Illa o Illa del Riberal ( o , en francès Ille-sur-Têt) és una vila i comuna nord-catalana de 5.405 habitants de la comarca del Rosselló. De vegades s'anomena amb el complement d'"Illa de Tet", per influència del francès, però no té raó de ser ni en català ni en francèsNomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord , pàgina 76. perquè es troba a la comarca del Riberal de la Tet. Tanmateix, Joan BecatBecat, 2015. i el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord donen com a preferent la forma Illa, senzillament.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1995. que el topònim «Illa» deriva del llatí insŭla, però no en la seva accepció original (porció de terra voltada d'aigua), sinó en una extensió més tardana del significat del mot (terra fèrtil vora un curs d'aigua), que correspon exactament a la realitat geogràfica de la vila.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Illa en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Illa és situada a la comarca del Riberal de la Tet al nord-oest de la dels Aspres, a l'extrem de ponent de la comarca del Rosselló, limítrof amb la comarca occitana de la Fenolleda, amb la qual termeneja quasi tot el límit nord de la comuna. És a prop de la comarca del Conflent, en una zona de relleu bàsicament pla, a banda i banda del riu ja esmentat.
miniatura|Vista general de la vila des de Sant Miquel de Llotes El terme comunal d'Illa, d'una extensió de 316.700 hectàrees, s'estén a banda i banda d'aquest riu, amb dues zones molt diferenciades: a la dreta del riu, la plana del Riberal, s'estén la ja prou extensa conurbació d'Illa, amb algunes zones actives des del punt de vista de l'agricultura entre els sectors poblades. A la dreta, a més, hi ha en terme d'Illa els primers contraforts dels Aspres, al sud-est del terme comunal, on es trobava l'antic veïnat de Graulera. A l'esquerra del riu es troba dues petites zones d'horta, les Hortes de Dellà i Casesnoves, al peu d'una zona bastant muntanyosa, aspre i principalment erma que forma part del massís muntanyós que separa les valls de la Tet i de l'Aglí. Aquest massís conté una sèrie de formacions rocoses, fruit de l'erosió multisecular, en els llocs anomenats els Terrers i les Orgues d'Illa. Hom gaudeix d'una bona vista dels Terrers i de la Plana del Rosselló descendint per la carretera de Montalbà cap a Illa. La zona dels Orgues es pot visitar, però l'entrada és pagant.
miniatura|esquerra|Els Terrers, o les Orgues, d'Illa Situada tot a la vora del riu Tet, Illa és lloc de pas obligatori entre el Rosselló i el Conflent. Com molts pobles del Riberal, disposa d'un llac d'esbarjo paral·lel al riu. El poble és famós pels seus terrers (dits popularment Orgues (per la similitud amb tubs d'orgue), agulles de roca situades entre l'altiplà de Sornià i la riba de la Tet, al sector muntanyós del terme d'Illa, a l'esquerra de la Tet.
Termes municipals limítrofs:
La vila d'Illa miniatura|esquerra|Illa en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Restes de la cellera d'Illa La Vila vella d'Illa era un espai murallat, de primer medieval, amb les muralles reforçades amb talussos en època moderna, a partir de les tècniques de fortificació dels segles i XVIII, en les quals destacaren els enginyers militars francesos com ara Sébastien Le Prestre de Vauban. La vila primigènia era una cellera al voltant de l'església de Sant Esteve del Pedreguet, probablement de primer capella del Castell dels Vescomtes d'Illa, ara pràcticament del tot desaparegut, que formava un espai clos per les mateixes cases.
Aquesta cellera, que acabà desapareixent, juntament amb el castell dels vescomtes quan va ser ampliada l'església de Sant Esteve, fou ampliada successivament en dues fases, que conformaren una primera vila muralladaLa primera vil·la murallada d'Illa en els ortofotomapes de l'IGN del , amb un recinte on hi havia a l'extrem nord-est l'església de Santa Maria la Rodona, potser la primera parroquial de la vila, i, a ran seu, la de Sant Galdric. A aquesta primera vila closa seguí, poc temps més tard, un eixamplament de la vila cap al sud el que va incloure l'Hospital d'Illa i la seva església, Sant Jaume de l'Hospital i, més tard, la de la Mare de Déu del Carme. Es conserven notables restes dels dos recintes murallats, amb portes (els portals de la Font, de la Parairia i del Comte) i torres cantoneres de defensa, com la Torre de l'Alexis, tot el que queda del castell vescomtal, així com algunes torres rodones i estretes.
miniatura|Fragment de muralles del segon recinte fortificat d'Illa. Costat exterior. Aquesta primera vila va créixer, encara en època medieval i primers anys de l'Edat Moderna, amb els barris de la Barrera, de l'Hospital, de l'Iglesi, o el Pedreguet, de la Mairie, el Firal, la Muralla, la Paraire, el Roseret, abans Femada del Roseret, Santa Creu, Sant Bonifaci i Sant Jaume. Ja en època més recent, moderna i primera contemporània, Illa va créixer formant barris com el de l'Ermita.
miniatura|esquerra|Fragment de muralles del tercer recinte fortificat d'Illa. Costat interior, amb el camí de ronda. L'antiga perifèria de la vila antiga, en indrets actualment ja absorbits pel creixement del nucli urbà, es troben antigues construccions aïllades, destacades per a la història recent d'Illa, com la Catalana, antiga conserveria ara convertida en espai cultural, la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, o Cementiri Pau Casals, el Cementiri Nou, o de les Castillones, la Gara, l'Hospital de Sant Jaume, o l'Hospital, o l'Hospici, actualment convertit en Museu d'Art Sagrat, l'antiga conserveria convertida actualment en Museu dels Bombers. També cal incloure en aquesta relació la capella dels Frares de la Champagne, dedicada a Santa Maria.
El creixement contemporani de la vila s'ha fet, com en molts pobles del Rosselló, a base d'urbanitzacions del tipus de ciutat-jardí, amb cases aïllades amb una porció de jardí en el seu entorn. Les urbanitzacions d'aquesta mena d'Illa són les Cases de la Coma, les Cases de la Sibil·la, el Colomer, la Grimolessa i el Tuire.
Casesnoves Casesnoves és un antic poble del terme d'Illa, actualment desaparegut, situat a l'esquerra de la Tet, en una zona d'hortes davant i a ponent de la vila. Se'n conserven, a part de restes disperses de murs de les cases que el conformaven, l'església dels Sants Just i Pastor de Casesnoves, o de Sant Salvador, actualment desafectada i recentment restaurada, i les restes del Castell de Casesnoves.
Santa Maria del Remei A ponent de la vila i a ran de la Tet, on aquest riu fa un angle recte d'oest - est a sud - nord, i a ponent de la carretera general, hi ha l'antiga leproseria i convent dels franciscans anomenada popularment el Convent. Es tracta de l'església de Santa Maria del Remei d'Illa.
Sant Climent de Reglella A l'esquerra de la Tet, al sector oriental del terme d'Illa, hi ha hi ha les restes de l'església de Sant Climent de Reglella.
Sant Maurici de Graulera A l'extrem sud-est del terme d'Illa, tocant el de Corbera i molt a prop del de Sant Miquel de Llotes es troben les restes del veïnat de Sant Maurici, del qual només en queda la capella de Sant Maurici de Graulera (o Greolera, segons alguns autors).
Els masos del terme La grandària del terme comunal, així com la fertilitat de la zona del Riberal, han fet que Illa posseeixi un bon nombre de masos, tot i que actualment alguns són en ruïnes. Entre els existents, la major part actius, hi ha diversos Casots sense nom que els diferenciï, el Cortal del Piló d'en Gil, l'Ermita, o Convent de l'Ermita, el Mas Baranda, el Mas Bastit, o la Caseta, el Mas Batlle, el Mas Beltran, el Mas Blanc, el Mas Bo, el Mas Bonafòs, o Mas Cremat, el Mas Bordanell, o Vidal, el Mas Bosc, el Mas Buzan, el Mas Cabanal, abans Mas de Mossó Blasi, el Mas Calmon, el Mas Camó, el Mas Cabdellaire, o Falcó, el Mas Carrera, el Mas Casamitjana, el Mas Castilló, el Mas Català, el Mas Caire, o Costa-seca, el Mas Clerc, abans Mas d'en Perers, el Mas Coixet, o de la Munyera, el Mas Corral, el Mas Cribellet, el Mas Dabat, el Mas de Laferrière, el Mas de l'Agustí, abans Mas Bosc, el Mas de la Pujada, el Mas del Bret, el Mas del Buc, el Mas de les Formigues, el Mas de les Terreres, el Mas de l'Hospital, el Mas Delonca, abans Masot de Munyer, el Mas del Pla dels Escatllars, el Mas d'en Pagnon, el Mas Ducòs, abans d'en Jacinto, el Mas Ei, abans Riubanys, el Mas Font, el Mas Guixó, abans Xovet, el Mas Janvier, el Mas Labau o Lesbaus, dos masos diferents amb el nom de Mas LLec, el Mas Mallols, o Montós, el Mas Munyer, el Mas Nou, abans Sicart, el Mas Pacull, el Mas Parès, el Mas Pascot, abans Lacour, el Mas Petit (nom antic, en desús), el Mas Pla, el Mas Poliroc, el Mas Ponts, abans Viader, el Mas Ponts, el Mas Pubill, el Mas Roca, el Mas Sabater, el Mas Salomó, el Mas Salvi, abans Bonafòs, el Mas Santa Maria, abans Barescut, el Mas Sant Martí, el Mas Simon, el Mas Sire, abans Puignaut, el Mas Sire de Vilar, que havia tingut la capella de Santa Bàrbara, ara desapareguda, el Mas Sobrequers, el Mas Solera, un segon Mas Solera, abans de l'Hospital, el Mas Susanna, el Mas Tartin, el Mas Tixedor, el Mas Torner, el Mas Verdeguer, el Mas Vernadac, les Teuleries d'en Dessens, les Teuleries d'en Serres,. En ruïnes es troben la Barraca de l'Octroi de Bellestar, el veïnat de Casesnoves, un Cortal sense nom, el Cortal de les Cabres, el d'en Saborau, el d'en Sire, o Mas d'en Sire, o Mas Blanc, els Casals de la Reglella, el Mas d'en Domènec, el Mas d'en Fages, el Mas d'en Pandinelles, o l'Octroi de Montalbà, el Mas d'en Rixó, o d'en Borieres, les Teuleries d'en Rotllat, o les Teuleries Velles. Entre les construccions aïllades cal, a més, comptar amb l'oratori o capella de Nostra Senyora de Vida, a Sant Maurici de Graulera, el Castell de la Sibil·la. l'Oratori del Pont de les Baus, l'Oratori Major, actualment desaparegut, el Pont de les Baus, el Pont de la Fusta, el Pont de Ribereta, el Pont de Talassà, antigament Pont de Camardès, la Tomba de la Sibil·la i la Torre de Casesnoves.
Hidrografia La Tet és el riu que articula tot el terme d'Illa, tant des del punt de vista dels altres rius i còrrecs que hi aflueixen, com dels recs que en deriven per tal de proveir d'aigua la zona de regadiu del terme. Entre aquests darrers es trpben l'Agulla, l'Agulla de la Grimolessa, la de les Colomines, la del Mas Badia, la del Mas Carrera, la del Mas Cerdà, la del Mas del Monjot, la de l'Ull de l'Eixau, la de l'Ull del, o d'en, Castanyer, la de l'Ull d'en Carmanyes, la de Reglella, el Rec de Corbera, el de Millars, el de Perpinyà, o de les Canals, el de Tuïr, el d'Illa, la Clau, o Clau del Rec de Perpinyà (primera descàrrega), el Sifó del Bulès, la Segona Descàrrega del Rec de Perpinyà, l'Ullal del Sifó, o del Bulès, l'Ull del Camí Ralet, o d'en Cavaller, el de l'Eixau, el del, o d'en, Castanyer, el de l'Hospital d'Illa, el de Rocafort, el de Viader, el d'en Carmanyes i els Ulls de l'Hospital d'Illa. Alguns noms són ja antics, en desús, com l'Ambega de l'Hospital d'Illa i la de Perarnau o l'Ull de Perarnau. Completen aquesta relació dues recloses: la del Rec d'Illa i la del Rec de Tuïr.