La 27a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, coneguda com "la Bruixa", fou una unitat militar que lluità durant la Guerra Civil espanyola als fronts d'Aragó, del Segre i de l'Ebre, formada a partir de les columnes de milicians d'ideologia comunista, militants del PSU de Catalunya i la UGT organitzades a Catalunya durant els primers dies de la guerra.

Els orígens Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, es formaren a Barcelona les primeres forces per oposar-se als militars revoltats, formades bàsicament per voluntaris, milicians i membres de les associacions sindicals i polítiques. S'agruparen en columnes, destacant en el front d'Aragó les Columnes Carles Marx, Macià-Companys, Ascaso, Lenin, Uribe, Mera, de Ferro, Durruti, Ortiz o Sud-Ebre, entre d'altres.

Una d'aquestes, la Columna Carles Marx, estava formada per comunistes del PSUC en la seva gran majoria, provinents de Catalunya i València, tot i que també hi havia força estrangers que es trobaven a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular que s'hi estava celebrant, arribant a haver-hi diferents nacionalitats tals com alemanys, austríacs, escandinaus, belgues, polonesos, etc. També són d'esmentar el grup de soldats antifeixistes alemanys, anomenats "Thälmann", integrants de la Columna Carles Marx en els seus orígens. Fou creada per Manuel Trueba i José del Barrio (per això inicialment se la conegué per la Columna Trueba-Del Barrio i posteriorment per la Columna Carles Marx), juntament amb altres militars d'alta graduació i assessorats pel militar Comandant Secanell. La columna estava composta en els seus inicis per 2.000 homes de la UGT i el PSUC. Va sortir de Barcelona en direcció a l'Aragó el 26 de juliol, l'endemà passat de la de Durruti, passant per Lleida i ubicant-se el seu Estat Major a la localitat de Sarinyena. Ben aviat es va apoderar de Tardienta, Sarinyena, Leciñena i Grañén, que estaven en mans rebels, a la vegada que també se situarien durant els mesos següents entre Alcubierre, Robres i Torralba d'Aragó, entre d'altres, gairebé sempre davant per davant de les trinxeres franquistes a la línia de front que es formava entre les ciutats d'Osca i Saragossa. Situació que mentre va ser columna s'allargaria fins als mesos de desembre de 1936 i gener de 1937 amb combats esporàdics i/o de trinxera a trinxera. En aquestes dates i atès que ja s'havia donat la ordre de creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya, la Columna Carles Marx esdevé la Divisió Carles Marx.

La formació de la unitat com a 27 Divisió El gener de 1937 la 27a Divisiíó Carles Marx estava constituïda per 3 regiments: El 1r. Regiment es trobava a la localitat d'Alcubierre i rodalia del poble i estava compost de 3 Batallons. El 2n. Regiment es trobava a la localitat de Tardienta i rodalia del poble i estava compost de 3 Batallons. El 3r. Regiment es trobava a la localitat de Robres i rodalia del poble i estava compost de 3 Batallons.

En aquestes dates, els batallons d'infanteria de la Divisió Carles Marx tenien una força d'entre 470 i 640 homes cadascun. La mateixa Divisió Carles Marx disposava, a més, d'un Grup de Reconeixement Divisionari de 155 homes a Barbués; una Companyia de Transmissions de 139 homes a Almuniente; un Batalló d'Enginyers de 823 homes a la serra de Torralba de Aragón; un Centre d'Instrucció a Almuniente; un Grup d'Intendència de 75 homes a Poleñino, el famós Batalló Roig de Xoc, conegut com "La Bruixa" que s'estava formant a Grañén i a Torralba de Aragón. A la vegada la columna també comptava amb tres bateries d'artilleria.

Després dels fets de maig de 1937, en què van esclatar una sèrie de lluites armades als carrers de Barcelona entre diferents forces anarquistes i sindicals (part de la CNT, POUM) amb els partits polítics majoritaris en aquell moment a la Generalitat de Catalunya (ERC i PSUC) i les forces d'ordre, el govern republicà de Madrid intervé definitivament la Generalitat de Catalunya en tots els seus àmbits, cosa que fa que l'Exèrcit Popular de Catalunya, i per defecte la Divisió Carles Marx, passin a engrossir el nou Exèrcit Popular Republicà que s'estava gestant a Madrid els últims mesos. Per tots aquests fets, els soldats que formaven la Columna Carles Marx posterior Divisió Carles Marx al front d'Aragó, passen a formar part de la 27a Divisió del nou Exèrcit Popular RepublicàPelai Pagès, La contribució de Catalunya a la Guerra d'Espanya i les relacions amb ña República espanyola, p.105 constituïda per la 122a Brigada Mixta (Batallons 485, 486, 487 i 488); la 123a Brigada Mixta (Batallons 489, 490, 491 i 492); i la 124a Brigada Mixta (Batallons 493, 494, 495 i 496), cadascuna amb quatre batallons de cinc companyies cadascun. A cada Brigada Mixta s'hi agregaven a més a més, unitats d'artilleria i de cavalleria.

