Llàtzer Tramulles «el Vell» (també Llàtzer Tramulles I o Lazare Tremullas) (Vilafranca del Penedès, c.1605 – Perpinyà, 1656) va ser un escultor català que va treballar sobretot a la zona del Rosselló. Fill d'Antoni II Tramulles i germà de Josep, també escultors. Pel que fa al seu estil, era molt acurat, destacant sobretot el tractament de les motllures que aporten lleugeresa al conjunt. A més, del seu avi i del seu pare en va heretar el gust, la tècnica i l'art de l'escultura policromada.
Biografia i obra Primers anys Oriünd de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), un cop acabat el seu aprenentatge dins el taller del seu pare, va decorar el bufet dels grans orgues de la catedral de València: aquest és el seu primer treball escultòric conegut, que data del 1635. L'any 1638, ens diuen les fonts que habitava a Valls. Allí, el 8 de juliol, va morir la seva esposa Càndida. L'any següent, junt amb el seu germà Josep, també escultor i autor del retaule major de l'abadia de Santes Creus, accepten el contracte del retaule major per a l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls per dos mil cinc-centes lliures, el qual va ser cremat i destruït el 1936. La futura marxa de Llàtzer a Perpinyà va deixar la tasca al germà més gran. L'obra, d'una gran magnificència, va tenir un procés d'execució molt lent i posseïa totes les categories estilístiques d'aquest autor com, per exemple, les figures de cànon curt de gran expressivitat, les estries helicoidals de sentit convergent en els parells de columnes preludien la columna salomònica o l'ús del guardapols damunt de la imatge central.
Posteriorment, el 1643, en una acta notarial estesa a Barcelona, Llàtzer es diu habitant de Vilafranca del Penedès i dona el vist i plau a tot allò fet pel seu germà, probablement amb el motiu de la seva marxa a Perpinyà, on hi es va establir aquell mateix any fins al dia de la seva mort, esdevinguda tretze anys després. Amb aquest trasllat, Tramulles pensava que el seu talent trobaria oportunitats més fàcils que al seu país natal i que tindria menys competència.
Vida al Rosselló Tramulles arriba a Perpinyà en un moment convuls mentre ressonen les revoltes i la guerra francesa-espanyola, dins el context de la Guerra dels Trenta Anys. No obstant, les condicions econòmiques del Rosselló, llavors deteriorades, no li van impedir de rebre encàrrecs i de posar-se a la feina immediatament, sobretot perquè no es va topar amb cap competidor fort i, també, perquè va esdevenir definitivament perpinyanès establint relacions amb una família de la ciutat. Així doncs, viudo, Llàtzer Tramulles es va casar, el 12 de març de 1644, a la Catedral de sant Joan, amb Maria-Àngela Piris, filla de Francesc Piris, «comerciant d'aquesta ciutat».
Les seves relacions familiars li van permetre fer-se conèixer més fàcilment pel territori. De seguida va instal·lar el seu taller a la parròquia de sant Joan, on fins i tot tenia aprenents i col·laboradors. D'aquí sortiran durant una quinzena d'anys un gran nombre d'obres, de les quals una petita part, no més de deu, encara existeixen i ens revelen la seva fecunda producció.
Retaule de la Immaculada Concepció (Cameles, 1643) Pierre Ciuro, un ric pagès de Cameles, hauria estat el seu primer client en encarregar-li un retaule. La seva família, i especialment l'abat Honoré, es van obstinar en embellir l'església parroquial i, per això, van reservar una capella que havia d'estar dedicada a la Immaculada Concepció.
