Antella és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.
Etimologia El nom Antella té un origen preromà; prové de la forma llatina ANTAE, que significa “barrera”. La forma diminutiva d'ANTAE, ANTICULA, que durant l'edat mitjana degué donar el nom actual, mitjançant l'evolució Anticula > Anticla > Antilla > Antella. L'emplaçament de la localitat explica el seu significat, lloc on acaba el camí. Existixen altres localitats amb un orige toponímic anàleg, com ara el municipi valencià d'Andilla, a la Serrania, o a la localitat italiana d'Antella, a tocar de Florència. Si avui el poble no fa honor al seu nom és perquè en la dècada dels anys quaranta del es va obrir una carretera per a permetre construir el Pantà de Tous. El nom d'Antella no figura en el Llibre del Repartiment de Jaume I, però sí que el trobem documentat a les Ordenances de 1350 de la Séquia Reial del Xúquer, article 14: «…lo açut de la cequia damunt dita, lo qual es appellat lo açut de Antella».
En recent investigació tot apunta que el topònim va ser originat per la construcció del «dantell» per a la Séquia Nova d'Alzira, a finals del XIII, que s'aferma durant la primera meitat del arrelat al lloc que el va fer nàixer, l'orografia que els humans empraren per alterar el curs de l'aigua i contrafer el riu amb artefactes dels segles i , que no serien els mateixos que en el o . Amb el temps, els dantells evolucionaren al sistema de comportes alçades de manera mecànica. A la Casa de Comportes d'Antella al hom podia alçar i baixar els portells mitjançant un sistema de cadenes. Llavors, en entrar en desús el sistema dentat, el dantell es va confondre amb la fesa, portell tancat entre les antes (o antelles) de pedra que servien per contindre l'element mòbil de fusta. El mot antella se salvaria gràcies a l'haver quedat fixat en la toponímia popular.
Geografia Situat entre el riu Xúquer i els contraforts de la serra Martés. La superfície del terme és molt accidentada, llevat d'una estreta franja de la ribera del Xúquer. Les principals altures són: la Lloma Llarga (312 msnm), Moreres (221 msnm) Cantalars i Rodeno. El Xúquer que creua el terme de nord-oest a sud-est i marca el límit amb el terme de Sumacàrcer. En les parts muntanyenques hi ha pinedes molt disseminades i pastures.
El poble és al marge esquerre del Xúquer, al peu de la muntanya Creueta Alta, nom que rep per estar coronada per una creu de ferro.
Història Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s'ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l'actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. L'any 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal, sobre eixos llocs. L'any 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Eixe títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruits. Segle XVI: El riu Xúquer, durant la riuada del 27 de setembre de 1517, enderrocà 31 cases a la localitat veïna de Sumacàrcer i arrasà el llogaret d'Alcosser. El 4 d'abril de 1525 els moriscos d'Antella foren batejats per la força de les armes. L'any 1574 l'església d'Antella és nomenada parròquia, comptava amb 120 cases amb cristians nous.
miniatura|esquerra|Torre àrab d'Antella : El 5 de maig de 1704 el capellà Vicent Esteve col·locà i beneí la primera pedra de l'església parroquial que es va construir sobre els fonaments de l'antiga mesquita musulmana. El 14 de novembre de 1716 una nova riuada del riu Xúquer inundà Antella amb una alçada superior als quatre pams. Hom hagué de desallotjar les cases veïnes al riu. El segon dia del mes de juny de 1722, durant la festivitat del Corpus Christi es va procedir a beneir la nova església edificada, tot traslladant-hi el santíssim sagrament que es custodiava al Palau Senyorial. El 20 d'octubre de 1725 començà a funcionar una nova barca per travessar el riu entre Antella i el camí de Sumacàrcer. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El Dia 25 de novembre de 1754 la Reial Audiència de València, després d'haver sentit el Fiscal i el marqués d'Ariza (propietari del lloc de Cotes), va concedir a Agnés Ferrer de Proxita (VII Baronessa d'Antella), permís per posar una barca per al trànsit de gent entre Antella i Cotes, amb el dret per al barquer de cobrar el salari necessari per a la seua subsistència. Es començà a construir la barca adequada i quan ja estava finalitzada, el dia 13 de març de 1755, el senyor de Sumacàrcer s'oposà al permís atorgat i presentà un plet contra el senyor d'Antella en la Reial Audiència de València. El senyor d'Antella, amb la barca construïda l'hagué de deixar al riu sense utilitzar-la fins a l'aclariment del plet, el qual es resolgué a favor seu en data 21 d'octubre de 1756, que li concedia el dret a utilitzar la barca per al trànsit de passatgers, cavalleries i carruatges entre Antella i Cotes. El 30 de juliol de 1775 a l'empara d'un reial acord que autoritzava l'assemblea, els propietaris dels pobles d'Alberic, Alcosser, Gavarda i Antella es reuniren a Alberic per plantejar un plet contra