Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès. Fou conegut per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació, més notablement el primer vaccí contra la ràbia; tanmateix, també feu una descoberta essencial en el camp de química, sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques.
Biografia miniatura|esquerra|Louis Pasteur el 1845Dibuix de Charles Lebayle
Louis Pasteur va néixer el 27 de desembre de 1822., pàg. 529-538. a Dole. El seu pare, després d'haver estat sergent a l'exèrcit napoleònic, va reprendre la professió familiar d'adober. Els seus pares eren Jean Joseph i Jeanne Pasteur i les seves germanes eren Virginie, Josephine i Emilie Pasteur. Emilie tenia una malaltia que li produïa un retard mental i tenia la ment d'un nen de cinc anys. El 1825 la família va deixar Dole per a anar a Marnoz, per finalment instal·lar-se a Arbois el 1830. El jove Pasteur va seguir a Arbois els cursos d'ensenyament mutu després va entrar al col·legi de la ciutat. És en aquesta època que es va fer conèixer per als seus talents de pintor; d'altra banda va fer nombrosos retrats de membres de la seva família i dels habitants de la petita ciutat.
Formació L'octubre de 1838, va deixar Arbois per a la Institució Barbet a París per a preparar-se al batxillerat després d'un concurs. Tanmateix, deprimit per aquesta nova vida, va abandonar aquesta idea, se'n va anar de París i va acabar el seu any escolar 1838-1839 al Col·legi d'Arbois. A l'inici de 1839, va continuar els seus estudis al col·legi reial de Franche-Comté, a Besançon. El 1840, va obtenir el batxillerat de lletres i el 1842, després d'un suspens en el batxillerat de ciències matemàtiques, Pasteur va tornar de nou a París i va ser admès a l'École Normale Supérieure el 1843. Més tard va ser alumne de Jean Baptiste Boussingault al Conservatori nacional d'arts i oficis.
Matrimoni i descendència Es va casar el 1849 amb Marie Laurent, la filla del rector de la facultat d'Estrasburg.Debré, 1994, pàg. 530. Van tenir quatre fills: Jeanne, nascuda el 1850 i morta el 1859; Jean Baptiste, nascut el 1851; Adèle, nascuda el 1853 i morta el 1866 i Marie-Louise, nascuda el 1858. Finalment va morir al 28 de setembre de 1895, als 72 anys.
Carrera miniatura|upright|Placa commemorativa del laboratori de Pasteur a l'ENS, rue d'ulm a París miniatura|upright|Institut Pasteur de Lille, inaugurat el 1899 miniatura|Edifici més antic de l'Institut Pasteur a París. La tomba de Pasteur està sota el porxo de l'entrada, a la cripta
En el Magisteri, Pasteur va estudiar química i física, així com cristal·lografia. Es va fer professor-preparador de química i va presentar el 1847 a la facultat de Ciències de París la tesi de doctorat en ciències físiques Els seus treballs sobre la quiralitat molecular li valdrien la Medalla Rumford el 1856.
Va ser professor a Dijon, i després a Estrasburg de 1848 a 1853. El 1853 fou nomenat cavaller de la legió d'Honor.
El febrer de 1854, va rebre un permís remunerat de tres mesos amb l'ajuda d'un certificat mèdic de complaença per tal de tenir temps de fer uns treballs que valdrien el títol de corresponsal de l'Institut.«Sense aquest treball que se'm demana en vista de la Correspondència de l'Institut m'hauria quedat a Estrasburg. Només tu comprens que aquest permís que aquestes missions m'han fet tenir amb tractament complet és una irregularitat que necessita ser coberta per un motiu de salut. » (Pasteur, carta del 25 de febrer de 1854 al seu pare, en Pasteur Correspondència, et. 1, París, 1940, pàg. 261.) Feu perllongar el permís fins a l'1 d'agost, data del començament dels exàmens. «Li dic al Ministre que aniré a fer els exàmens, per tal de no augmentar els entrebancs del servei. És també per no deixar a un altre una suma de 600 o 700 francsPasteur, carta del 8 de maig de 1854 al seu pare, en Pasteur Correspondència, et. 1, París, 1940, pàg. 267. Aquest episodi de la carrera de Pasteur es recollit per Pierre-Yves Laurioz, Louis Pasteur. La realitat després de la llegenda, París, 2003, pàg. 79-81. Sobre l'actitud de Pasteur envers els diners, veure Richard Moreau, La prehistòria de Pasteur, París, L'Harmattan, 2000, pàg. 257-262.
