miniatura|Minamoto no Yoritomo, primer shogun del shogunat Kamakura. En la història del Japó, el terme shogun o xogun (将軍 shōgun , lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un grau militar i títol històric concedit directament per l'emperador. La paraula shōgun és l'abreviació de seii taishōgun (征夷大将軍, lit. ‘gran general apaivagador dels bàrbars’),Izuka & Sinclaire, 2001:13. nomenament que fins al 1192 havia estat temporalTurnbull, 2006a:40. i era utilitzat per referir-se al general que comandava l'exèrcit enviat a combatre els emishi, que habitaven al nord del país.
Durant el i fins al 1868, el shogun es va constituir com el governant de facto de tot el país, tot i que, teòricament, l'emperador era el legítim governant i dipositava l'autoritat en el shogun per governar en nom seu.Maki, 2008:30. Durant aquest temps, anomenat shogunat o bakufu (幕府, "govern de tenda"), i que va durar amb breus interrupcions del 1192 al 1867, l'emperador es va veure obligat a delegar completament qualsevol atribució o autoritat civil, militar, diplomàtica i judicial a qui tingués aquest títol.Kuno, 2007:245.
Durant els primers contactes amb Occident i fins i tot en alguns països asiàtics, com la Xina, el shogun era considerat com el «rei del Japó», i s'ignorava l'existència de dues estructures d'autoritat. Actualment, alguns escriptors i historiadors han descrit el shogun amb apel·latius com «dictador militar»Gaskin & Cebrian, 2005:11. o «generalíssim»Johnson, 2000:741. amb la finalitat d'explicar les seves funcions a un públic no familiaritzat amb la història del país.
Al llarg de la història del Japó van existir tres shogunats. El primer l'establí el 1192 Minamoto no Yoritomo, conegut com a shogunat Kamakura. Aquest govern només va ser controlat per tres membres del clan Minamoto, ja que el poder el va usurpar el clan Hōjō, que sota el títol de regents nomenaven shoguns titelles, nens i joves que rebutjaven en complir els vint anys. El segon shogunat és conegut com a Ashikaga i va ser fundat el 1338 per Ashikaga Takauji. Durant aquest shogunat, quinze membres del clan Ashikaga van mantenir el lloc fins que un prominent militar del període Azuchi-Momoyama anomenat Oda Nobunaga va derrocar el shogun el 1573.Hall, 1988:230. L'últim va ser el shogunat Tokugawa, instituït oficialment per Ieyasu Tokugawa el 1603 i que va culminar el 1868 després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu,Turnbull, 1996:153. quan l'emperador Meiji va reprendre el seu paper protagonista en la política del país i la figura del shogun va ser abolida.
Etimologia i adaptació catalana El terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit»), integrat pels kanji 将 «comandant» i 軍 «exèrcit», és l'abreviació del títol històric seii taishōgun (征夷大将軍). El títol complet és compost pels següents kanji:
征 (sei, せい) significa "conquerir" o "subjugar", i 夷 (i, い) significa "bàrbar" o "salvatge"; 大 (dai, だい) significa "gran"; (shō, しょう) significa "comandant", i 軍 (gun, ぐん) significa "exèrcit".
Així doncs, una traducció literal de sei-i taishōgun seria "Comandant en Cap de la Força Expedicionària Contra els Bàrbars".The Modern Reader's Japanese-English Character Dictionary, El terme originalment es referia al general que comandava l'exèrcit enviat a lluitar contra les tribus del nord del Japó, però després del segle XII, el terme es va utilitzar per designar el líder dels samurais.Turnbull, 2006a:21 & 22. Després del , el terme es va utilitzar per designar el líder dels samurais.
El màcron de la romanització "shōgun" representa el so vocal japonès de la "o" llarga de しょうぐん, seguint el sistema Hepburn de transliteració, tot i que pel fet de ser cada cop més una paraula incorporada al llenguatge quotidià hi ha una tendència a escriure "shogun".
Inicialment, al món occidental, se'l coneixia com a "tycoon". No va ser fins més tard que es va utilitzar el terme propi de Sei-i-tai o sei-i taishōgun.miniatura|Els kanji que componen la paraula shōgun. L'administració del shogun és coneguda en català com a shogunat, i en japonès com a bakufu (幕府), que significa literalment “govern des d'una tenda de campanya”. Durant les batalles, el cap de l'exèrcit samurai solia estar assegut en una cadira de tisora dins d'una tenda semioberta anomenada maku que exhibia el seu respectiu mon o blasó. L'aplicació del terme bakufu al govern del shogun expressa un simbolisme molt fort i representatiu.Turnbull, 2006a:207.
