fou un arquitecte i pessebrista català.

Biografia Fill de Josep Mestres i Gramatxes, mestre major de la catedral de Barcelona, provenia d'una família d'arquitectes, va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Madrid l'any 1841, on va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura.

Entre les seves obres cal destacar la realització del primer edifici de l'Eixample barceloní, la casa Gibert, l'any 1861.

Autor juntament amb Miquel Garriga i Roca del Gran Teatre del Liceu el 1848. Després de l'incendi que va sofrir el 1861 es va encarregar també de la seva reconstrucció.

Va realitzar a Barcelona el monument a Antonio López y López –l'autor de l'escultura principal fou l'artista Venanci Vallmitjana i Barbany–, que es va inaugurar el 1884.

Va ser nomenat arquitecte de la catedral de Barcelona l'any 1855. Va dibuixar els plànols complets del temple i, gràcies a la donació de l'empresari Manuel Girona i Agrafel, es va encarregar de la realització de la façana neogòtica, seguint les traces fetes per mestre Carlí el 1408.

Deixà escrites unes monografies sobre la catedral i sobre el monestir de Pedralbes.

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1880, on es conserven molts dels seus plànols originals, com es conserven també alguns blocs de dibuixos a la Biblioteca de Catalunya.

Fills seus foren Arístides i Apel·les Mestres.

Va ser un dels pessebristes destacats de Barcelona i va ser un dels fundadors de la primera Societat de Pessebristes (1863).

Obres Barcelona AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1849Mare de Déu del RemeiPlaça de la Concòrdia a Les CortsEsglésia d'estil neoromànicEn ús140px1851Casa MorellSant Honorat, 3 i Fruita, 4Residència de Joaquim Morell i DesclapésOficines de la Generalitat de Catalunya140px1852Casa Joan Antoni TresserraPl. Duc de Medinaceli, 5 i Pg. Colom, 21Residència de Joan Antoni Tresserra, cònsol d'Argentina a BarcelonaEn ús140px1857Casa Traveria-JoverPortaferrissa, 25-25 bis i Duc, 2Residència d'Antònia Traveria i el seu gendre Josep Jover i Sans, casat amb la seva filla Antònia Peix i Traveria, pares de Leandre Jover i Peix.En ús200px1858Antiga Foneria de Canons (reforma)Rambla, 2 i Pl. Portal de la Pau, 3Seu del Banc de BarcelonaEn desús140px1858Casa Antonio LópezPl. Duc de Medinaceli, 8 i Josep Anselm Clavé, 8Residència del navilier Antonio López y López, posteriorment fou la seu de la Companyia TransatlànticaHotel140px1859Casa Evarist ArnúsAvinyó, 42 i Carabassa, 5Residència i despatx del banquer Evarist ArnúsEn ús140px1861Casa Gibert (Barcelona)Pl. CatalunyaResidència de l'advocat i polític Manuel Gibert i Sansenderrocat200px1868Can GironaPl. Duc de Medinaceli, 3, Ample, 2-2 bis i Mercè, 1-3Residència del banquer Manuel Girona i AgrafelSeu del Registre Civil140px1868Casa Salvador SamàPg. Gràcia i Gran Via de les Corts CatalanesEdifici de planta baixa i tres pisos amb un gran pati posterior. Les façanes eren de pedra encoixinada als angles amb balconades emmarcades per columnes. L'accés principal era pel passeig de Gràcia.Desaparegut. Actualment hi ha l'edifici del Banc Vitalici.1880Casa Claudio LópezRambla, 109Residència de Claudio López y López. Posteriorment fou la seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines.Hotel140px1880Palau Marimon (reforma)Av. Portal de l'Àngel, 3-5Residència de Joan Sanllehy i MetgesEn ús140px

Mataró AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1853Casa Antoni ComasMerino 1988, p. 94.Riera, 83Edifici de planta baixa i tres pisos amb balcons amb reixes de forja treballades inspirat en el món clàssic però exponent de l'arquitectura eclèctica.?

Vilassar de Dalt AnyNomUbicacióDescripcióEstatFoto1884Casa de la VilaPlaça de la VilaEdifici de planta baixa i dos pisos amb balcó sobre la porta principal i rellotge. Fou projectat el 1862, es reformà i amplià el 1974.Bo140px

Fons personal El recull de documents inclosos en el Fons personal de Josep Oriol Mestres dipositat en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, de fet no està directament relacionat amb la família Mestres. Tot i estar inclòs en el llegat de Josep Oriol Mestres, possiblement és fruit d'una afició personal pel col·leccionisme, i com a resultat d'aquesta, ha acabat formant part del seu patrimoni documental. L'interès per aquesta documentació pot ser divers, però un a destacar és que moltes de les persones esmentades a la documentació, elles mateixes o les seves famílies, van jugar papers de certa rellevància en la vida de la ciutat, tot intervenint en política, en el món de la cultura, del comerç o la indústria. Noms com els de la família Llançà o Mora apareixen en documents d'aquest Fons personal.

Referències

Bibliografia

Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Pessebristes catalans Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Enterrats al Cementiri del Poblenou Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Arquitectes morts al segle XIX Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX