La ciutat del Caire (, literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte. Està situada al nord del país i la travessa el riu Nil. És capital de la governació del Caire. Malgrat que el nom oficial de la ciutat és el Caire, en àrab egipci se l'anomena Masr, que també és el nom que rep tot el país, Egipte (, pronunciat Misr en àrab clàssic).
Té una població metropolitana de més de 8 milions d'habitants.World Gazetteer - Kairo (en alemany) És, doncs, la ciutat més gran del país. La seva xarxa d'infraestructures està composta per l'Aeroport Internacional del Caire, les diferents línies de metro (és una de les poques ciutats africanes que en disposen) i el limitat transport públic interurbà.
La ciutat del Caire està ubicada als marges i les illes del riu Nil al nord-est d'Egipte. Cap a l'oest, es troba la ciutat de Guiza i l'antiga necròpolis de Memfis sobre l'altiplà de Guiza, amb les grans piràmides, incloent-hi la Gran Piràmide de Guiza. Al sud, es troba el lloc de construcció de l'antiga ciutat de Memfis. La ciutat actual es divideix en grans zones o barris, entre els quals cal destacar Ataba (centre de la ciutat), Zamalek (zona residencial situada a l'illa de Zamalek, habitada des de principis del ), Mohandesin (residencial construït sobre les hortes del Nil als anys 50-60 del passat segle), Heliòpolis (residencial construïda sobre el desert que ha complert recentment el seu centenari), Ciutat Nasr (construïda els anys 70 com a barri militar), la Ciutat Jardí i Maadi (ambdues zones residencials), entre d'altres.
El Caire disposa de destacats monuments i museus: entre aquests, el més important és el Museu Egipci, situat a la plaça Tahrir, que conté la millor col·lecció d'objectes del món de l'antic Egipte. Actualment, s'està planejant traslladar-lo a un edifici més gran a la zona de Guiza.
Història Situada a 14 km d'Heliòpolis al costat del Nil, els romans van establir-hi una fortalesa i la ciutat actual té el seu origen en quatre construccions successives musulmanes:
Fustat (Campament') va ser el nucli original i la primera capital de l'Egipte àrab. Va ser construïda entre la fortalesa romana i el riu pel general Amr ibn al-As, immediatament després de la conquesta àrab d'Egipte, durant l'any 641, i la fortificà i hi construí la mesquita d'Amr, la primera construïda a Egipte i a l'Àfrica. Va ser el centre administratiu d'Egipte des que s'imposà l'ús de l'àrab com a llengua administrativa i impostos especials a cristians i jueus, fins que la ciutat va ser incendiada pel visir Shawar el 1168, per evitar que caigués en mans dels invasors croats. Forma part de l'anomenat Caire Vell. Al-Àskar ('l'Exèrcit'), ciutat fundada pels abbàssides al costat de Fustat, com un assentament militar. S'hi construí el palau del govern. Al-Qattai, fortalesa edificada per Àhmad ibn Tulun, amb el seu corresponent palau i mesquita, en l'actual barri de Tulun. D'aquesta ciutat, només se'n conserva la mesquita. El Caire o al-Qàhira, ('la Victoriosa') va ser fundat pel fatimita Jàwhar al-Qàid, el 969, al nord dels palaus i abastant al-Askar i al-Qatta'i. S'hi construí una de les primeres universitats de la història, la mesquita d'al-Azhar. Aquesta ciutat es va convertir en el centre urbà actual, encara que a l'inici del Califat Fatimita, Fustat va continuar sent la capital.
miniatura|esquerra|La Ciutadella i les tombes dels mamelucs. El 1176, Saladí va construir la Ciutadella per fortificar la ciutat, ampliant-la i substituint les antigues muralles per unes altres de pedra. La Ciutadella separa la ciutat vella de la nova, creada per Ismael Bajá.
La ciutat va créixer cap a l'oest i el sud, amb la Ciutadella com a centre administratiu. La construcció de palaus i mesquites atreia gran nombre d'artesans i comerciants, de manera que el Caire es va convertir en una pròspera ciutat amb centenars de mesquites, madrasses com la de Gamal al-Din, banys públics i altres edificis, així com un gran nombre de fonts. El 1382, l'emir mameluc Djaharks al-Jalili hi va construir un caravanserrall que va portar el seu nom i que va esdevenir un important centre econòmic. miniatura|Plànol del Caire fet per Hartman Schedel el 1492.
