Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet ( o, simplement, , en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És a l'est de Perpinyà, a la zona oriental del centre de la comarca i forma part de la subcomarca de la Plana del Rosselló. El terme municipal té l'estany de Sant Nazari/de Canet, entorn del qual hi ha una zona de maresmes. S'hi practica la pesca i la caça. La dita diu: «Canet i Santa Maria se van pas fer en un dia» i «A Canet, la casa bruta i el carrer net» o «A Canet, la cara bruta i el cul net».
Etimologia Segons una interpretació,Saut, 1991. la paraula Canet ve d'una base indoeuropea kan, que significa altura. El turó, amb vistes al mar, on es va construir posteriorment el castell del vescomte de Canet, seria a l'origen del nom. Ara bé, la interpretació del principal etimologista en llengua catalana, Joan Coromines,Coromines, 1995 és tota una altra: l'origen s'ha de cercar en la paraula llatina comuna canna (canya), amb el sufix -et, que en aquest cas li confereix el significat de lloc poblat de canyes, cosa que és del tot plausible atesa la situació de Canet de Rosselló a la vora de la Tet.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Canet de Rosselló en aquesta comarca Localització i característiques generals del terme Canet de Rosselló és a 10 metres d'altitud a 2 quilòmetres de la costa mediterrània, a l'est de Perpinyà. L'extrem nord està marcat pel darrer tram, desembocadura inclosa, de la Tet, que neix a la Cerdanya, l'Estany de Sant Nazari, o de Canet, que en marca el límit sud-oest i la major part de l'oest, i les maresmes del sud d'aquest mateix estany, a l'extrem meridional.
L'estany és d'aigua salobre, i fa uns 3 km de llarg per 2 km al punt més ample. Aquest estany té una fauna i flora bastant riques, i hi destaca la presència de moltes espècies d'ocells.
miniatura|L'estany de Canet-Sant Nazari, al fons El terme de Canet, de 223.900 hectàrees d'extensió, està situatCanet de Rosselló a la Carte de Cassini oferta per l'IGN sobre algunes de les plaques tectòniques que conformen la Plana del Rosselló. La més extensa és la que té en el centre la vila de Canet. Lleugerament inclinada, ocupa tot el sector nord-oest del terme. Acaba de forma suau en el mateix estany, mentre que al nord, a prop de la Tet, constitueix un talús d'uns vint metres damunt de la terrassa immediata, per on discorre el riu. Pel poc desnivell, la Tet hi discorre formant meandres. En el tram final, el riu havia tingut altres traçats antigament. Un d'aquests, el més meridional, dins de l'actual terme de Canet, presenta encara el petit delta que havia format. És actualment una zona d'aiguamolls.
Termes municipals limítrofs:
Agermanaments La vila de Canet de Rosselló està agermanada amb la vila irlandesa de Maynooth des del juny del 2011.J. R., Jumelage officiel Canet-Maynooth, L'Indépendant, 29/06/2011
La vila miniatura|esquerra|Canet de Rosselló en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Ja des de l'edat mitjana Canet, que posseeix el títol de vila, és el cap de la subcomarca del seu entorn. Està situada en un turonet (el mateix nom de Canet provindria d'aquest accident geogràfica) damunt del qual hi havia el castell del senyor, després vescomte, del lloc. A l'entorn d'aquest castell i de l'església del castell, després esdevinguda parroquial de Sant Martí i actualment en ruïnes, es va anar organitzant la vila, emmurallada a partir del castell mateix. Conserva l'Era de l'Hospital, l'Era d'en Jonqueres, el Portal d'Amunt, o del Molí, el Portal de Baix, o de la Mar, el Portal de Canet, o de la Font, i el Pou de Gel. De l'antic hospital en roman la capella, que és l'actual església parroquial de Sant Jaume de Canet de Rosselló. De l'etapa medieval conserva l'antic Molí de Canet, i de la moderna, el Pou de glaç.
Ja al , va créixer pel costat sud. A ran de mar un antic petit nucli de pescadors va donar pas a la nova població de Canet Platja, en francès Canet-Plage. Pel fet que el creixement de la vila és recent, molts dels noms dels barris han estat imposats directament en francès, ja que no tenien un nom tradicional en català o, en alguns casos, es coneix el topònim original català en la seva traducció al francès, com és el cas del Gorg, que es coneix com la Gouffre.
La vila antiga tenia bàsicament dos barris: Amunt i A baix, al qual s'uniren després els barris del Molí i de la Marenda, a part del nucli de les Barraques de Pescaires, els dos darrers a ran de mar. Les noves urbanitzacions que han engrandit la vila són Bellevue, les Hauts de Canet, la Loge de Mer i le Vert Vallon. Una zona artesanal completa la crescuda de la vila vella de Canet.
Canet Platja miniatura|800px|centre|El front marítim de Canet Platja miniatura|esquerra|Una de les cabanes de pescadors que hi havia a la costa de Canet Platja miniatura|Front marítim de Canet de Rosselló Aquest poble modernEl lloc on és ara Canet Platja a la Carte de Cassini oferta per l'IGN sorgí d'un petit barri de pescadors i mariners, pràcticament del tot desaparegut actualment. Al nord del poble hi ha el Port de Canet, en creixement continu. Canet Platja té església pròpia, dedicada a Nostra Senyora de les Onades. És un temple del 1961.
La Platja de Canet era el port tradicional, des dels temps dels romans, del primitiu Ruscino, en grec antic Ῥουσκινόν, ja mencionat per Titus Livi. D'aquest Ruscino, en llati medieval Rosciliona, prové la paraula Rosselló. També tingué un valor religiós, ja que en temps de sequera s'hi duien en processó imatges i relíquies com la de la Mare de Déu de la Plana, de Tuïr, o la de Sant Galderic, de Perpinyà.
És també el punt de partida de dos cables submarins de comunicacions, un cap a Algèria i l'altre vers el Marroc.
miniatura|esquerra|Port vell
Sant Miquel de Forques Aquest poble desaparegut és sovint esmentat en documentació medieval com a possessió dels senyors de Canet, abans i després de ser creat el vescomtat. És situat al nord-oest de Canet, a la riba dreta del Tet. L'església és documentada des del 982 (ecclesia S. Michaelis de villa Forcas), quan depenia de Sant Pere de Rodes. El encara consta com a ermita, però va ser enderrocada al . Excavacions recents n'han descobert les restes, que són a ponentLloc on era Sant Miquel de Forques, en els ortofotomapes de l'IGNSant Miquel de Forques a la Carte de Cassini oferta per l'IGN de la vila de Canet.
Vilarnau Dins del terme de Canet hi hagué un lloc, Vilarnau, desdoblat en dos nuclis, Vilarnau d'Amunt, de Dalt o Sobirà i Vilarnau d'Avall, o Jussà. Al Sobirà hi havia hagut un castell, a més de l'església de Sant Cristau, documentada des del 1257 i la rectoria, el 1402. Fou restaurada el 1493 i tornada a consagrar el 1579. Actualment no resta cap mena de vestigi d'aquests dos llocs, ni del castell i l'església. Eren situats a l'extrem de ponen del terme de Canet de Rosselló.tAl centre de la imatge, el lloc de Vilarnau a la Carte de Cassini oferta per l'IGN
Els masos del terme de Canet La sobtada creixença urbanística de Canet i de Canet Platja en els darrers quaranta anys ha provocat la desaparició d'alguns masos. Encara en queden alguns, amenaçats pel creixement urbà. Entre els primers, la major part encara amb terres conreades, són el Mas de la Crosta, el d'en Boix, el d'en Compte, el d'en Duran, el d'en Jacques Blanc, el d'en Julià Blanc, el d'en Sisquella (abans Mas Bonet), el Mas del Sagitari, el Mas Petit i el Mas Many (o Roussillon). Entre els desapareguts hi havia el Mas Bigorra, el Castanyer i el Mas de l'Esparró (en lloc seu hi ha el modern Castell de l'Esparró, edificat on hi hagué el Mas de Lazerme, o de l'Esparró).
Els cursos d'aigua Els hidrònims són abundants a Canet, atesa la geografia del terme. A part del Reard (o Rard), desdoblat en dos llits diferents, el Reard Vell i el Reard Nou, mitja dotzena de còrrecs (torrents) recorren el terme: el Còrrec de Girard (ara ja desaparegut), el de les Lloberes, el de Vilarnau, el de la Vinyassa, el del Mas d'en Duran i el del Mas d'en Sisquella (abans, del Mas Bonet).
A part dels còrrecs, s'hi troben els canals de drenatge i d'irrigació. Entre els primers destaquen l'Agulla, o Agulla de les Puntes, l'Agulla d'Alenyà, o de la Mar, la de l'Aigual, la de Lazerme, la del Bosc (nom antic), la del Cagarell, la dels Cotius, la d'en Burgueres, abans dels Campalassos, la de Sant Miquel, que també és d'irrigació, com el Rec del Molí de Canet a la Mar. Dos pous antic es troben a Canet: el Pou del Gel, a la vila, i el Pou de les Cadenes.
Un bon nombre de passos, alguns dits passallisos, es troben a Canet, quan els camins han de superar els cursos d'aigua: el Pas de les Carretes, el de Sant Galderic, els passallisos dels Regals, Vilarnau, Mas d'en Comte, Vert Vallon i Santa Anna. També hi ha els alts fons, com la Planassa de Sant Nazari, el Roc de Cervera, el de Cervera de Fora i el Lannier. L'aigua de l'Estany s'aboca en el mar a través del Grau de la Barrera, sovint dit simplement el Grau.
Entre els estanys, a més del de Sant Nazari, o Canet, cal esmentar l'Estany de Sant Cebrià, al sud del terme.
El territori comunal En els cadastres, antics i moderns, de Canet es reflecteix un gran nombre de noms de lloc, uns quants dels quals ja són en desús, i es poden considerar topònims desapareguts en l'actualitat. Encara són en ús: els Abeuradors, l'Agulla, les Arrencades (abans, la Colomina del Comte), les Barraquetes, la Bassa (o les Basses), la Bassa Vella, les Basses, les Bigues, la Bombarda, el Cagarell, el Camí, el Camí de la Vila, el Camí del Mas Llaró, el Camí de Santa Maria (o Terres de Sant Maria), el Camp de la Poma, el Camp del Pou, el Canal dels Alemanys, el Canal del Tap, les Candeles, el Cap del Rec, la Carrera Vella, la Claveguera, la Closa (dos llocs amb el mateix nom), el Clot de les Granyotes, la Colomina, la Colomina de les Ribes, les Conilleres, el Coquillar (o les Coquilles), el Corrent, la Costa de la Crema, la Costa d'en Simon, les Crostes, les Disputes (abans, la Disputa), la Dossa, els Duaners (punt de referència per als mariners), l'Esparró, la Figuerassa, el Gorg, el Gorg d'en Bou, el Grau Vell, Hort de n'Hams, els Hospicis, el Jardí (punt de referència per als mariners), les Lloberes (o Còrrec de les Lloberes), Mas d'en Comte, Mas d'en Duran, Mas d'en Sisquella (abans, les Planes), Mas d'en Víctor (abans, les Puntes), Molí del Vent (abans, el Molí), la Muntinya Alta (o la Muntanya Alta), el Pas de la Barca, el Pas de les Carretes, el Pas de Sant Galderic, la Picassa (abans, el Picassó), la Platja, el Pont Roig, el Port, la Porta de Ferro, les Portes, el Prat de la Vila (abans, en plural), Puig del Baja, la Punta del Canal, la Punta del Morro, la Punta del Reard, el Reard, el Rec d'en Sauví, els Regals, les Rotes, els Salissos, Santa Anna, Sant Cristau, Sant Miquel de Forques, la Sanya, el Séc de la Bassa, la Sobirana, les Soldes, els Tapers, Terra Roig, les Tofes del Mas Petit, el Trallo Vell (punt de referència per als mariners), Vilarnau (o Vilarnau de Baix), Vilarnau de Dalt (nom antic per als dos: Ponsic) i la Vinyassa.
Entre els topònims desapareguts es compten els Bages, el Bosc (o el Bosc de les Disputes), el Bosc del Corrent, els Campalassos, el Camp del Darder, el Camp del Bonafè, la Closa del Brugueres, la Closa del Cagarell, la Closineta del Bosc, la Colomina del Diego, l'Era del Bosc, la Font, les Granades, els Horts del Darder, el Marende (o la Marenda), el Noguer, l'Oliveta d'en Jaubert, el Piló Petit, les Planes, la Platana, el Pradet, els Prats del Bosc, la Solsora, Terres d'en Cassolí i Triga d'hi anar.
També cal esmentar l'antiga Bateria de les Conilleres, bateria d'artilleria de defensa de la costa, ara desapareguda, i la Base ULM d'avionetes lleugeres.
El Cadastre napoleònic