Tramulles doncs va proposar el model en voga en la Catalunya de la primera meitat del , que consisteix en disposar teles pintades dins una construcció arquitectònica. Aquesta última, molt simple, reposa sobre un basament de maçoneria i es redueix a un cos amb quatre columnes sostenint un entaulament. En el compartiment central, una sola estàtua, molt bella, de la Immaculada Concepció s'inscriu perfectament en una fornícula amb un frontó triangular trencat. En relació amb la Verge, té una cara molt fina i dirigeix la mirada cap avall; els cabells arrissats li cauen en fins rínxols sobre les espatlles i manté les mans juntes sobre el pit mentre un fermall sosté el mantell, els faldons del qual embolcallen el cos en un elegant plegat. La mitja lluna sota els seus peus recorda la frase de l'Apocalipsi de sant Joan: «Un gran senyal aparegué en el cel: una dona. El sol l'envolta, la lluna és sota els seus peus i dotze estels coronen el seu cap; ella està encinta» (Apo.XII, 1–2).
El cim del retaule està constituït per una gran pintura que representa Crist, la qual està coronada per un segon frontó trencat i està flanquejada per volutes on hi reconeixem els personatges de l'Anunciació. A més, accentua el cim amb l'escut d'armes de Ciuro (un suro) i unes piràmides molt estilitzades que causen un curiós efecte. Llàtzer no oblida assenyalar la part superior dels seus retaules i en fa ús d'aquestes o, de vegades, les reemplaça per joies o altres adorns similars, reminiscències de l'estil familiar dels Tramulles.
D'altra banda, els llenços són realitzats pel pintor perpinyanès Josep Garau i representen sant Joaquim i santa Anna, mentre que la predel·la acull les escenes de la Nativitat, l'Adoració dels pastors i dels Reis Mags.
Per acabar, cal afegir que el sagrari, de la mateixa època i del mateix escultor, era originalment per decorar l'altar major de l'església.
Retaule major de sant Fructuós (Cameles, 1644) Els habitants de Cameles, satisfets amb els seus serveis, encarregaran a Tramulles l'any següent un retaule per l'altar major. Aquest, a diferència de l'anterior, és un monument més imponent i ric; compost per dos cossos. Les columnes estriades suporten un ampli entaulament, constituint així quatre pòrtics amb frontó trencat clarament inspirat en el barroc romà. Aquesta disposició aporta profunditat, delimita l'espai al voltant de les imatges i les destaca.
D'altra banda, dins els nínxols del primer tram apareixen les estàtues del titular, sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques, sant Auguri i sant Eulogi, com ja es va establir en el contracte. Al segon cos, una estàtua de santa Agnès està disposada entre dos grans llenços que representen sant Marcel i sant Agustí. Per acabar, el frontó està igualment constituït per una pintura de la Crucifixió.
Amb relació a la decoració, aquesta és clarament renaixentista i plateresca, és a dir, no és innovadora respecte a l'estil vigent a Catalunya. Es limita a reproduir les formes i els temes ornamentals.
Si ens fixem en la concepció d'aquest retaule, ens adonem que desplaçant les obres pintades al segon tram, mostra un clar desafecte d'aquests a favor de l'escultura. Per aquesta raó, l'altar major de Cameles anuncia al Rosselló una novetat, tot i que segueix sent una obra de transició entre dues tendències artístiques diferents. A partir de llavors, Tramulles introduirà el gran retaule completament esculpit, en fusta daurada, i a unes proporcions desconegudes fins ara amb la construcció de tres monuments que tindran una gran importància a Perpinyà, Millars i Arles.
Retaule de la Confraria del Roser (Perpinyà,1643) miniatura|Retaule la Confraria del Roser situat actualment a l'església de Sant Jaume del Puig (Perpinyà). El retaule, pensat originalment pel Convent dels Dominics de Perpinyà, manifesta el talent del mestre i és l'obra responsable d'haver difós la seva popularitat. Durant la supressió de les Congregacions religioses (1791), va ser traslladat a la parròquia veïna de sant Jaume, on es troba actualment.
