Els Llibres de l'ànima de la Diputació del General eren els llibres de matrícula on es registraven les persones habilitades per participar en el sistema d'insaculació de la Diputació del General de Catalunya. Creats arran de la reforma aprovada a la Cort de Barcelona de 1493, recolliren fins al 1714 les persones dels tres braços (eclesiàstic, militar i reial) que podien ser elegides per sorteig com a diputats o oïdors de comptes.
Origen miniatura|Segell major de la Diputació del General de Catalunya, institució que confeccionava i custodiava els Llibres de l'Ànima.
La Cort de 1493 reformà el sistema de designació dels membres de la Diputació mitjançant un règim de matrícula i extracció a sorts. La Cort nomenà una comissió de cinquanta-quatre persones, divuit per cadascun dels tres braços, encarregada de confeccionar la matrícula de les persones considerades hàbils per ocupar els càrrecs de diputats i oïdors. Els noms havien de ser inscrits, separats per estaments, en un llibre de pergamí custodiat a la Casa de la Diputació. La denominació «llibre de l'ànima» apareix documentada posteriorment, probablement per primera vegada en un capítol de la Cort de 1503.
El govern ordinari de la Diputació estava integrat per sis consistorials: tres diputats i tres oïdors de comptes, un de cada braç. En cada renovació triennal els nous titulars eren extrets a l'atzar d'entre els inscrits a les matrícules corresponents. Per això, els Llibres de l'Ànima contenien una nòmina molt més extensa que la dels qui arribaren efectivament a exercir els càrrecs: hi figuraven tant els futurs diputats i oïdors com els insaculats que mai no foren afavorits pel sorteig.
Els llibres s'anaren actualitzant durant tota l'edat moderna amb les noves insaculacions i amb incidències com desinsaculacions, renúncies, correccions de noms, canvis d'estament o substitucions per mort. D'aquesta manera, constitueixen una font per conèixer no només els governants efectius de la Diputació, sinó també el conjunt de persones i famílies que disposaven de drets polítics dins el sistema de representació de la institució.
La denominació «llibre de l’ànima», documentada almenys des de 1503, emprava el mot ànima en el sentit de matrícula o llista matriu de les insaculacions, és a dir, el registre de base dels candidats habilitats per entrar a les bosses dels diferents càrrecs.
Valor historiogràfic miniatura|El Llibre dels quatre senyals del General de Catalunya (1634), va ser una altra de les compilacions documentals de la Diputació del General durant l'època en què s'utilitzaven els Llibres de l'Ànima. Els llibres originals es conserven a la sèrie «Generalitat» de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. L'edició moderna identifica cinc volums, amb les signatures G-81/1, G-81/2, G-81/3, G-81/4 i G-81/5. El primer recull les insaculacions iniciades el 1493, mentre que els altres llibres foren oberts successivament a mesura que les circumstàncies institucionals i polítiques obligaren a renovar les matrícules.
La sèrie documenta el sistema insaculatori des de la seva implantació el 1493 fins al final de la Guerra de Successió Espanyola. La darrera insaculació registrada fou feta el 18 de maig de 1714.
Per la informació personal, territorial i institucional que contenen, els llibres permeten estudiar la composició de les elits polítiques catalanes, la representació dels tres braços i els mecanismes d'accés als càrrecs de la Diputació durant més de dos segles.
L'any 2015, l'Institut d'Estudis Catalans publicà l'edició íntegra dels registres en dos volums, coordinada per Eva Serra i Puig i preparada per Jordi Buyreu, Núria Florensa, Sílvia Jurado, Eduard Martí, Miquel Pérez Latre i Eduard Puig. El primer volum conté la introducció, el marc legal i la transcripció dels llibres originals, mentre que el segon ordena alfabèticament la informació per facilitar la consulta de persones i llocs.
Referències
Vegeu també Insaculació Diputació del General de Catalunya Cort de Barcelona (1493)
Categoria:Diputació del General del Principat de Catalunya