànica l'ha citat, juntament amb Charles Holland i Lawrence Watson, entre els primers cantants negres documentats en el paper durant les dècades de 1950 i 1960. El fet que Boyd fos essencialment un tenor líric va fer que assumir un paper tan dramàtic fos especialment exigent per a la seva veu.
Brussel·les El 1969 va actuar al Teatre de La Monnaie de Brussel·les en una nova producció dAida. Boyd alternava en el paper de Radamès amb Amedeo Zambon, mentre que Gloria Davy alternava amb Nancy Tatum com a Aida, Oralia Domínguez amb Rita Gorr com a Amneris i Ernest Blanc amb John Shaw com a Amonasro.
Conflicte amb La Scala El nom de Boyd va adquirir una dimensió pública a Itàlia arran de la seva relació amb el Teatro alla Scala de Milà. El juny de 1967 va fer una audició davant del director artístic Gianandrea Gavazzeni, que, segons una pregunta parlamentària presentada posteriorment, va valorar positivament la prova i li va demanar que es mantingués disponible per a futures produccions.
A finals de març de 1968 Boyd es va sotmetre a una nova audició davant una comissió formada per crítics i directors d'orquestra. Segons la documentació parlamentària, el resultat va ser novament favorable i la direcció del teatre li hauria promès diverses representacions de Cavalleria rusticana sota la direcció de Herbert von Karajan, així com una participació durant la temporada següent.
Les actuacions promeses, però, no es van materialitzar. El 1970 diversos diputats italians van presentar preguntes al govern sobre una possible discriminació racial contra Boyd. Una de les interpel·lacions recollia l'acusació que el superintendent de La Scala, Antonio Ghiringhelli, hauria manifestat que no permetria que un home negre abracés una dona blanca a l'escenari del teatre. Els parlamentaris van demanar una investigació administrativa per determinar tant la veracitat d'aquesta afirmació com les raons per les quals els compromisos artístics promesos a Boyd no s'havien complert.
Una segona interpel·lació parlamentària presentada aquell mateix any qualificava explícitament el cas de Boyd com un possible episodi de discriminació racial contra un «tenor lirico-drammatico» estranger.
Activitat a Turquia El febrer de 1970 Boyd va arribar a Istanbul per preparar una producció d'''Otello. La premsa turca el presentava com un tenor estatunidenc establert des de feia molts anys a Itàlia. En una entrevista concedida durant aquella estada afirmava que cantava professionalment des dels dinou anys i que feia setze anys que es dedicava a la professió.
Veu i repertori Les fonts contemporànies descriuen Boyd tant com a tenor líric com a tenor líric-dramàtic. El seu repertori documentat inclou principalment Verdi:
Radamès — Aida de Giuseppe Verdi Otello — Otello de Verdi
L'amplitud dramàtica d'aquests dos papers contrasta amb la classificació de Boyd com a tenor líric, especialment en el cas d'Otello, un dels papers més exigents de tot el repertori verdià.
Referències
Categoria:Tenors estatunidencs Categoria:Tenors que han actuat al Liceu Categoria:Cantants californians Categoria:Músics de Los Angeles