La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària, ja que sona muda. El seu nom és hac.
Fonètica Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per a separar hiats (trahidor) i per a marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).
Hac aspirada La hac no és pas muda quan s'utilitza per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.
L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.
Significats de H Bioquímica: en majúscula símbol de la histidina. Art: en majúscula s'utilitza per a referir-se al hentai. Física: en minúscula se sol fer servir per a representar les alçades en les equacions. Serveix com a abreviatura d'hora Música: correspon a la nota si en el sistema germànic Química: en majúscula, símbol químic de l'Hidrogen, d'on deriva la Bomba H. També és el símbol de la magnitud de l'Entalpia. SI: en minúscula, símbol d'hecto. Vehicles: designa un vehicle provinent d'Hongria
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsĤ H amb accent circumflex U+0124 U+0125 esperantoḤ H amb punt inferior U+1E24 U+1E25 (transcripció de l'àrab)Ħ H barrada U+0126 U+0127 maltèsḢ H amb punt superior U+1E22 U+1E23 Ȟ H amb anticircumflex U+021E U+021F Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí