Fern Alberta Blodgett Sunde (de soltera Blodgett; Regina (Canadà) 6 de juliol de 1918 - Farsund (Noruega) 19 de setembre de 1991) va ser una operadora de ràdio canadenca que va servir a bord de l'M/S Mosdale, un vaixell mercant noruec, durant la batalla de l'Atlàntic. Va ser la primera canadenca a obtenir el certificat d'operadora de ràdio sense fils de segona classe, la primera a servir a la marina mercant durant la Segona Guerra Mundial i la primera a exercir com a operadora de ràdio sense fils al mar. El 1943 va ser guardonada amb la Medalla de Guerra de Noruega, esdevenint la primera dona a rebre aquesta distinció.

Infantesa i formació Fern Sunde va néixer a la ciutat de Regina (Saskatchewan, Canadà). Quan tenia sis mesos, la seva família es va traslladar a Cobourg (Ontario). Durant la seva infantesa, sovint observava els vaixells de vapor que navegaven pel llac Ontario i més tard va explicar que somiava a convertir-se en marinera.

El 1936, Sunde va començar a formar-se com a infermera, però va abandonar aquesta via al cap de 14 mesos. En canvi, es va traslladar a Toronto i es va matricular en una escola de negocis. Va acabar els estudis el 1939 i va trobar feina com a taquigrafista en una companyia d'assegurances.

Trajectòria professional Formació Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, Fern Sunde va saber que hi havia escassetat d'operadors de ràdio per a la navegació oceànica i va veure l'oportunitat de treballar a mar. Va decidir formar-se en operacions de radiotelegrafia. Inicialment va ser rebutjada per dues escoles; més tard, en una entrevista, va recordar que «[les dues escoles] deien que mai no havien tingut cap alumna i que no tenien intenció de començar a fer-ho aleshores». Posteriorment va ser admesa en una tercera escola de Toronto, el Radio College of Canada, que havia obert un programa per a dones degut a l'escassetat d'operadors de ràdio provocada per la guerra. El grup d'estudiants estava format només per la Fern Sunde i una altra dona, que va abandonar el curs al cap d'una setmana. Va completar la formació després de 18 mesos d'estudis nocturns —tres nits per setmana—, alhora que continuava treballant a jornada completa com a taquígrafa durant el dia. Es va graduar el 13 de juny de 1941 i es va convertir en la primera dona canadenca a obtenir el certificat d'operadora de ràdio de segona classe.

M/S Mosdale El 13 de juny de 1941, el mateix dia que es va graduar, la Fern Sunde va rebre una trucada del director de l'escola —que coneixia el seu desig de treballar a mar— informant-la que un vaixell mercant noruec sota control britànic, l'M/S Mosdale, estava atracat al port de Montreal i necessitava urgentment un operador de ràdio. Aquell mateix vespre va agafar un tren cap a Montreal. Estava prohibit que les dones servissos a bord de vaixells canadencs i britànics; tanmateix, Noruega no tenia aquestes restriccions. El capità, Gerner Sunde, no s'havia adonat que la Fern Sunde —que havia presentat la sol·licitud amb el nom de "F. Blodgett"— era una dona. No obstant això, no podia retardar més la sortida i la va acceptar per al càrrec, convertint-la així en la primera dona a exercir d'operadora de ràdio sense fils a bord d'un vaixell, o "sparks" (un col·loquialisme derivat dels transmissors de guspira utilitzats en aquella època). El sou de la Fern Sunde fou de 170 dòlars mensuals més l'allotjament i la manutenció.

El 1940, el Tercer Reich havia envaït Noruega i havia ordenat a la flota mercant noruega —la major part de la qual es trobava al mar durant la invasió— que tornés a aigües controlades per Alemanya. Tanmateix, les tripulacions van desobeir les ordres i es van unir a l'esforç bèl·lic dels Aliats sota la Norwegian Shipping and Trade Mission (Nortraship), transportant subministres a través de l'oceà Atlàntic fins al Regne Unit. Com a conseqüència, els vaixells noruecs es van convertir en un objectiu prioritari per a la Kriegsmarine alemanya i Noruega va perdre més de la meitat de la seva flota abans que acabés la guerra.

El Mosdale era un vaixell de transport de fruita de 3.000 tones amb una tripulació de 35 persones i, ocasionalment, fins a 12 passatgers, entre els quals hi havia corresponsals, militars, mariners rescatats de vaixells torpedejats i, en una ocasió, un explorador africà. Botat el 1939, tot just un mes abans de l'esclat de la guerra, el vaixell era relativament nou. El seu disseny modern li permetia assolir una velocitat màxima de 15 nusos i sovint navegava en solitari, ja que podia superar la velocitat dels submarins U-Boot alemanys.

Els primers anys de guerra Les tasques de Fern Sunde consistien principalment a escoltar missatges xifrats, rebuts en diverses combinacions d'ones curtes, mitjanes i llargues i enviats mitjançant formats de codificació que canviaven a cada travessia. La precisió era fonamental, ja que la tripulació s'enfrontava a l'amenaça constant de tempestes, submarins enemics, atacs de bombarders i camps de mines no cartografiats. Sunde rarament transmetia missatges mentre navegava, ja que els senyals es podien triangular i revelar així la posició del vaixell. En canvi, les transmissions es reservaven per a situacions d'emergència, fet que sovint implicava que l'enemic ja havia localitzat la nau.

