Cabestany (, igual en francès) és un poble cap de la comuna del mateix nom, de 10.465 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Cabestany se neguen dins una bota de vi blanc".
Etimologia BofarullBofarull 2002. explica el nom del poble com a «cap de l'estany», en llatí caput stagni (cap de l'estany). Joan CorominesCoromines 1995. fa bàsicament el mateix raonament, tot i que de forma més complexa.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cabestany en el Rosselló
Localització i característiques generals del terme Cabestany és una comuna de 104.200 hectàrees d'extensió situadaCabestany a la Carte de Cassini oferta per l'IGN a la plana costanera del Rosselló, al sud-est de Perpinyà i prop de l'estany de Canet de Rosselló. El seu territori, format per terrasses del quaternari antic, s'estén entre els rius Tet i Reart.
Es tracta d'una antiga zona pantanosa, ocupada abans per estanys avui dessecats. El territori agrícola, essencialment consagrat a la vinya, s'ha reduït considerablement des de fa una trentena d'anys a causa de l'extensió de les zones urbanitzades. Cabestany és avui dia, de fet, una extensió de Perpinyà, amb el qual forma ja un contínuum urbà.
Els límits de la comuna de Cabestany són, en la seva majoria arbitraris, ja que segueixen les propietats agràries tradicionals del terme; tanmateix, en alguns sectors sí que hi ha límit geogràfic clar: a l'oest i sud-oest, a partir de les terres del Mas Lafita i del Mas Boluix, fins a l'extrem meridional del terme, on s'aboca en la Fossella, el termenal amb Perpinyà i després amb Salelles és marcat per l'Agulla del Pou de les Colobres. De l'extrem sud cap al nord-est, és la Fossella mateixa, la que fa de termenal, fins passat el Mas Alart, ran de la carretera de Sant Nazari, on Cabestany termeneja amb Sant Nazari de Rosselló. A la resta, on Cabestany limita amb Sant Nazari de Rosselló, Canet de Rosselló i altre cop Perpinyà, no hi ha cap mena de delimitació natural, i, atesa la gran urbanització assolida els darrers anys, els límits de la comuna, sempre amb Perpinyà, segueixen carrers i avingudes.
Termes municipals limítrofs:
El poble miniatura|esquerra|Cabestany en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El poble vell de Cabestany es troba a 30 metres d'altitud enmig d'una plana antigament tota ella dedicada al conreu de la vinya. Amb el creixement urbanístic bona part d'aquestes vinyes ha estat substituïda per asfalt i cases unifamiliars i blocs d'apartaments, bona part d'una forma bastant caòtica a causa de la forta especulació urbanística que hi ha hagut. El creixement del poble ha estat sobretot cap al nord-oest, on s'ha unit ja amb Perpinyà, i cap al sud.
miniatura|L'església parroquial de Santa Maria El poble primigeni es formà en un lleuger turonet, amb l'església parroquial de Santa Maria de Cabestany, a l'entorn de la qual s'anà formant una celleraLa cellera de Cabestany en els ortofotomapes de l'IGN a l'estil de la major part de pobles rossellonesos. Aquest poble vell, en el qual es troba la Casa de l'Oriola, actualment seu del Museu Guillem de Cabestany i a xò la Carbonell (le Château, com s'anomena popularment), ha vist estendre el traçat de la trama urbanística i s'anaren formant els barris de Cabestany Vell -el nucli inicial-, el Barri, l'Eixau, l'Era, les Escoles, els Pins, la Plaça, la Ruta de la Vila, la Ruta de Salelles, Sant Galdric, les Serreres i la Somiera. En aquesta fase es construí la Cava Cooperativa la Cabestanyenca, el Cementiri Vell i després, al costat, el Cementiri Nou, el Centre Cultural, el Centre Mèdic, el Col·legi Pau Casals, el Parc Guillem (un espai cultural) i el Pavelló d'Esports.
Una segona fase vingué amb els barris de Bajoles, abans la Garriga d'en Jordà, le Château d'Eau (literalment el Castell d'Aigua: dipòsit d'aigua elevat en una torre), les Colominetes, abans la Colomineta d'en Jordà, la Costa Roja, els Horts, Orfila, anomenat en francès les Côteaux, els Planassos, les Puntetes, la Roda, abans Camp de la Roda, el Rodonell, abans el Terra Prim, i les Roquetes. L'Estadi de la Germanor, de rugbi, es construí a l'extrem meridional del nucli de població.
Més modernament el terme s'ha anat poblant d'urbanitzacions: els Ametllers, abans les Costes Petites, el Serrat d'en Diumenge, Vent i Sol, les Vinyes, abans la Colomina d'en Costa. Esment a part mereix la Zona, o Centre, Comercial de Mas Gueridó (mas desaparegut).
Carles i Guardiola Es tracta de dos llocs documentats dins del terme de Cabestany el 1042 (Carles) i el 1414 (Guardiola), però del tot desapareguts en l'actualitat.
Els masos del terme Cabestany conserva alguns masos, dels molts que tenia antigament. Conservats són el Casot de la Ferrula, el Casot d'en Damon, o d'en Ribàs, el Casot d'en Genicot, el Casot d'en Rubís, el Cortal d'en Salvat, Mas Campanaud, Mas de les Finestres, o Mas Delacroix, abans Mas Çagarriga, Mas del Molí, o d'en Dalià, o d'Allà, Mas dels Xots, abans Mas Azemà, Mas del Texas, Mas d'en Boluix, abans Mas d'Astrós, Mas o Casot d'en Massé, Mas de Santa Camil·la, Mas Ferrer, Mas Lafitte i Mas Sant Pere, o Mas Durand. Entre els desapareguts, destruïts per mor del creixement urbanístic, es trobaven el Casot del Cisso, o d'en Puig, Mas Bonica, Mas Gueridó, Mas Suner, el Molinàs, o Casot del Molinàs i la Redubta.
Els cursos d'aigua En tractar-se d'un poble i terme que ja no es troba tot en la plana al·luvial, Cabestany té alguns canals de drenatge i irrigació, a la zona encara al·luvial, i alguns torrents, aquí anomenats còrrec, en la zona menys plana. Així, trobem entre els canals de drenatge l'Agulla de la Magdalena, l'Agulla del Pou de les Colobres, l'Agulla de les Roquetes, l'Eixau i la Fossella; entre els d'irrigació, l'Agulla o Rec de Cabestany, el Rec de la Primera Branca, o de les Colomines, el Rec de la Segona Branca, o de les Roquetes, i el Rec de la Tercera Branca, o Agulla dels Horts.
Els còrrecs o torrents són el Còrrec, també anomenat Còrrec o Rec dels Camps, el Còrrec de les Garrigues, el Còrrec de Carlemany, el Còrrec d'en Pujol i el Còrrec dels Planassos.
A Cabestany hi ha alguns pous importants, com el Pompatge del Mas d'en Boluix, o Pou de les Colobres, el Pou de la Plaça i el Pou d'en Bates, tots dos al poble. Algunes fonts també es poden trobar a Cabestany, com la Font de l'Eixau o la Font dels Cans.
El territori comunal De les antigues partides de Cabestany, se'n conserven unes quantes: aquelles que no han estat urbanitzades. Trobem encara existents els topònims de Bajoles, les Bruixes, Camí de les Colobres, abans del Pou de les Colobres, Camí del Mas Anglada, Camí de Perpinyà, el Cementiri, la Costa del Mas dels Xots, la Costa Roja, l'Eixau, l'Estany Vell, les Garrigues, el Mas de les Finestres, el Mas dels Xots, el Mas d'en Boluix, el Mas d'en Dalià, o el Mas d'Allà, el Mas Ferrer, el Mas Gueridó, el Mas Lafitte, el Mas Sant Pere, el Mas Vermell, el Molinàs, Orfila, els Planassos, la Punteta, les Puntetes, la Roda, el Rodonell, les Roquetes, Sant Tomàs, el Serrat d'en Diumenge, els Tres Corns i la Travessa. Són, en canvi, noms antics, d'indrets ja desapareguts, Carles o Camí de Carles, Camí de la Llosa, Carderoles, la Colomina de l'Estany, les Costes, Guardiola, l'Infern, la Noela o Noella, el Piquet d'en Jordà, la Roqueta Grossa, la Roqueta Petita, Sant Tomàs el Gros, Sant Tomàs el Petit i el Tord.
Un bon nombre d'aquests topònims remeten directament a peces agrícoles, com ara el Camp del Camí d'Alenyà, o, simplement, Camí d'Alenyà, les Colomines, les Colominetes, l'Hort d'en Saguí i els Horts. Molts són també noms ara ja desapareguts: Camp del Cementiri, Camp de les Amoreres, Camp de les Pedres, Camp de l'Hort, Camp de l'Oliu, Camp dels Planassos, Camp d'en Patacliquis, la Colomina de l'Estany, la Colomina d'en Jordà, la Colomineta del Camí de Salelles, l'Estanyol, o Prat de l'Estanyol, el Farratjal d'en Jordà, la Feixeta, l'Olivadeta, la Redubta, la Vinya de la Fossella i la Vinya de les Disputes.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Cabestany està dividit en tres seccions: l'A, la B i la C, situades, respectivament, al nord-oest, sl nord-est i al sud-est del terme. En aquell cadastre, el terme de Cabestany era totalment agrícola, mentre que avui dia la major part del terme és ja urbanitzada, i moltes de les partides que s'hi esmenten acullen les modernes urbanitzacions del poble, convertit tot ell en un barri de Perpinyà, de fet. D'altra banda, en el mapa d'aquell cadastre no apareixen topònims, llevat d'alguns masos: el Mas Raguer, el Mas d'Astrós, el Mas Azemar i el Mas Sagarriga.
Transports Vies antigues de comunicació Travessava el terme actual de CabestanyKotarba et al. 2007. la Via Domitia, coneguda popularment a Cabestany com a Camí de Carlemany. El seu pas per aquest terme s'iniciava, procedent de Salelles, al lloc on actualment hi ha el pont de la carretera D-42 damunt de la Fossella, passava a gual aquest curs d'aigua i entrava a Cabestany. Des d'aquest lloc, la Via Domícia s'adreçava al nord, cap al mas de les Finestres, a llevant del poble de Cabestany, s'adreça cap al nord, derivant lleugerament cap al nord-oest, va a passar a llevant del Mas de Santa Magdalena, moment en què deixava el territori de Cabestany per entrar en l'actual terme de Perpinyà, per agafar la direcció de Castell Rosselló.
Pel terme discorria una altra via de comunicació antiga important: la que, com a variant de la mateixa Via Domícia, anava de Ruscino al Coll del Pertús. Aquesta via entrava dins dels límits de Cabestany pel nord-est, a prop del Mas Vermell, s'adreçava al nucli de població de Cabestany fins a la Fossella, i marxava cap al sud-oest seguint els actuals límits de Perpinyà i Salelles.
Carreteres Tres són les que carreteres que discorren pel terme de Cabestany, tot i que una d'elles és desdoblament d'una de les altres:
la D-22 (D-617, a Perpinyà - D-81/D-81A, a Sant Cebrià de Rosselló). Prové de Perpinyà, a prop del barri del Mas Vermell, passa per Cabestany, i tot seguit s'adreça a Salelles, Alenyà, Sant Cebrià de Rosselló i Sant Cebrià Platja. El seu pas per Cabestany és de nord a sud, lleugerament inclinada progressivament cap a llevant. Perpinyà és a 4 quilòmetres de Cabestany, Salelles a 4, Alenyà a 8, Sant Cebrià a 10,5 i Sant Cebrià Platja a 13. La D-22c (D-22, a Perpinyà - Perpinyà, a la Ruta d'Elna). Prové també del barri del Mas Vermell, fa la volta pel nord-oest del terme de Cabestany, passant ran de la Zona Comercial del Mas Gueridó, i va a buscar la Ruta d'Elna a la zona meridional del barri del Molí de Vent. La D-42 (Cabestany - Sant Nazari de Rosselló) uneix els dos pobles esmentats en 6 quilòmetres i mig de recorregut.
Mitjans públics de transport La línia 3 de la CTPM (Compagnie de transports Perpignan Méditérranée) duu a Cabestany des del barri perpinyanès de Massilia, des d'on continua cap al barri, també de Perpinyà, de Pascot.
La 7 de la mateixa companyia va de Paretstortes a Cabestany, passant per l'aeroport i Perpinyà. 25 serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte, i un en direcció sud i dos cap al nord cada diumenge. Inverteix uns 35 minuts de Cabestany a Paretstortes, una mitja hora fins a l'aeroport i uns 10 minuts fins al centre de Perpinyà.
La 32 de la mateixa companyia uneix Cabestany amb Sant Nazari i Canet. Ofereix nou serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. Diumenge i dies festius, amb quatre, però només entre Cabestany i Sant Nazari de Rosselló. De Cabestany a Sant Nazari hi ha aproximadament un quart d'hora, i uns 25 minuts fins a Sant Cebrià.
Les tres línies enllacen a Cabestany-Médipole.
Camins del terme