El Diploma Andreanum (en llatí; en català: Diploma d'Andreu; en ; en romanés: Diploma andreană) o Butla d'or, és un document redactat en llengua llatina que representa la concessió constitutiva de drets dels reis hongaresos al grup de colons saxons de Transsilvània.A Brief History of Transylvania and Its Peoples. Va ser emés al 1224 per Andreu II d'Hongria i és l'estatut més extens i més ben elaborat mai atorgat als colons alemanys a Europa de l'Est. Fou la base legal per a la llei de Sibiu (Hermannstädter Recht), que s'aplicà al principi en les Sieben Stühle i després en tot el fundo regio a Transsilvània.
El document no s'ha conservat pas en la forma originària, sinó com a part de la reconfirmació del 1317 del Diploma Andreanum pel rei Carles I d'Hongria. El document en llatí, en pergamí amb segells (un dels documents històrics més antics de Transsilvània), es troba en els Arxius Nacionals del districte de Sibiu, a Romania.
Contingut Es va determinar que tots els individus, des de Broos (Orastie) fins a Draas (Drauseni), havien de formar una unitat política. Els anomenats jutges reials (königsrichter) actuaven com a representants del rei, de primer nomenats pel rei hongarés i després elegits pels ciutadans actius de cada seu i ratificats pel rei.
Hermannstadt (Sibiu) seria la seu principal de la província; les altres seus serien Schäßburg (Sighisoara), Mühlbach (Sebes), Grobschenk (Cincu), Reubmarkt (Miercurea Sibiului), Reps (Rupea), Leschkirch i Broos (Orastie).
Els jutges autòctons serien triats d'entre la gent de les parròquies, així com els rectors.
Només el rei d'Hongria o un jutge nomenat per ell podia jutjar els colons, quan la seua llei consuetudinària (Eygenlandrecht) es pogués aplicar. Només quan els casos no es poguessen dirimir en la comunitat saxona, hi intervindria el tribunal reial.
La província de Hermannstadst es comprometia a tributa cinc-cents marcs d'argent de Colònia anualment. El delme se li pagava al clergat, una quarta part del qual era per al bisbe de Transsilvània.
S'eximia d'imposts i aranzels als comerciants de Hermannstadt del Regne d'Hongria.
Els boscs, prats i aigües (com a béns comunals) es posaven a disposició dels colons.
Cap part de la província de Hermannstadt es podia lliurada a un terratinent.
Es regulava també l'equipament de les campanyes del rei amb soldats. Depenent del cas, se li havien de lliurar de cinquanta a cinc-cents soldats armats.
Text Aquesta n'és una traducció al català:
Àrea d'aplicació Els drets i privilegis de la carta al principi sols estaven relacionats amb la província de Hermannstadt (Sibiu) (Sieben Stühle i la seu principal de Hermannstadt). En concret hi diu: a Waras usque in Boralt, que significa 'de Broos (Orastie) a Draas'. Des del 1224 estigué vigent la "llibertat de Hermannstadt" (libertas Cibiniensis), que aviat s'estendria a les àrees circumdants. El 1315 s'hi afegiren les seus de Mediasch i Schelk, el 1366 la regió de Bistritz i al 1422, la de Burzenland. La zona on era vigent la libertas Cibiniensis es va dir fundo regio.
Desenvolupament Els saxons de Transsilvània van aconseguir que les llibertats assegurades fossen confirmades i ampliades repetidament. També va confirmar els privilegis Lluís I d'Hongria el 1366, Maria I d'Hongria el 1383, i Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic el 1387, 1406 i 1425.József Benko, Transsilvania specialis: Erdély földje és népe II, publicat per György Szabó. Bucarest/Kolozsvár: Kriterion. 1999. . Maties Corví les va confirmar el 1486 per a tota la Universitat saxona. Aquests privilegis esdevindran un problema polític, una disputa amb les altres dues propietats a Transsilvània, el País sícul i la noblesa hongaresa. Va haver-hi una pressió especial després de l'annexió de Transsilvània per Àustria. L'imperi no volia tolerar aquests drets per a un grup de població relativament petit, però els saxons preservaren en gran manera la seua autonomia amb hàbils estratègies i influències fins al compromís del 1867.Vegeu Samuel von Brukenthal. Només quan el fundo regio va ser abolit formalment el 1876, els antics drets també s'eliminaren, després de sis-cents cinquanta anys de vigència. Aquests privilegis garantiren la supervivència del poble saxó de Transsilvània durant vuit-cents anys.^ Autonomia săsească în Transilvania
Denominacions alternatives Andreanum, Privilegis Andreanum, Crisòbul d'or, Butla d'or del rei Andreu II o Butla d'or dels saxons. Voievodatul Transilvaniei și părțile vestice în sec.XII-1541.
Referències
Categoria:Literatura medieval en llatí Categoria:Història de Romania