Parmènides (, en , 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia. Provenia d'una família benestant; era fill de Pires, i havia nascut a la colònia grega d'Èlea (actualment Vèlia, província de Salern), a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans.
Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Èlea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Èlea. Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, Parmènides considerà que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó i que el que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses.
Plató diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zenó (de 40 anys) i es va fer amic de Sòcrates, que era llavors força jove. Això hauria passat vers l'olimpíada 80 o la 81. Eusebi de Cesarea diu que va florir a l'olimpíada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagòrica, però se'l considera generalment entre els eleàtics. Va deixar diverses lleis per al govern de la seva ciutat natal.
Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra d'Heràclit, alguns fragments del poema d'aquest metafísic grec fan pensar que l'obra de Parmènides, de fet era, almenys parcialment, una crítica contra el pensament d'Heràclit. Malgrat això, l'obra d'Heràclit i la de Parmènides no són tan antagòniques com pugui semblar i, de fet, tenen algun paral·lelisme en comú entre l'una i l'altra.
Biografia esquerra|miniatura|Vèlia (Èlea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Procedència Parmènides va néixer a Èlea, situada en la Magna Grècia. Diògenes Laerci diu que el seu pare va ser Pires, i que va pertànyer a una família rica i noble.(DK) A1 (Diògenes Laert, IX 21) També és Laerci qui transmet dues fonts divergents pel que fa al mestre del filòsof. L'una, dependent de Soció, assenyala que primer va ser alumne de Xenòfanes de Colofó,La dada del vincle de Parmènides amb Xenòfanes es remunta a notícies de Aristòtil,Met. I 5, 986b (A 6) i de Plató, Sofista 242d (21 A 29), però actualment es descarta tal possibilitat. Vegeu la secció «Vincle amb l'escola d'Èlea» en l'article sobre Xenòfanes de Colofó però que no el va seguir, i que després es va associar amb un pitagòric, Aminies, al qual va preferir com a mestre. Una altra tradició, dependent de Teofrast, indica que va ser deixeble d'Anaximandre.Tradició que testifica Suïdes (A 2)
Datació miniatura|525px|Hipòtesi sobre l'any de naixement de Parmènides i data de composició del seu poema Tot el relatiu a la datació de Parmènides —la data del seu naixement, de la seva defunció, així com l'època de la seva activitat filosòfica— està embolicat en foscor irremeiablement; els estudiosos barregen conjectures a partir de dades de dubtosa veracitat relatives a la seva data de naixement i el floruit del filòsof, sense que sembli poder-se establir cap data ferma més enllà de vacil·lants aproximacions.
Data de naixement Totes les conjectures sobre la data de naixement de Parmènides es basen en dues fonts antigues. L'una procedeix d'Apol·lodor i ens la transmet Diògenes Laerci: aquesta font marca la 69a Olimpíada (entre el 504 aC i el 500 aC) com a moment de maduresa, i situa el seu naixement 40 anys abans (544 aC ? 540 aC).Diògenes Laerci, IX, 23 (testimoniatge DK A 1) L'altra és Plató, en el seu diàleg Parmènides. Allí Plató compon una situació en la qual Parmènides, de 65 anys, i Zenó, de 40, viatgen a Atenes per assistir a les Grans Panatenees. Coneixen en aquesta ocasió Sòcrates, que era encara molt jove, segons el text platònic.Plató, Parmènides 127 a?c (A 5)
És coneguda la inexactitud de les datacions provinents d'Apol·lodor, que tria la data d'un succés històric per fer-la coincidir amb la maduresa —l'acme— d'un filòsof, maduresa que aconseguien invariablement als quaranta anys. A més, intenta fer coincidir sempre la maduresa d'un filòsof amb el naixement del seu suposat deixeble. En aquest cas, Apol·lodor, segons Burnet, es basa en la data de la fundació d'Èlea (540 aC) per situar cronològicament la maduresa de Xenòfanes de Colofó i, per tant, el naixement del seu suposat deixeble, Parmènides.Burnet, Early Greek Philosophy, pàg. 169ss
És per això pel que Burnet i els filòlegs posteriors com Cornford, Raven, Guthrie i Schofield van preferir basar els càlculs en el diàleg platònic. Segons aquests últims, el fet que Plató addueixi tants detalls respecte de les edats en el seu text és un signe que escriu amb precisió cronològica. Diu Plató que Sòcrates era molt jove, i s'interpreta que això significa que tenia menys de vint anys. Coneixem l'any de la mort de Sòcrates, 399 aC, i la seva edat: tenia al voltant de setanta anys. Per això, coneixem també la data del seu naixement: 469 aC. Les Grans Panatenees se celebraven cada quatre anys, i de les que es van celebrar durant la joventut de Sòcrates (454, 450, 446), la més probable és la del 450 aC, quan Sòcrates tenia 19 anys. I, si en aquesta trobada Parmènides tenia prop de 65 anys, el seu naixement es va produir al voltant del 515 aC.Cornford, Plat and Parmenides, p. 1Guthrie, Història de la filosofia grega, II, p. 15ssRaven, Els filòsofs presocràtics, p. 370Schofield, Els filòsofs presocràtics, p. 347Plató, Parmènides (ed. Graus), p. 33, nota 13Be, Sent s'és, pàg. 20-23
No obstant això, ni a Raven ni a Schofield —que segueix al primer— els sembla enterament satisfactòria una datació basada en un diàleg platònic tardà. Altres estudiosos, directament, prefereixen no comptar amb les dades platòniques i proposen altres dates. D'acord amb un estudiós dels diàlegs platònics, R. Hirzel, Conrado Eggers Lan indica que l'històric no té per a Plató cap valor.R. Hirzel, Der Dialog, I, p. 185 El fet que se citi la trobada entre Sòcrates i Parmènides també en els diàlegs Teetet (183i) i Sofista (217c) només indica que s'hi refereix al mateix succés fictici, i això és possible perquè es considera tant el Teetet com el Sofista posteriors al Parmènides. En Sof. 217c, s'atribueix a Parmènides el procediment dialògic de Sòcrates, la qual cosa confirmaria que aquesta no és més que una referència a la situació dramàtica fictícia del diàleg.Eggers Lan, Els filòsofs presocràtics, pàg. 410s Eggers Lan proposa, a més, una correcció de la data tradicional de la fundació d'Èlea. Basant-se en Heròdot I, 163-167, que indica que els foceus, després de derrotar els cartaginesos en batalla naval, van fundar Èlea, i afegint la referència de Tucídides I, 13, en què s'indica que tal batalla va ocórrer en temps de Cambises II, es pot situar la fundació d'Èlea entre el 530 aC i 522 aC. Llavors, Parmènides no podria haver nascut abans del 530 aC. Tampoc després del 520 aC, atenent al fet que és anterior a Empèdocles.Eggers Lan, Els filòsofs presocràtics, pàg. 412s Aquest últim procediment de datació tampoc és infal·lible, perquè s'ha posat en dubte que el fet que vincula els passatges d'Heròdot i Tucídides sigui el mateix.Tucídides, Història de la guerra del Peloponès, p. 43, n. 106 de Torres Esbarranch Néstor Luis Cordero també rebutja la cronologia basada en el text platònic, i la realitat històrica de la trobada, en favor de la data tradicional d'Apol·lodor i Diògenes Laerci. Segueix la data tradicional de la fundació d'Èlea en el , assenyalant-ho no solament com a terminus post quem, sinó com a data possible del naixement de Parmènides. De la qual cosa conclou que els seus pares van formar part del contingent fundador de la ciutat, i que va ser contemporani d'Heràclit.
Cronologia relativa a altres presocràtics Més enllà de les especulacions i inexactituds sobre la seva data de naixement, alguns especialistes han tornat la mirada a certs passatges de la seva obra per precisar la relació de Parmènides amb altres pensadors. Es va creure trobar en el seu poema certes al·lusions polèmiques a la doctrina d'Anaxímenes de Milet i els pitagòrics (fragment B 8, vers 24, i frag. B 4), i també contra Heràclit (frag. B 6, vv. 8?9), mentre que Empèdocles i Anaxàgores es refereixen sovint a Parmènides.Raven, Els filòsofs presocràtics, pàg. 370s; 385s; 381
La referència a Heràclit ha estat debatuda. La tesi de BernaysBernays, Ges. Abh., 1, 62, n. 1</ref> que Parmènides ataca Heràclit, a la qual es van adherir Diels, Kranz, Gomperz, Burnet i uns altres, va ser discutida per Reinhardt,Reinhardt, Parmènides, p. 64 a qui va seguir Jaeger.Jaeger, La teologia dels primers filòsofs grecs, p. 104
A Guthrie, li sembla sorprenent que Heràclit no hagués censurat Parmènides si l'hagués conegut, com va fer amb Xenòfanes de Colofó i Pitàgores. La seva conclusió, no obstant això, no sorgeix d'aquesta consideració, sinó que assenyala que, per la importància del seu pensament, Parmènides parteix en dues la història de la filosofia presocràtica; per tant, la seva posició respecte a altres pensadors és fàcil de determinar. I, des d'aquest punt de vista, la filosofia d'Heràclit li sembla preparmenídea, mentre que les d'Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit són postparmenídees.
