, nom de soltera Marguerite Appell, nom de casada Marguerite Borel, va ser una escriptora francesa.
Vida i obra Marguerite Appell era filla del matemàtic i rector de la universitat de París i va ser educada en un ambient intel·lectual del qual gaudia, tot i que mai va mostrar interès en fer estudis universitaris. Molt jove, las divuit anys, es va casar amb un matemàtic que freqüentava la casa del seu pare: Émile Borel. La parella no va tenir fills i ella tenia temps lliure d per dedicar-se a l'escriptura; va ser aleshores quan va adoptar el seu nom de ploma, Camille Marbo, fusionant les dues primeres síl·labes del seu nom de casada (Margherite Borel). El seu matrimoni no va ser el tradicional de l'època, que supeditava la dona, sinó que va ser un matrimoni-camaraderia o un matrimoni-associació. El matrimoni participava els estius de l'anomenat Arcouest: un grup d'intel·lectuals parisencs que estiuejaven a la Bretanya, entre els quals figurava Marie Curie i les seves filles.
El 1913 va rebre el Premi Femina per la seva novel·la La Statue voilée.
Durant la Primera Guerra Mundial, mentre el seu marit va ser mobilitzat, va col·laborar amb el seu pare per establir un Comitè de Socors Nacional i va fundar un hospital temporal a París pel cuidar els ferits de guerra; per aquestes accions va rebre la Medalla del Reconeixement Francès. El 1919 va documentar la participació de les dones franceses en l'esforç bèl·lic, substituint els homes mobilitzats en un tractat titulat La mobilisation féminine en France i publicat el 1919.
Però el retorn a la normalitat no va der fàcil i tot i tenir algun encàrrec oficial, com dirigir la residència d'estudiants el 1920, va preferir tornar a la seva vida privada com escriptora.
A partir de 1924, quan Émile Borel va començar a dedicar-se a la política, com diputat i alcalde, li va fer costat, involucrant-se sobre tot en la política municipal del poble natal del seu marit; Sent Africa. El 1941, el Govern col·laboracionista de Vichy els va destituir de tots els seus càrrecs i, fins i tot, la Gestapo va arribar arrestar Émile durant un mes. Però, en acabar la guerra, van reprendre la seva activitat com líders municipals.
Va publicar una cinquantena de novel·les en les que creava personatges femenins forts, però que no es lliuraven de la seva tendència a l'auto-sacrifici. El 1967 va publicar les seves memòries amb el títol de À travers deux siècles, souvenirs et rencontres.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Novel·listes francesos en francès Categoria:Persones d'Yvelines Categoria:Morts a París Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors francesos del segle XX