Va ser nomenat professor de química i degà de la Facultat de ciències de Lilla creada el 1854. Aleshores va pronunciar la frase sovint citada: «En els camps de l'observació, l'atzar no afavoreix més que als esperits preparats».L. Pasteur Discurs pronunciat a Douai, el 7 de desembre de 1854, en ocasió de la instal·lació solemne de la Facultat de Lletres de Douai i de la Facultat de Ciències de Lille, Obres completes, et. 7, pàg. 131, consultable sobre Gallica. L'article atzar de l'índex que representa al final del volum 7 de les obres completes dona encara dos altres passatges anàlegs. Pasteur, que s'interessava per la fermentació des de 1849, va ser estimulat en aquests treballs per les demandes dels cervesers de Lilla per a millora la conservació de la cervesa.André Grelon, Les universitats i la formació dels enginyers a França 1870-1914 Després de Frédéric Kuhlmann i Charles Delezenne, Pasteur va ser un dels primers a França a establir relacions entre l'ensenyament superior i la indústria química. Els treballs que va realitzar a Lille entre 1854 i 1857 conduïren a la presentació de la seva Memòria sobre la fermentació anomenada làcticaLouis Pasteur (Wikilivre) Memòries de la Societat de les ciències, de l'agricultura i dels arts de Lille, sessió del 8 d'agost de 1857, 2n sér. V, 1858, pàg. 13-26. - Annals de química i de física, 3r sér. Lii, 1858, pàg. 404-418. ?uvres completes de Pastor, et. 2, París, 1922, pàg. 3-13. a la Societat de Ciències d'Agricultura i Arts de Lille el 8 d'agost de 1857.
El 1857, va ser nomenat administrador encarregat de la direcció dels estudis a l'École Normale Supérieure.
El 1861, Pasteur va publicar els seus treballs que refuten la teoria de la generació espontània. L'Acadèmia de les Ciències li atorgà el Premi Jecker per les seves investigacions sobre les fermentacions. El 1862 fou elegit a l'Acadèmia de les Ciències en substitució d'Henri Hureau de Senarmont.
El 1865, Dumas l'anomenà membre, amb Claude Bernard i Sainte-Claire Deville, d'una comissió encarregada d'estudiar l'etiologia del còlera. Els tres savis, que van cercar el principi del contagi en l'aire (mentre que John Snow, en un treball publicat el 1855, havia ensenyat que era a l'aigua), no van trobar el microbi, que Pacini havia fet tanmateix conèixer el 1854.Carta de Pasteur al Temps, amb data 26 juliol 1883, obres completes de Pasteur, et. 6, pàg. 539-540, consultable sobre Gallica; René Vallery-Radot, La vida de Pasteur, réimpr. phot. Hachette, 1962, pàg. 159-160; Patrice Debré, Louis Pasteur, 1994, pàg. 323-325.
A lÉcole Normale Supérieure, Pasteur era considerat autoritari tant pels col·legues com pels alumnes i xocà amb nombroses discussions,Patrice Debré Louis Pasteur, 1994, pàg. 149-155. que l'empenyeren a dimitir, el 1867, de les seves funcions d'administrador. Va rebre una càtedra a La Sorbona i es va crear, a la mateixa escola normal, un laboratori de química fisiològica la direcció del qual li fou confiada.
Els seus estudis sobre les malalties dels cucs de seda, duts de 1865 a 1869, triomfaren sobre la pebrina però no sobre la malaltia dels cucs de seda i no van frena el declivi de la sericicultura. Durant aquest període va tenir un atac cerebral, i una hemiplegia de la qual es va recuperar.
El 1868 va ser promogut comandant de la Legió d'Honor.