Ocupacions i anècdotes Legislador Plutarc, Estrabó i Diògenes —seguint el testimoniatge d'Espeusip— coincideixen a afirmar que Parmènides va participar en el govern de la seva ciutat, organitzant-la i donant-li un codi de lleis admirable.Estrabó, Geografia VI 1, 1 (A 12); Plutarc., Adv. Colot. 1126a (A 12); Espeusipo, fr. 1, en Diog. L., IX, 23 (A 1)
Metge miniatura|esquerra|750px|Detall del pedestal trobat a Vèlia. Les inscripcions gregues es feien solament en majúscules, i sense espais. Així és com segueix:
ΠΑ[ ]ΜΕΝΕIΔΗΣ ΠΥΡΗΤΟΣ ΟΥΛΙΑΔΗΣ ΦΥΣΙΚΟΣ El 1969, es va produir a Vèlia una troballa arqueològica que va aportar un nou element a les especulacions sobre la vida de Parmènides. Es va trobar el pedestal d'una estàtua del segle I dC amb quatre paraules: ΠΑ[Ρ]ΜΕΝΕΙΔΗΣ ΠΥΡΗΤΟΣ ΟΥΛΙΑΔΗΣ ΦΥΣΙΚΟΣ. Les dues primeres diuen clarament (només cal restituir una Ρ en el nom): «Parmènides, fill de Pires». La quarta paraula, φυσικός (fysikós, «físic»), era comunament usada per a designar els filòsofs que es dedicaven a l'observació de la natura. En canvi, no hi ha acord sobre el significat de la tercera (οὐλιάδης, ouliadēs): pot significar simplement «natural d'Èlea» (el nom Velia és en grec Οὐέλια),Marcel Conche, Parménide: Li Poème: Fragments, Paris, Presses Universitaires de France, 1996, p. 5 i nota o «pertanyent als Οὐλιος» (Ulis), això és, a una escola de metges (el patró dels quals era Apol·lo Uli).P. Ebner, «Parmènida mèdic Ouliàdes», en: Giornale di Metafisica 21 (1966), pàg. 103-114 Si aquesta última hipòtesi fos certa, Parmènides seria llavors, a més de legislador, metge.Poema, intr. de Jorge Pérez de Tudela, p. 14 La hipòtesi es reforça amb les idees contingudes en el fragment 18 del seu poema, que conté observacions anatòmiques i fisiològiques.Poema, comentari de Jorge Pérez de Tudela, p. 230 i nota ad. locVegeu la secció «Embriologia» No obstant això, altres especialistes opinen que l'única certesa que es pot extreure del descobriment és la de la importància social de Parmènides en la vida de la seva ciutat, ja assenyalada pels testimoniatges que indiquen la seva activitat com a «jurista».N. L. Be, Sent s'és, p. 23
Visita a Atenes Plató, en el seu diàleg Parmènides, relata que, acompanyat del seu deixeble Zenó d'Èlea, Parmènides va visitar Atenes quan tenia aproximadament 65 anys i que, en tal ocasió, Sòcrates, llavors un home jove, va dialogar amb ell.Plató, Parmènides 127 a?c (A 11) Ateneu de Naucratis havia notat que, si bé les edats fan (amb prou feines) possible un diàleg entre Parmènides i Sòcrates, que Parmènides hagi sostingut argumentacions semblants a les sostingudes en el diàleg platònic és una cosa que sembla impossible."Ateneu de Naucratis" XI 505f (A 5)