Tal com ens diuen les fonts escrites, en aquest cas, els artífexs, representants dels confrares i aconsellats pels Germans Predicadors, no van deixar a l'escultor la tasca de procurar un projecte i de presentar un pressupost. Al contrari, ells mateixos van ser qui van establir un llarg i detallat report en el qual s'exposa el que seria el futur retaule. El van publicar sota la forma d'una licitació pública així redactada: «Qualsevol que desitgi i senti emprendre i fer el retaule a continuació descrit pel treball de la capella de la Nostra Senyora del Rosari del Monestir dels Predicadors […] pot dir-ho, i ho voldrà dir; aquell que menys ofereixi, a aquell se li donarà […]».
Els confrares volien sobretot que el retaule «aparegui bé a la vista i segons com l'art requereixi»; després especifiquen, entre altres clàusules, les dimensions, el termini de vint-i-quatre mesos, la suma de 600 ducats entregats en tres venciments, recalcant de nou que el treball serà confiat «a aquell que ofereixi el preu més baix». Malgrat les exigències, els seus desitjos es van realitzar, en part, en detriment de l'escultor.
També, seria bo posar l'atenció en un altre punt del document, concretament el que precisa l'arquitectura del retaule: «la base o pedestal serà de l'ordre jònic», el primer i el segon cossos, «de l'ordre corinti», el tercer, «d'ordre compost», i tot coronat per un medalló amb «Déu Pare». En aquest cas, podem percebre la influència del barroc romà i la seva teoria relacionada amb la superposició d'ordres en l'arquitectura. A més, dins el nínxol central figurarà la Verge del Roser amb, als seus peus, tres angelots. Pel que fa als grans panells esculpits que representen els quinze misteris del Roser, el testimoni escrit especifica com hauran d'estar disposats: a la predel·la, els misteris de Dolor, els de Goig al costat de l'Epístola, i els de Glòria al costat de l'Evangeli. Tot seguit, precisa molts altres detalls arquitectònics, com per exemple al cim «les figures de les Virtuts» i l'emplaçament de l'Esperit Sant.
Aquesta crida va ser publicada a Perpinyà i a Llàtzer Tramulles se li va concedir l'acord. L'escultor signa el contracte el 30 d'octubre de 1643 amb el germà Dominique Sunyer, prior dels Dominics, Raphäel Baldo i Antoine Marti, protectors de la confraria. Malgrat tot, Tramulles va aconseguir l'elevada suma per l'època de tres mil lliures perpinyaneses, que no va ser saldada fins al 19 de març de 1653, és a dir, deu anys més tard i a les acaballes de la seva vida. Les dificultats econòmiques generades per la guerra franca-espanyola van ser sense dubte la causa d'aquest retard.
No obstant, Tramulles va seguir fidelment les disposicions del pla previst i les va realitzar estrictament. Sobre un basament d'una alçada discreta, s'eleven dos cossos amb quatre panells esculpits cadascun. Després, un tercer, més estret, que acaba en frontó. En el lloc d'honor es col·loca a la Mare de Déu amb el Nen en braços, dins un baldaquí rodó que suporta un pinacle, ornat amb el colom de l'Esperit Sant. Més amunt, trobem una representació de la Crucifixió, i a la part superior, Déu Pare. A part, els quinze misteris del Roser són disposats seguint l'ordre previst, és a dir, a la predel·la i als panells laterals.
Si el disseny és bastant simple, en realitat reduït a una superposició de plafons esculpits, l'ornamentació és en canvi rica i variada: caps d'àngels, cariàtides al basament, profetes al guardapols, fulles d'acant i flors diverses, motllures i ornaments de tota mena són un bon exemple de treball d'ebenisteria renaixentista. Tanmateix, la importància recau, d'acord amb la voluntat dels clients, en la presentació perfecta dels panells, donat que això és el que cal mostrar als fidels. Dins els límits imposats pel marc, l'escultor sap com crear la vida i el moviment; Tramulles destaca l'actitud dels personatges, els contorns de la cara i els plecs de les robes, malgrat que de vegades falla per culpa de la rigidesa de les figures o la manca de proporcions.