La derrota de 1870 i la caiguda de Napoleó III foren un cop terrible per a Pasteur, gran patriota i molt lligat a la dinastia imperial. D'altra banda, estava malalt. L'Assemblea Nacional li votà una recompensa per agrair-li els seus treballs, les conseqüències econòmiques dels quals ja eren considerables.
El 1874, les seves investigacions sobre la fermentació li valgueren la medalla Copley, atorgada per la Royal Society de Londres.Patrice Debré, Pasteur, 1994, pàg. 535.
El 1876, Pasteur es va presentar a les eleccions senatorials, però va fracassar.Patrice Debré, Louis Pasteur, 1997, pàg. 535. Els seus amics cregueren que finalment pararia per gaudir de la jubilació, però va reprendre les investigacions. Va guanyar a Clermont-Ferrand on va estudiar les malalties de la cervesa amb el seu antic preparador Émile Duclaux, i decideix els seus estudis sobre la fermentació per la publicació d'un llibre: Els Estudis sobre la cervesa (1876). És la data indicada a l'edició de les obres completes, volum 5.
El 1878 va ser nomenat Gran Oficial de la Legió d'Honor.
El 1881, l'equip de Pasteur posà a punt el vaccí contra el Carboncle dels xais.
El 1882, va ser rebut a l'Acadèmia Francesa. En el seu discurs de recepció,Obres completes de Pasteur, et. 7, pàg. 326-339, consultable sobre Gallica i sobre Wikisource acceptava per a la ciència experimental l'epítet «positivista», en el sentit que aquesta té per a l'àmbit de les causes segones i s'abstingué, per tant, d'especular amb les causes primeres i sobre l'essència de les coses, però va retreure a August Comte i a Littré d'haver volgut imposar aquesta abstenció a tot el pensament humà. Va defensar l'espiritualisme i celebrava «les dues santedats de l'Homme-Dieu», que ell veu reunit en la parella que l'agnòstic Littré formava amb la seva dona cristiana. És en aquest discurs que Pasteur va pronunciar la frase sovint citada: «Els grecs […] ens han llegat una de les paraules més boniques de la nostra llengua, la paraula entusiasme […] un déu interior. »
Va rebre el 29 de desembre de 1883 el mèrit agrícola pels seus treballs sobre els vins i la fermentació.
El 1885, Pasteur no va ser candidat a les eleccions legislatives, mentre que els pagesos de la Beauce, de la qual havia salvat els ramats gràcies a la vacuna contra el carboncle, l'haurien portat sens dubte a la Cambra dels Diputats.
El descobriment de la vacuna antiràbica (1885) li va valer una consagració al món: va rebre nombroses distincions. L'Acadèmia de les Ciències va proposar la creació d'un establiment destinat a tractar la ràbia: l'Institut Pasteur va néixer el 1888.
Va morir el 28 de setembre de 1895. La seva família va decidir enterrar-lo en una cripta de l'Institut Pasteur.
Treball sobre quiralitat i la polarització de la llum En el seu primer treball com a químic va resoldre un problema pel que fa a la natura de l'àcid tàrtric (1848). Una solució d'aquest compost derivat d'organismes vius (específicament residus de vi) girava el pla de polarització de la llum que hi passa a través. El misteri era que l'àcid tàrtric que es derivava de la síntesi química no tenia cap efecte, tot i que les seves reaccions eren idèntiques i la seva composició elemental era la mateixa.Joseph Gal: Louis Pasteur, Language, and Molecular Chirality. I. Background and Dissymmetry, Chirality 23 (2011) 1−16.
Pasteur es va adonar, examinant els cristalls minúsculs d'àcid tàrtric, que aquests tenien dues formes asimètriques que eren imatges especulars l'una de l'altra. Tediosament, va ordenar els cristalls a mà, i va obtenir dues formes d'àcid tàrtric: les solucions d'una forma feien girar llum polaritzada en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que l'altra forma feia girar la llum en el sentit contrari. Una combinació igual dels dos no tenia cap efecte sobre la llum polaritzada. Pasteur va deduir correctament que la molècula d'àcid tàrtric era asimètrica, i podia existir en dues formes que s'assemblen l'una a l'altra de la mateixa manera que un guant dret s'assembla a l'esquerre. Era la primera demostració de molècules quirals, una consecució important.