Els mamelucs hi van regnar des del 2 de maig del 1250 i van expulsar-ne mongols i croats. Durant el seu regnat, la ciutat va patir una epidèmia de pesta negra el 1348, i el comerç entre Europa i Àsia va paralitzar el creixement de la ciutat; provocà el declivi de Fustat com a port, i es desvià el comerç cap als ports del Mediterrani.
El 1517, els otomans van ocupar Egipte, i el van mantenir fins al 1798, encara que manté una certa autonomia. El Caire es converteix en un centre internacional del comerç del cafè, i la Universitat d'al-Azhar esdevé el referent intel·lectual del món islàmic.
Després del breu control de Napoleó, Muhammad Alí (1805-1849) industrialitza la ciutat: el 1816, construeix la primera fàbrica tèxtil del Caire, i el 1831 una fàbrica paperera. També modernitza les infraestructures, construint el canal Mahmudiyya, que uneix el Caire amb Alexandria. El 1854, inaugurà el ferrocarril entre Alexandria i el Caire.
El virrei Ismail Pasha (1863-79) va realitzar-ne una remodelació urbanística traçant un pla urbanístic de tipus ortogonal, sanejant els aiguamolls i construint nous barris residencials al costat del Nil. Coincidint amb el canal de Suez, va obrir les portes de nous edificis, com el palau d'al-Qubba i el teatre de l'òpera. Així, l'antiga Al-Qahira es va convertir en una ciutat de gent amb pocs recursos econòmics, ja que l'elit es va instal·lar a la nova ciutat. Entre 1882 i 1937, la població va créixer un 250%, sobretot per l'èxode rural.
Durant el domini britànic, va continuar la modernització de la ciutat, amb la instal·lació del telègraf el 1903 i la continuació del ferrocarril cap al sud.
La independència proclamada el 1922 va convertir el Caire en capital de l'estat, i va ser quarter general del comandament britànic durant la Segona Guerra Mundial. Entre 1958 i 1961, va ser la capital de la República Àrab Unida i és també seu de la Lliga Àrab.
Geografia miniatura|Temperatura i precipitació mitjana al Caire. El Caire està localitzat a la riba i les illes del riu Nil, al sud del delta. Cap al sud-oest, es troba la ciutat Guiza i l'antiga necròpolis de Memfis, amb el massís de Guiza i les seves monumentals piràmides, com la piràmide de Kheops.
Clima El clima del Caire és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats. L'època més suau és entre els mesos de novembre i març, i les temperatures mitjanes oscil·len entre els 23-24 °C durant el dia. Durant l'època més freda, les temperatures nocturnes baixen fàcilment fins als 10-11 °C. Des d'abril fins a agost, el Caire pateix temperatures molt caloroses, arribant durant el dia a una mitjana de 36-37 °C, que a la nit són de 22-23 °C.
La ciutat és, generalment, molt seca i les pluges són minses. Als mesos de gener i febrer, solen produir-se precipitacions ocasionals. Més comunes són les anomenades khamsin, tempestes de pols, que fan acte de presència a la primavera.
Pol·lució miniatura|esquerra|El Nil al seu pas pel Caire. El Caire és una ciutat en ràpida expansió, fet que ha provocat diversos problemes mediambientals. La pol·lució de l'aire al Caire és tema de seriosa preocupació. Els nivells extrems d'hidrocarburs aromàtics volàtils hi són més elevats que en altres ciutats similars. Les mesures de la qualitat de l'aire al Caire també han palesat perillosos nivells de plom, diòxid de carboni, diòxid de sofre i elevades concentracions de partícules en suspensió, deguts a dècades de manca de regulació de les emissions dels vehicles, emissions industrials i a la crema incontrolada de deixalles. Hi ha al voltant de 2 milions de cotxes als carrers del Caire, el 60% dels quals té més de 10 anys i, per tant, no disposen de dispositius moderns de supressió d'emissions. El factor de dispersió al Caire és molt baix, per l'absència de pluja i el seu paisatge d'edificis alts i carrers estrets, que impedeix els corrents d'aire. miniatura|Smog al Caire. Un misteriós núvol negre (tal com els egipcis l'han batejat) apareix sobre el Caire cada tardor, i causa als habitants serioses malalties respiratòries i irritació d'ulls. Els turistes que no estan avesats a aquest nivell de pol·lució poden necessitar cures addicionals.
