miniatura|Emilio Sala Francés al seu estudi de París. miniatura|Expulsión de los judíos Emilio Sala i Francés (Alcoi, 20 de gener de 1850 - Madrid, 14 d'abril de 1910) és un representant de la pintura alcoiana del . Estudia a València amb el seu cosí i tutor el pintor Plácido Francés, en l'Acadèmia de San Carlos. Individu de mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de Roma. Creu de Sant Miquel i Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica. Artista academicista, format a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València (1871), conreà profusament els temes de gènere i d'història. En la seva primera època madrilenya alternà la realització de composicions decoratives per a cases, palaus i altres centres socials. Tanmateix, la seva gran fama és deguda als seus remarcables retrats. Participà en moltes exposicions oficials, i rebé premis i honors de consideració. També ostentà càrrecs honorífics i mantingué estretes relacions amb l'Acadèmia. Autor d'interessants publicacions especialitzades en la seva matèria, arran d'una d'elles es creà la Càtedra tècnica i teoria del color a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid. Col·laborà en qualitat d'il·lustrador a la revista Blanco y Negro.Mendoza 1995: p. 193
Obra En 1871 va participar per primera vegada en l'Exposició Nacional de Belles Arts. Des de 1890, s'allunya de la pintura històrica, dedicant-se a la pintura de gènere, al paisatge i a la il·lustració. Moltes il·lustracions i quadres seus es reproduïren en Blanco y Negro, il·lustrant a més a més algun dels Episodios Nacionales de Pérez Galdós. Va destacar en el gènere del retrat. En Roma es relaciona amb Francisco Pradilla, Ricardo Madrazo, José Moreno i Joaquín Sorolla però permuta la seua beca i s'establí en París amb una beca de l'Academia de San Fernando
A Madrid obrí el seu propi estudi i hi va prendre part en les decoracions dels palaus d'Anglada i de Mazarredo, decorant els sostres del desaparegut Café de Fornos i de la Cantina Americana. En 1906 es crea per a ell, en lEscuela de Bellas Artes de San Fernando la càtedra de "Teoría y Estética del Color", que desenvolupa fins a la seua mort.
Obres seues són: Retrato de Doña Ana Colín y Perinat, Retrato de joven, Retrato d'un personaje masculino desconocido, Florista, Valle de lágrimas, Sinfonía en blanco, La manzanilla, etc. Va destacar com a retratista (Campoamor, La infanta Doña Eulalia, María Guerrero, Echegaray, Juan Ramón Jiménez, Agustí Querol) i pintor de gènere (Jugadores, El columpio).
Guardons miniatura|María Guerrero niña Segona medalla a la Regional de València 1867 per un Bodegó Segona medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1871 per la Prisión del Príncipe de Viana Premi d'honor a la Regional de València per Valle de lágrimas Primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts el 1878 per Guillem de Vinatea delante de Alfonso IV. Primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts el 1881per Novus Hortus. Creu de Sant Miquel de Múnic en 1885. Segona medalla en l'Exposició Universal de París de 1889. Medalla d'Or de l'Exposició de Berlín 1891 per Expulsión de los judíos. Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica en l'Exposició Universal de 1899.
Referències
Bibliografia Pantorba, Bernardino de. Op. Cit. Espí Valdés, Adrián. El Pintor Emilio Sala y su obra. València, 1975. Sala, Emilio, Gramática del color, Madrid, Viuda e hijos de Murillo, 1906.
Enllaços externs
El Doctor Simarro y su relación con cuatro artistas de principios del siglo XX From Goya to Sorolla. Masterpieces from Hispanic Society of America Museu de Belles Arts Gravina. Alacant Notas y documentos sobre pensionados alicantinos de bellas artes en Roma durante el siglo XIX
Categoria:Pintors alcoians contemporanis Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Madrid Categoria:Pintors valencians morts al segle XX Categoria:Pintors valencians nascuts al segle XIX