La Cort de Perpinyà-Sant Cugat del Vallès-Barcelona de 1406-1410 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Martí l'Humà el 26 de juliol de 1405 per reunir-se inicialment a Perpinyà el 30 de setembre. Després de diverses pròrrogues, fou oberta pel monarca el 26 de gener de 1406 al castell de Perpinyà, continuà a Sant Cugat del Vallès i, des del juliol de 1408, a Barcelona. La Cort no arribà a concloure els seus treballs i quedà tancada automàticament amb la mort del rei, el 31 de maig de 1410. Fou l'única Cort General de Catalunya celebrada durant el regnat de Martí l'Humà.

La reunió fou una de les més llargues i conflictives de les corts medievals catalanes. Els seus treballs quedaren repetidament paralitzats per les disputes entre els braços, especialment per la pretensió dels cavallers i donzells de formar un braç propi, i per les absències del monarca. A partir de 1408, la guerra contra el Jutjat d'Arborea a Sardenya es convertí en una de les principals qüestions de la Cort.

Durant la celebració de la Cort exercia com a diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya Alfons de Tous, que ocupava el càrrec des de 1396 i que el 1409 esdevingué bisbe d'Elna. La Cort, en quedar inconclusa, no procedí a una nova elecció de diputats.

Convocatòria Martí l'Humà convocà la Cort el 26 de juliol de 1405 perquè s'obrís a Perpinyà el 30 de setembre. El rei, però, fou retingut a Barcelona per diversos afers i la reunió s'anà prorrogant de quinze en quinze dies. Martí arribà finalment a Perpinyà el 9 de desembre, però l'obertura encara s'endarrerí fins al 26 de gener de 1406.

La sessió inaugural tingué lloc a la sala de Mallorca del castell de Perpinyà. Martí l'Humà hi pronuncià la coneguda proposició Gloriosa dicta sunt de te, Catalonia, en la qual evocà els serveis prestats pels catalans als seus predecessors, manifestà la voluntat de reparar els greuges i demanà als braços que mostressin envers ell la mateixa liberalitat que havien tingut amb els monarques anteriors.

La convocatòria havia estat adreçada a quaranta-dos representants de l'estament eclesiàstic, a diversos comtes, vescomtes, barons i nobles, a seixanta-un cavallers, vint-i-sis donzells i dinou ciutats i viles reials. En la pràctica, l'assistència varià molt al llarg dels quatre anys de sessions i, entre els donzells, el nombre de participants superà àmpliament el dels convocats formalment.

Conflicte pel quart braç El principal conflicte dels primers anys sorgí ja durant la sessió inaugural. Després de la intervenció de Pere de Fenollet, vescomte d'Illa i Canet, en representació dels barons i nobles, Berenguer d'Oms respongué al rei separadament en nom dels cavallers i gentilhomes. Aquesta actuació implicava la pretensió dels cavallers i donzells de constituir un braç propi, diferenciat del dels barons i nobles.

Els braços Eclesiàstic i Reial s'hi oposaren, argumentant que tradicionalment les Corts catalanes estaven formades per tres braços i que la divisió de l'estament militar en dos alteraria l'equilibri institucional. Els barons i nobles, en canvi, donaren suport implícit a la reivindicació dels cavallers. El desacord provocà una successió de protestes i contraprotestes que impedí durant mesos que la Cort avancés en altres qüestions.

Davant el bloqueig, el rei decidí traslladar la Cort a Sant Cugat del Vallès, inicialment per al 15 de març de 1406. La reunió fou prorrogada fins al dia 23, quan Martí tornà a comparèixer davant els braços i es comprometé a estudiar les al·legacions de les dues parts.

El conflicte continuà sense resoldre's. Poc després, Martí l'Humà hagué de traslladar-se a València per afrontar els greus enfrontaments entre bàndols que afectaven aquell regne. Durant la seva absència, la Cort quedà pràcticament paralitzada i les sessions es limitaren sovint a prorrogar formalment la reunió fins a una nova data. El rei no retornà fins a la darreria de gener de 1408.

Concòrdia de 1408 i trasllat a Barcelona Per intentar desbloquejar la situació, el 27 de juny de 1408 els braços arribaren a una concòrdia, aprovada pel rei. L'acord ajornava fins al final de la Cort la resolució definitiva sobre l'existència d'un braç separat de cavallers i permetia reprendre els afers comuns.

La Concòrdia establí una comissió de vint-i-vuit membres: vuit representants de l'estament eclesiàstic, vuit de les ciutats i viles reials i dotze dels magnats, nobles, cavallers i homes de paratge. També preveia una segona comissió de nou membres, tres per cadascun dels tres braços, que havia d'intervenir en cas que la primera no aconseguís arribar a un acord.

El mateix 27 de juny, Martí l'Humà anuncià el trasllat de la Cort a Barcelona. Les sessions començaren a celebrar-s'hi el 4 de juliol de 1408. Tot i la Concòrdia, sorgiren noves disputes, entre les quals destacà el conflicte per la quantitat de síndics que Barcelona podia presentar a la Cort.

