El refredat, o constipat, és una afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat. Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destil·lació que ataca el nas, la boca o el pit. Produeix una hipertèrmia moderada, esgarrifances i un malestar general. En la major part dels casos l'agent patogen és un virus (rinovirus, mixovirus, adenovirus, virus sincitial respiratori, picornavirus). També rep els noms de refredat comú i rinitis aguda.
Habitualment és una malaltia infecciosa viral lleu del sistema respiratori superior (nas i gola). Els seus símptomes, amb més detall, són eixavuiros, secreció nasal, goteig o congestió nasal –sovint tots alhora o un a cada fosa nasal–, picor, mal de coll, tos, mal de cap i una sensació de malestar general. És una de les malalties més comunes per a la qual actualment no hi ha cura coneguda, però els símptomes generalment remeten espontàniament en 7-10 dies, encara que alguns es poden mantenir fins a tres setmanes.
El refredat comú pertany a les infeccions del tracte respiratori superior. És diferent de la grip, una infecció viral més greu del tracte respiratori, amb la qual de vegades es confon, però que mostra símptomes addicionals: de vegades febre en augment, tremolors i dolor/s musculars, mocs... per bé que moltes persones confonen ambdues malalties.
Patologia El refredat comú és la majoria de les vegades causat per la infecció amb un dels 99 serotips coneguts de rinovirus, un tipus de picornavirus. Al voltant de 30-50% dels refredats són causats per rinovirus. Altres virus que causen refredats són els coronavirus, que causen entre un 10 i un 15% dels casos, els virus de la parainfluenza, virus sincicial respiratori, adenovirus o enterovirus. Entre el 5% i el 15% són causats per virus de la grip. En total, més de 200 diferents tipus serològics de virus causen els refredats. Els coronavirus estan especialment implicats en els refredats d'adults. Dels més de trenta coronavirus, 3 o 4 poden causar infeccions en els éssers humans, però són difícils de cultivar en el laboratori i la seva importància és, per tant, menys compresa.
Per tant, s'han descrit diversos centenars de virus causants del refredat comú. La varietat d'agents causants fa molt ineficaç qualsevol mena de vaccí. Es transmeten de persona en persona en diminutes gotes resultat de la tos i dels eixavuiros. Aquest gotim microscòpic és inhalat directament o es transmet mitjançant encaixades de mà o objectes com els poms de les portes, introduint-se posteriorment als conductes nasals quan la mà toca el nas, la boca o els ulls.
El virus entra a les cèl·lules de les parets del nas i del coll, i es multiplica ràpidament en aquest indret. Els símptomes comencen un o dos dies després de la infecció com a resultat dels mecanismes de defensa del cos: eixavuiros, goteig del nas i tos per expulsar l'invasor, i inflamació per atraure i activar les cèl·lules immunitàries. El virus s'aprofita dels eixavuiros i de la tos per infectar a la següent persona abans de ser eliminat pel sistema immunitari del cos. Un malalt és més infecciós dins dels tres primers dies de la malaltia.
Després d'un refredat comú, el malalt desenvolupa immunitat al virus particular que l'ha afectat. Però, a causa de la gran varietat de virus del refredat que hi ha, aquesta immunitat és limitada i una persona pot infectar-se fàcilment per un altre virus del refredat i començar novament el procés.
Símptomes Símptomes habituals són mal de gola, nas que raja, congestió nasal, tos i esternuts; acompanyats a vegades per conjuntivitis, dolors musculars, cansament, malestar, mal de caps, feblesa muscular, tremolors incontrolables, pèrdua de la gana, i rarament, un esgotament extrem. La febre és més habitualment un símptoma de grip, una altra infecció del tracte respiratori superior (ITRS) els símptomes de les quals s'encavalquen àmpliament amb els del refredat, però són més greus. Els símptomes poden ser més greus en els nounats i infants joves.
Els afectats per un refredat sovint tenen una sensació de calfred si bé generalment el fred no va acompanyat de febre, i encara que els calfreds s'associen habitualment amb la febre, aquesta no sempre és la causa d'aquesta sensació. A un estudi, el 60% de les persones que patien de mal de coll i infecció de les vies respiratòries van relatar patir de mals de cap, sovint a causa de la congestió nasal.
Història natural La replicació vírica s'inicia de 8 i 12 hores després del contagi inicial. Els símptomes comencen generalment de 2 a 5 dies després de la infecció inicial, però de vegades apareixen en tan sols 10 hores. El pic o punt àlgid dels símptomes es produeix 2 o 3 dies després de l'inici de la simptomatologia, mentre que en el cas de la grip els símptomes són constants i immediats. Els símptomes generalment remeten espontàniament en 7 o 10 dies, però en alguns casos poden durar fins a tres setmanes. El primer senyal de la presència d'un virus de les vies respiratòries superiors és sovint un mal de coll o picor a la gola. Altres símptomes comuns són el degoteig del nas, la congestió nasal i l'esternut.