La Fern Sunde va haver d'afrontar diversos obstacles. Treballar en espais reduïts i no poder llegir les instruccions dels equips —escrites en noruec— en un entorn on una sola errada podia comportar un desastre per al vaixell. A més, la Fern patia marejos molt intensos. Tot i així, continuava exercint les seves funcions amb una galleda al costat. Ben aviat es va guanyar el respecte de la resta de la tripulació i, en una entrevista, va comentar que la tractaven exactament igual que a qualsevol altre membre de l'equip. Quan un periodista li va preguntar si es plantejava deixar el càrrec i establir-se en algun lloc, va respondre: «Encara no. Fins que Alemanya no sigui derrotada, el meu lloc és aquí».

Al principi, la Fern era l'única operadora de ràdio del vaixell. Tanmateix, cap a finals de 1942, la batalla de l'Atlàntic s'havia intensificat considerablement. Fins aleshores, les transmissions de l'Almirallat només s'emetien a hores concretes del dia; però, es va modificar la normativa i es va ordenar als vaixells aliats que mantinguessin la guàrdia de ràdio les 24 hores del dia. Per fer front a l'augment de la càrrega de treball, es van incorporar dos operadors de ràdio més a la tripulació.

El Mosdale no va ser mai torpedinat durant la guerra, tot i que va viure diverses situacions de perill. Durant una travessia, un submarí alemany va emergir ben a prop de la proa per estribord, fet que va convertir la Fern en la primera dona a transmetre la posició d'un submarí enemic. A principis de 1943, el Mosdale va ser atacat per un avió alemany que va disparar contra el vaixell amb la metralladora. No obstant això, la Fern havia desxifrat prèviament un missatge d'avís procedent d'un vaixell proper, la qual cosa va donar temps suficient a la tripulació per preparar el canó antiaeri. L'avió es va veure obligat a retirar-se sense haver causat danys al vaixell.

El juliol de 1942, un any després d'haver-se conegut, la Fern i el capità Gerner Sunde es van casar durant una breu escala a Saint John (Canadà).

Els darrers anys de la guerra El 15 de juliol de 1943, després de la cinquantena primera travessia de l'Atlàntic del Mosdale, la tripulació del vaixell va rebre la visita del rei Haakon VII de Noruega i del seu fill, el príncep hereu Olav, mentre la nau estava atracada a Cardiff (Gal·les). El rei, que s'havia exiliat a Londres, visitava sovint els vaixells noruecs durant la guerra. Va lliurar medalles a cinc membres de la tripulació, entre ells la Fern Sunde, que va rebre la Medalla de Guerra de Noruega i es va convertir així en la primera dona a rebre aquesta distinció.

El Mosdale va travessar l'Atlàntic 96 vegades durant la guerra —més que cap altre vaixell aliat— per transportar subministraments molt necessaris al Regne Unit. La Fern es va encarregar de les comunicacions per ràdio en 78 d'aquestes travessies. Cap dels cinc vaixells germans del Mosdale van sobreviure a la guerra. La Fern i el seu marit van continuar servint a bord del Mosdale durant sis mesos després d'acabada la guerra. El març de 1946, el vaixell va tornar a Noruega per primera vegada en més de cinc anys. Va arribar a Oslo entre les aclamacions de milers de persones que s'havien aplegat no tant per celebrar el vaixell i el seu llegat, sinó més aviat per la seva càrrega de plàtans: els primers que arribaven a Noruega des de l'inici de la guerra.

La Fern Sunde va continuar treballant com a operadora de ràdio de manera intermitent fins al 1952.

Última etapa de la vida i mort Fern Sunde es va retirar el 1952 i es va establir a Farsund (Noruega) —la ciutat natal de Georg Sunde— per formar una família. Aquí van tenir dues filles, la Fern i la Solveig Ann. El 1962, mentre es trobava en plena travessia, Georg Sunde va morir sobtadament d'un atac de cor als 50 anys, fet que la va obligar a criar les dues filles tota sola. No es va tornar a casar mai i va passar la resta de la seva vida a Noruega. Va morir el 19 de setembre de 1991.

Reconeixement miniatura|Monument a la Fern Blodgett Sunde al Victoria Park de Cobourg (Canadà). La Fern Sunde va obrir el camí perquè les dones poguessin exercir d'operadores de ràdio. El desembre de 1943, quatre mesos després que la Fern fos guardonada amb la Medalla de Guerra de Noruega, dues canadenques més es van incorporar a la marina mercant noruega com a operadores de ràdio. A la fi de la guerra, 23 dones —21 canadenques i dues estatunidenques— s'havien allistat com a operadores de ràdio a bord de vaixells noruecs.

El 1988, la Fern va rebre una medalla de la ciutat de Farsund per la seva tasca durant la guerra.

La Cobourg Museum Foundation va encarregar a Tyler Fauvelle una estàtua de bronze a mida real de Sunde, titulada Make Waves. El monument s'alça a la platja de Victoria Park, a Cobourg, amb vistes al llac Ontario; és la mateixa perspectiva que, gairebé un segle abans, havia despertat la fascinació de Fern Sunde pels vaixells. Es va inaugurar en una cerimònia el 17 d'octubre de 2020, amb la tripulació d'un vaixell de la Guàrdia Costanera del Canadà ancorat a prop fent guàrdia en posició d'atenció. Durant l'acte, la doctora Leona Woods —resident de Cobourg i impulsora del comitè responsable del monument— va afirmar en el seu discurs: La Fern era una noia de Cobourg amb una història de rellevància nacional i internacional. Ella connecta el Canadà amb Noruega, el seu aliat. Representa els veterans que van participar en la batalla de l'Atlàntic. Ens recorda la necessitat de continuar treballant per la igualtat de gènere i pel respecte cap a totes les persones de la nostra societat.

El maig de 2025 es va inaugurar una rèplica de l'estàtua commemorativa a Farsund (Noruega).

Referències

Categoria:Nascuts el 1918 Categoria:Morts el 1991 Categoria:Persones de Regina (Canadà)