Expedició a Sardenya Un cop instal·lada la Cort a Barcelona, la situació de Sardenya adquirí una importància creixent. El 4 de juliol de 1408 el rei reclamà ajuda per a la defensa marítima i per impedir que l'illa es perdés davant la revolta dels Arborea. La Cort rebutjà inicialment finançar directament la defensa de Sardenya, perquè considerava que l'illa formava part del patrimoni particular del monarca i que Catalunya no tenia l'obligació de sufragar-ne la conservació.

Martí reformulà aleshores la petició com una ajuda al seu fill Martí el Jove, rei de Sicília i hereu de la Corona. Els braços acceptaren enviar-li una ambaixada protegida per quatre naus i sis galeres, una fórmula que permetia proporcionar assistència militar sense reconèixer una obligació general de Catalunya envers la guerra sarda.

El 26 d'octubre de 1408, Martí l'Humà demanà una ajuda suplementària de 200.000 florins per a la conquesta de Sardenya. La petició fou inicialment rebutjada, però les negociacions posteriors desembocaren en un préstec de 105.000 florins.

L'acord definitiu es vinculà a diverses reformes de l'administració de justícia i quedà establert el 29 de març de 1409. Com a garantia del préstec, el rei lliurà al General de Catalunya les jurisdiccions de Cadaqués, Roses, Llançà, Empúries i Garriguella, així com la batllia de la muntanya de Sant Pere de Rodes. Els diputats havien d'administrar aquests territoris fins que la Corona retornés els 105.000 florins.

Els capítols acordats amb el monarca incloïen també diverses mesures sobre el funcionament de la justícia reial. Entre altres qüestions, reforçaven les competències del canceller, el vicecanceller i el regent de la Cancelleria en els afers judicials, limitaven l'ús de comissions especials i preveien mecanismes per agilitzar les causes de la Reial Audiència.

Campanya de 1409 L'estol destinat a Sardenya sortí de Barcelona el 25 de maig de 1409 sota el comandament de Pere de Torrelles. Transportava un important contingent de cavalleria i infanteria destinat a reforçar Martí el Jove. El 4 de juny sortiren també de Barcelona tres naus armades pel General de Catalunya i tres galeres armades per la ciutat i pels mercaders, que posteriorment participaren en les operacions militars a l'illa.

El 30 de juny les forces de Martí el Jove i l'exèrcit arribat de Catalunya derrotaren les tropes sardes a la batalla de Sanluri, una victòria que reforçà considerablement la posició de la Corona a l'illa.

L'èxit militar quedà eclipsat poc després per la mort de Martí el Jove a Càller el 25 de juliol de 1409. La notícia arribà a Barcelona el 4 d'agost. La desaparició de l'únic fill legítim supervivent de Martí l'Humà convertí la successió de la Corona en una qüestió política de primer ordre.

Després de la mort del primogènit, el rei tornà a demanar ajuda per conservar Sardenya i Sicília. La Cort considerà que Catalunya ja havia suportat una càrrega excessiva i defensà que qualsevol nova ajuda havia de ser tractada en unes corts o un parlament general de tots els regnes de la Corona. El monarca hagué de cercar recursos per altres vies, entre les quals un préstec de 50.000 florins concedit per la ciutat de Barcelona.

Successió i final de la Cort Durant la darrera etapa de la Cort les divisions internes tornaren a intensificar-se. El braç eclesiàstic, encapçalat des de 1409 pel bisbe d'Elna Alfons de Tous, s'apropà a la facció nobiliària del vescomte d'Illa, mentre que el desacord amb el Braç Reial i les divergències sobre la política del monarca provocaren un nou bloqueig dels treballs.

La darrera iniciativa política destacada de la Cort fou demanar a Martí l'Humà que aclarís la successió a la Corona en cas que no tingués descendència masculina del seu nou matrimoni amb Margarida de Prades. Els braços proposaren que els altres regnes enviessin ambaixadors perquè el monarca pogués determinar la successió amb el seu consell.

Martí respongué que ja havia demanat als diferents regnes que li enviessin representants perquè l'assessoressin, però morí sense haver resolt definitivament la qüestió successòria. La seva mort, el 31 de maig de 1410, comportà el tancament automàtic de la Cort, que no havia estat formalment llicenciada.

El final inconclús de la reunió tingué també conseqüències per a la Diputació del General. Com que les Corts no procediren a una nova elecció de diputats, es mantingueren els que procedien de la diputació elegida el 1389 i els seus substituts. Alfons de Tous continuà com a diputat eclesiàstic fins a la reforma de la institució aprovada a la Cort de Barcelona de 1413.

Referències

Perpinyà (1406-1410) Categoria:Història de Perpinyà Categoria:Història de Barcelona Categoria:Sant Cugat del Vallès