La forma del mot plenament adaptada al català, xogun, per bé que emprada esporàdicament de 1927 ençà, no ha estat encara reconeguda per cap ens normatiu ni de referència, ni integrat a cap diccionari normatiu.
Càrrecs Històricament es van utilitzar termes similars al seii taishōgun amb diferent grau de responsabilitat, encara que cap va tenir la mateixa importància o més que el seii taishōgun. Alguns van ser:
Friday, 2007:108. Hall, 1991:241. Adolphson, 2007:341.
Ishii, 2002:2396. Ishii, 2002:2467.
Història Shoguns en la història del Japó S# Nom Naixement/ Mort Govern Primers shogunsNo hi ha un consens entre els diferents autors d'aquesta llista, ja que algunes fonts consideren el primer Tajihi no Agatamori; alguns altres, Ōtomo no Otomaro; altres fonts asseguren que el primer va ser Sakanoue no Tamuramaro i altres eviten el problema només esmentant el primer shōgun Kamakura. Tajihi no Agatamori 668-737Cranston, 1998:361. 720 Ōtomo Yakamochi 718?-785Cranston, 1998:427. 784-785 Ki no Kosami 733-797 789 Ōtomo no Otomaro 731-809Caiger, 1997:339. 794 Sakanoue no Tamuramaro 758-811De Bary et al, 2001:266. 797-811? Fun'ya no Watamaro 765-823Shively et al, 1999:30. 813 Fujiwara no Tadabumi 873-947Adolphson et al, 2007:334. 940 Minamoto no Yoshinaka 1154-1184Turnbull, 2005:16. 1184 Shogunat KamakuraDeal, 2007:100-101. 1 Minamoto no Yoritomo 1147-1199 1192-1199 2 Minamoto no Yoriie 1182-1204 1202-1203 3 Minamoto no Sanetomo 1192-1219 1203-1219 4 Kujō Yoritsune 1218-1256 1226-1244 5 Kujō Yoritsugu 1239-1256 1244-1252 6 Príncep Munetaka 1242-1274 1252-1266 7 Príncep Koreyasu 1264-1326 1266-1289 8 Príncep Hisaaki 1276-1328 1289-1308 9 Príncep Morikuni 1301-1333 1308-1333 Restauració Kenmu Príncep Moriyoshi 1308-1335 1333 Príncep Nariyoshi 1326-1344? 1334 Shogunat Ashikaga 1 Ashikaga Takauji 1305-1358 1338-1358 2 Ashikaga Yoshiakira 1330-1367 1358-1367 3 Ashikaga Yoshimitsu 1358-1408 1368-1394 4 Ashikaga Yoshimochi 1386-1428 1394-1423 5 Ashikaga Yoshikazu 1407-1425 1423-1425 6 Ashikaga Yoshinori 1394-1441 1429-1441 7 Ashikaga Yoshikatsu 1434-1443 1442-1443 8 Ashikaga Yoshimasa 1436-1490 1449-1473 9 Ashikaga Yoshihisa 1465-1489 1473-1489 10 Ashikaga Yoshitane 1466-1523 1490-1493 11 Ashikaga Yoshizumi 1480-1511 1494-1508 10 Ashikaga YoshitaneSegon període. 1508-1521 12 Ashikaga Yoshiharu 1511-1550 1521-1546 13 Ashikaga Yoshiteru 1536-1565 1546-1565 14 Ashikaga Yoshihide 1538-1568 1568 15 Ashikaga Yoshiaki 1537-1597 1568-1573 Shogunat Tokugawa 1 Tokugawa Ieyasu 1542-1616 1603-1605 2 Tokugawa Hidetada 1579-1632Murdoch, 1996:791. 1605-1623 3 Tokugawa Iemitsu 1604-1651 1623-1651 4 Tokugawa Ietsuna 1641-1680 1651-1680 5 Tokugawa Tsunayoshi 1646-1709 1680-1709 6 Tokugawa Ienobu 1662-1712 1709-1712 7 Tokugawa Ietsugu 1709-1716 1713-1716 8 Tokugawa Yoshimune 1684-1751 1716-1745 9 Tokugawa Ieshige 1711-1761 1745-1760 10 Tokugawa Ieharu 1737-1786 1760-1786 11 Tokugawa Ienari 1773-1841 1787-1837 12 Tokugawa Ieyoshi 1793-1853 1837-1853 13 Tokugawa Iesada 1824-1858 1853-1858 14 Tokugawa Iemochi 1846-1866 1858-1866 15 Tokugawa Yoshinobu 1837-1913 1867-1868Deal, 2007:48. Antecedents
A començaments del , els governadors de Yamato (nom amb el qual es designava antigament el Japó) van ordenar que es deixés constància dels mites existents com una forma de legitimar-se davant la població,Turnbull, 2006a:6. per la qual cosa durant aquesta època es va ordenar la compilació de dues importants obres literàries que narren l'origen del Japó des d'un punt de vista mitològic: el Kojiki (古事记) i el Nihon Shoki (日本书纪). En el Nihon Shoki, acabat de compilar durant el 720,Deal, 2007:162. s'esmenta en el volum 5Iwao et al, 2002:33. que l'emperador Sujin establí un sistema anomenat shido shogun (四道将军, lit. «comandants de l'exèrcit dels quatre camins»), en el qual es va designar un membre de la família imperial per a cada un dels quatre circuits (punts cardinals) en què cadascun actuaria com a shogun o comandant de les tropes. Els quatre shoguns designats van ser els següents:Cranston, 1998:73-74.
Ōbiko no Mikoto, enviat al nord (Hokurikudō) Takenunakawawake no Mikoto, a l'est (Tōkaidō) Kibitsuhiko no Mikoto, a l'oest (San'yōdō) Tanba no Michi no Ushi no Mikoto, al sud (província de Tanba)
En aquesta narració es té el primer registre de l'ús d'aquesta paraula.Turnbull, 1996b:7.
Durant el període Nara (710-794), per ordre de la cort imperial, establerta en el que avui és Nara, es va centrar l'atenció en els emishi (虾夷 lit. "bàrbars"), habitants del nord del Japó amb qui havien tingut nombrosos altercats, per subjugar-los. El 774 va esclatar una important revolta, coneguda com a «guerra dels trenta-vuit anys», en què els emishi van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles en contra de les tropes imperials. Diversos shogun o generals de les tropes van ser designats per combatre les tribus del nord, sense gaire èxit, i probablement el primer shogun de la història va ser Tajihi no Agatamori, nomenat l'any 720, seguit per Ōtomo Yakamochi, l'any 784,Sansom, 1931:201. Ki no Kosami, l'any 789,Takekoshi, 2004:96. i Ōtomo no Otomaro, el 794.Shively, 1999:xviii. No va ser fins a l'any 796, gràcies a Sakanoue no Tamuramaro, que finalment els van aconseguir vèncer.Turnbull, 2006a:21.
Establiment del shogunat
A finals del període Heian (794-1185) hi havia dos clans rivals i de gran importància en l'escena política del país: els Minamoto i els Taira. Arran de la seva enemistat, el 1156 esclatà un conflicte bèl·lic entre els dos clans, conegut com a rebel·lió Hogen, en què els Taira van sortir victoriosos.Turnbull, 2006a:34. El 1160 va tenir lloc un altre conflicte entre les dues faccions, conegut com a rebel·lió Heiji (平治の乱, Heiji no ran), en què novament el clan Taira va sortir victoriós, i, posteriorment, el seu líder, Taira Kiyomori, va rebre el títol de Daijō Daijin («gran ministre»). Aquest últim era el rang més alt que podia concedir l'emperador del Japó, per la qual cosa Kiyomori es convertí en el governant de facto del país.Turnbull, 2006a:35.
Entre el 1180 i el 1185,Gaskin et al, 2005:11. els conflictes entre les dues faccions es van reprendre i van donar lloc a una sèrie de guerres civils anomenades guerres Genpei. Durant aquests enfrontaments, Minamoto no Yoshitsune encapçalà l'exèrcit del clan en nom del seu germà gran, Yoritomo, que es va quedar a Kamakura. Finalment, en la batalla de Dan no Ura, els Minamoto es van alçar amb la victòria.
El 1192, Minamoto no Yoritomo es va proclamar shogun, títol que fins aleshores havia estat temporal. Amb aquest succés es va instituir el shogunat com una figura permanent, que duraria prop de 700 anys, fins a la restauració Meiji. Amb la nova figura del shogun, l'emperador es convertiria en un mer espectador de la situació política i econòmica del país, mentre que els samurais esdevindrien els governadors.
Shogunat Kamakura (1185-1333)
miniatura|esquerra|100px|Estàtua Kongorikishi de feta de fusta durant el shogunat Ashikaga el .