Al Caire, hi ha nombroses foneries no registrades de plom i coure, que contribueixen significativament a la contaminació de la ciutat. El resultat de tot plegat és una permanent calitja sobre la ciutat que ateny el triple del nivell considerat normal. Hom ha estimat que, cada any, moren al Caire entre 10.000 i 25.000 persones a causa de malalties relacionades amb la pol·lució. L'any 1995, es van prendre les primeres mesures mediambientals i sembla que la situació ha millorat una mica, amb la introducció de 36 estacions de mesura de la qualitat de l'aire i tests d'emissions en cotxes.
La ciutat també pateix de contaminació causada per les 10.000 tones de deixalles que produeix cada dia, 4.000 de les quals no són ni recollides ni gestionades. Això provoca un greu perill sanitari, i el govern egipci està intentant donar-hi solució. L'Agència de Neteja i Embelliment del Caire va ser fundada per recollir i reciclar les deixalles; no obstant això, treballen amb els Zabbaleen (o Zabaleen), una comunitat que s'ha dedicat a la recollida i reciclatge de les deixalles del Caire des de l'inici del i que viuen en una àrea coneguda localment com a Ciutat Deixalles. Ambdós treballen plegats per recollir tantes deixalles com sigui possible dins dels límits de la ciutat, tot i que continua sent un gran problema.
La ciutat també pateix de contaminació de les aigües perquè el clavegueram no dona l'abast. De vegades, el cabal d'una claveguera ha inundat els carrers, provocant una alerta sanitària. S'espera que aquest problema se solucioni amb un nou sistema de clavegueram finançat per la Unió Europea. Actualment, els egipcis es mostren més interessats en els temes mediambientals.
Demografia miniatura|600px|centre|Vista panoràmica del Caire des de la Mesquita-Madrassa del Soldà Hasan. La població del Caire prevista per a l'any 2009 era de 8.026.454 habitants, i per a l'any 2012 de 8.259.461. No obstant això, oficialment, segons l'últim cens de l'any 2006, la seua població és de 6.789.479 habitantsCentral Agency for Public Mobilization and Statistics, Egypten, novembre de 2006 en el terme municipal de la ciutat; amb 15.502.478 habitants en l'àrea d'aglomeració urbana (dades de l'1 de gener del 2005), és la major metròpoli d'Àfrica.En Egipte no existeix el registre obligatori, per la qual cosa les xifres indicades són càlculs a partir del cens de població. Segons estimacions no oficials de finals de l'any 2006, es podria partir d'uns 25 milions d'habitants en l'àrea metropolitana, cosa que suposaria un terç de tota la població d'Egipte www.geo-trotter.com Sobre la població d'Egipte. La nombrosa comunitat cristiana (al voltant del 10%) té una forta presència en la vida de la ciutat.
miniatura|Zona moderna del Caire. Any Població 1800 200.000 1859 254.000 1865 282.300 1870 313.400 1877 327.500 1882 374.838 1897 570.062 1907 654.476 1917 790.939 1927 1.059.800 Any Població 1937 1.312.096 1947 2.090.654 1960 3.349.000 1966 4.219.900 1976 5.084.463 1986 6.052.836 1996 6.789.479 2006 6.789.479 2008 7.947.121
Barris La ciutat actual es divideix en grans barris o zones residencials, entre les quals destaquen: miniatura|Barri de Zamalek i els ponts que el connecten amb la ciutat. Midan Tahrir: el centre de la ciutat moderna. Centre Comercial. Ciutat Jardí. Midan Ramsés: on es troba l'estació de ferrocarril, Mahattat Ramses. Midan Ataba: el centre de la ciutat. Caire Islàmic: el centre del Caire històric, hi ha la Ciutadella, Khan al-Khalili i la majoria de les antigues mesquites, així com la ciutat dels morts. Caire antic: hi ha el barri copte.