De la 27 Divisió se'n feu càrrec Manuel Trueba, del PSUC, fins al 29 d'agost del 1937 (cessat a causa dels mals resultats en l'ofensiva de Saragossa) i substituït pel major de milícies Del Barrio, a partir del 2 de setembre de 1937. A la vegada va quedar agregada a l'XI Cos d'Exèrcit, de l’Exèrcit de l'Est, dirigida pel General Sebastián Pozas Perea. Els caps de cadascuna de les Brigades mixtes eren el major Marcelino Usatorre Royos (122a Brigada Mixta), el major Enrique Oubiña Fernández-Cid (123a Brigada Mixta), i el major José del Barrio Navarro (124a Brigada Mixta). Com a cap d'Estat Major era el major Eligio Mateo Sousa. Dins d'aquestes una de les seves unitats més conegudes fou el 485 Batalló de la 122a Brigada Mixta, denominat Batalló de xoc "la Bruixa", tot i que aquesta denominació identificà després la resta de Brigades Mixtes i finalment tota la 27 Divisió.

Les seves participacions en combat El front d'Aragó En el marc de l'Ofensiva sobre Osca (duta a terme entre el 12 i el 19 de juny de 1937) i ja com a 27 Divisió, ocuparen Sangarren el juny del 1937. Aquesta ofensiva es duu a terme com un atac de distracció per mirar d'alleugerir la pressió de les tropes franquistes sobre el País Basc, a Biscaia, concretament a la ciutat de Bilbao, que està a punt de caure. El ministre de Defensa de la República d'aquell moment, Indalecio Prieto, aprova el pla i per executar-lo se li encarrega al cap de l'Exèrcit de l'Est, el general Sebastián Pozas Perea. Alhora, aquest recau en el tinent coronel en cap d'Estat Major de l'Exèrcit de l'Est Vicenç Guarner Vivancos.

Un cop iniciat l'atac el 12 de juny, amb un més que limitat bombardeig aeri republicà sobre la localitat de Chimillas, la infanteria republicana es llança a l'atac en un espai descobert de menys d'un quilòmetre d'amplada força pedregós i amb pocs arbustos. Tant els atacs directes sobre Osca com el de Chimillas són refusats fàcilment per l'ampli foc de metralladores i artilleria de les tropes franquistes, i que es trobaven en una greu inferioritat numèrica, però molt ben atrinxerats. Es produeix un gran combat aeri el 14 de juny al cel d'Osca, entre uns 100 avions dels dos bàndols, que es va repetir el dia 16 amb el bombardeig sobre Chimillas. El mateix dia 16 les tropes republicanes llancen un nou assalt contra Alerre i Chimillas, però el violent foc enemic que cobreix tot el terreny fa que retrocedeixin. Segueixen dos dies de trets aïllats i de diferents cops de mà que fracassen, fins que el dia 19 de juny s'ordena aturar l'ofensiva sobre Osca. El camp de batalla queda sembrat de morts i ferits, i les posicions plenes de cadàvers que es podreixen al sol (es calcula que hi va haver unes 1.000 baixes tan sols per part republicana), mentre que les tropes republicanes es retiren el dia 20 a les seves posicions inicials. Dins de les Brigades Mixtes de la 27a Divisió, la 123a Brigada Mixta és la que hi té la participació més destacada i, per tant, la que sofreix més baixes.

El 24 de juny de 1937 les diferents Brigades Mixtes de la 27a Divisió les trobem en diferents poblacions, entre les quals les més importants són Alcubierre, Tardienta i Robres. Al poble d'Almuniente el 28 de juny del 1937, i el juliol del 1937 es despleguen per Ontiñena, Fraga, Candasnos, arribant fins a Alcanyís. L'agost del 1937 es troben entre les poblacions d'Esplucs, Alcolea de Cinca, Albalat de Cinca, Velilla de cinca i Muniesa, entre d'altres.

En el marc de l'Ofensiva sobre Saragossa (duta a terme entre el 24 d'agost de 1937 i el 7 de setembre de 1937) la mala actuació de Trueba fa que sigui substituït per Del Barrio. Aquesta ofensiva ha de ser un atac de distracció per mirar d'alleugerir la pressió que les tropes franquistes fan sobre el front Nord, a Cantàbria, concretament sobre la ciutat de Santander, localitat que en aquells moments també està a punt de caure. El pla republicà contempla que l'Exèrcit de l'Est, comandat encara pel general Sebastián Pozas Perea, iniciï una operació de gran envergadura amb l'objectiu d'envoltar i capturar Saragossa des del nord, l'est i el sud, i alhora s'efectuaran una sèrie d'operacions secundàries al llarg de tot el front d'Aragó.