els seus respectius senyors, als quals es negaven a pagar els impostos i les particions dels fruits, sota la representació de l'advocat Donís i Antoni Lloret. Com a propietaris residents a Antella, hi assistiren Joan Pau Frígols, Jaume Sanchis, Josep Inglés, Joaquim Crua, Antoni Torres, Miquel Faura i Vicent Pardo. El 4 d'octubre de 1779. La riuada de Sant Francesc, del dia 4 d'octubre de 1779, ocasionà que els carrers d'Antella paregueren rius i l'església s'omplí d'aigua. A les 5 hores de l'endemà va parar de ploure, però el riu Xúquer se n'havia eixit del caixer. També el riu Albaida ocasionà grans danys en les cases i el conreu de l'arròs, especialment en el poble d'Alcosser, poble situat entre Gavarda i Alberic. Dos anys més tard, enfront de les constants riuades que l'inundaven, la població d'Alcosser fou abandonada per complet, després de la riuada de l'1 de setembre de 1781. El dia 2 d'octubre de 1785 fou instal·lat el rellotge al campanar pel mestre rellotger de Canals, Cristòfol Sanchis; la instal·lació va costar 104 lliures, i 46 lliures amb 16 escuts, una despesa que va ser sufragada amb almoines dels veïns. El dia 14 de juny de 1792, el Botànic Cavanilles passà per Antella; provenia de Rotglà, des d'on passà per la Vall Farta, on travessà Sellent, Càrcer, Alcàntera i Beneixida. Passà la barca per arribar a Gavarda i continuar fins a Antella, Des d'ací es dirigí, tot creuant la barca, a Sumacàrcer, on pernoctà. A l'endema observà la Vall Farta i visità els assuts i les séquies de Carcaixent i Escalona i tornà a pernoctar a Sumacàrcer. Cens de Floridablanca. El 16 de novembre de 1786 Antella tenia un cens de 688 habitants, dels quals 175 eren hòmens fadrins, 174 dones fadrines, 145 hòmens casats, 174 dones casades, 11 hòmens vidus i 27 dones vídues. Per edats, 143 eren menors de 7 anys (66 xiquets i 77 xiquetes), 129 xiquets d'entre 7 i 16 anys (61 xiquets i 68 xiquetes), 118 jóvens d'entre 16 i 25 anys, 179 persones entre 25 i 40 anys, 62 persones entre 40 i 50 anys i 57 persones amb més de 50 anys. Segle XIX: El dia 1 de juliol de 1808, l'exèrcit francés del Mariscal Bon-Adrien Jeannot de Moncey arribà a Antella, tot fugint del cercle que li havien preparat quan atacava la ciutat de València. Moncey ordenà tancar les comportes de la Séquia Reial per augmentar el cabal del riu Xúquer aigües avall. Això impediria que els seus perseguidors pogueren travessar el riu per atacar-lo pel seu flanc esquerre. Un cop passat el seu exèrcit a l'altra banda del riu Xúquer, seguiria el camí de Sellent per enllaçar amb el Camí Reial, en direcció a Almansa (sense saber-ho, el mariscal francés ha seguit la mateixa ruta que el rei Jaume I va fer l'any 1244 per conquerir el castell de Xàtiva). A la vesprada, el general Llamas, provinent de Xiva, arriba a Alzira, on es troba amb el comte de Cervellon, que ha arribat des d'Almansa. Llavors ja sabrien que el mariscal Moncey havia aconseguit escapar de la tenalla. Ell i el seu exèrcit, plàcidament, avançaven cap a Madrid. L'Escriptura de redempció del senyoriu d'Antella. El 26 de gener de 1859 veïns d'Antella, mitjançant acta notarial, acorden pagar al comte de Ròtova, l'últim baró d'Antella la quantitat de 400.000 reials de velló en compensació pels més de 20 anys que no li havien pagat les rendes (des de 1835) i perquè renunciara als drets que la casa comtal de Ròtova tenia sobre la baronia d'Antella. Antella, igual com la resta de pobles de la Ribera, abandonava el feudalisme que s'havia mantingut des del , i acollia el liberalisme, fins avui. Durant la Guerra del 1936-1939 iniciada amb la rebel·lió militar del 19 de juliol de 1936, Antella, com la seua capital, València, va romandre fidel al govern de la República. Durant el conflicte hi moriren 21 veïns al front, lluitant en l'Exèrcit Popular de la República, tot comptant-hi un afusellat que passaria a ser l'única víctima reconeguda pel règim del dictador Franco. Al llarg del primer any de la guerra no hi va haver cap mort al municipi d'Antella. Segons com avançava la guerra augmentarien les víctimes, tal com manifesta la següent seqüència cronològica: cinc morts el 1937, set morts el 1938 i vuit morts el 1939, més una víctima amb data desconeguda. Crida l'atenció que dels vint-i-un morts documentats, vuit hi moriren en les últimes setmanes de la guerra, entre gener i març de 1939. La guerra va concloure de manera formal el dia 1 d'abril de 1939.
El 20 d'octubre de 1982 el trencament de la presa de Tous va ocasionar una pantanada que va afectar greument la població i la seua economia agrària.
Antellans cèlebres Frederic Sanchis. Nascut a Antella el 28 d'agost de 1745, fill d'Agustí i Mariana, fou doctor en jurisprudència, exercí l'advocacia a la ciutat de València i fou tresorer de l'Hospital Provincial de València. Va escriure una obra al voltant de l'arròs, publicada l'any 1809, any en què va faltar, a l'edat de 64 anys. miniatura|La mort dels molts reverends pares afusellats pels francesos a Morvedre, 1812