Complicacions Els refredats són més comuns a l'hivern, ja que durant aquesta època, la gent passa més temps dins d'espais tancats amb altres persones, la ventilació és menor, augmenta el risc d'infecció i es multiplica l'efecte de brot epidèmic. Aquest risc augmenta també perquè els cilis que transporten el moc a través del tracte respiratori es mouen més lentament amb el fred, donant-li la possibilitat al virus de traspassar aquesta barrera mucosa i escolar-se a les cèl·lules corporals. Alguns factors influeixen en la gravetat dels símptomes, per exemple l'estrès psicològic i la fase del cicle menstrual. A més, una salut dèbil en general, o d'altres condicions preexistents com les al·lèrgies poden potenciar-se amb una infecció.
Els bacteris que normalment són presents en les vies respiratoris es poden aprofitar de la debilitat del sistema immunitari durant un refredat comú i produir una coinfecció. La infecció de l'orella mitjana als nens i la sinusitis bacteriana són coinfeccions comunes. Una possible explicació d'aquestes coinfeccions és que "inspirar" el nas amb força ("tirar muntanya amunt") transporta els fluids nasals a aquestes zones.
El refredat comú pot conduir als símptomes de la bronquitis aguda, bronquiolitis, laringotraqueobronquitis (Síndrome de Croup), pneumònia, sinusitis, otitis mitjana, o faringitis per estreptococs. Les persones amb malalties pulmonars cròniques, com per exemple asma o MPOC són especialment vulnerables. Els refredats poden causar exacerbacions agudes de l'asma, l'emfisema pulmonar o la bronquitis crònica.
Causes miniatura|Model en tres dimensions d'un coronavirus El refredat comú és degut a una infecció viral del tracte respiratori superior. Els virus més freqüentment implicats són els rinovirus (30-50%), un tipus de picornavirus amb 99 serotipus coneguts. D'altres causants són: els coronavirus (10-15%), els virus de la grip (5-15%), els paramixovirus dels humans, els adenovirus, els enterovirus i els metapneumovirus.
En total hi ha més de 200 tipus de virus serològicament diferents que causen els refredats. Els coronavirus es troben particularment implicats en els refredats dels adults. D'entre els més de 30 coronavirus coneguts, 3 o 4 causen infeccions en els éssers humans, però són difícils de cultivar en el laboratori i encara en tenim molt poc coneixement. A causa de la gran quantitat de diferents tipus de virus i de la seva tendència a la mutació contínua, és impossible obtenir una immunitat total per al refredat comú.
Factors de risc Passar temps en un lloc tancat amb una persona infectada o per contacte amb una persona infectada. Els refredats comuns són transmesos principalment a través de la inhalació de petites partícules que emet la persona infectada quan tus, esternuda o exhala l'aire de la respiració.
El paper del fred com a causa el refredat comú és objecte de controvèrsia.Mourtzoukou, E.G.Falagas, M.E. "Exposure to cold and respiratory tract infections". The International Journal of Tuberculosis and Lung Disease, Volume 11, Number 9, September 2007, p. 938-943(6). El fet de passar fred és l'explicació popular per a la malaltia, i ha comptat algunes proves experimentals. Un estudi va demostrar que l'exposició al fred feia aparèixer els símptomes del refredat en un 10% de les persones exposades, i que els subjectes que van experimentar aquest efecte en general van informar de molt més refredats que aquells que no n'havien estat exposades al fred.Johnson, C, Eccles R. "Acute cooling of the feet and the onset of common cold symptoms." Fam Pract. 2005 Dec;22(6):608-13. Epub 2005 Nov 14. Tanmateix, un seguit d'altres estudis no mostra eixe efecte. Tocar-se sovint els ulls, el nas o la boca amb els dits contaminats. Aquest comportament augmenta la probabilitat de la transferència dels virus des de la superfície de les mans, on són inofensius, vers el tracte respiratori superior, on poden infectar els teixits. Alguns estudis mostren que el rentat freqüent de les mans i no tocar les membranes mucoses pot reduir la probabilitat de contraure un refredat en els adults. Sembla que fumar fa que la durada de la malaltia s'allargui tres dies aproximadament. Dormir menys de set hores durant la nit ha estat associat amb un risc tres vegades més gran de desenvolupar una infecció quan hom està exposat a un rinovirus, en comparació amb aquelles persones que dormen més de vuit hores per nit. Baixos nivells de vitamina D a la sang han estat associats amb un major risc de contraure un refredat. Si aquesta relació és causal o no, encara no ha estat determinat. Els refredats són estacionals, ocorren amb major freqüència durant l'hivern i fora de les zones tropicals. Es creu que la causa d'això seria, més que per l'exposició a temperatures baixes, a causa del canvi en el comportament de les persones, com per exemple l'increment del temps que es passa en espais interiors que facilita que les persones infectades es posin en contacte amb altres persones facilitant el contagi. La baixa humitat augmenta la taxa de transmissió viral. Una teoria indica que l'aire sec provoca l'evaporació de l'aigua i això facilita la dispersió de petites gotetes amb virus i que romanguin més temps en l'aire.
Prevenció La millor prevenció és romandre allunyat de les persones que estiguin infectades, perquè la immensa majoria de les infeccions s'adquireixen per la inhalació d'aire carregat de virus que ha emès una persona infectada en tossir, esternudar o exhalar l'aire durant la respiració. Les proves clíniques disponibles també suggereixen que l'exposició a baixes temperatures pot posar al perill el sistema immunològic (encara que aquest efecte és discutit). L'exposició al fred s'hauria d'evitar durant els períodes de baixes temperatures i especialment per les poblacions més vulnerables.