L'Eliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Nord).
Geografia Municipi situat al marge esquerre del riu Túria. L'únic nucli de població és la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressió envoltada per tossals que avui en dia són coberts per urbanitzacions. El terreny és gairebé pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. Després del Túria, el barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor que és subterrani o canalitzat fins passat el nucli urbà. Les séquies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'ús agrícola a residencial, però encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'única massa boscosa del municipi, la Vallesa.
Història En 1594 començà una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Les terres estaven situades al voltant del mas de la Taverneta o corral Roig, que estava edificat en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. El mas es convertí en lloc de descans i parada dels traginers, i fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana. Va ser a partir del canvi de nom i de propietaris que començà a anomenar-se amb eixe nom, sinònim de carmelita (el Eliano Carmelo) i que no és més que un derivat d'Elies, una de les principals advocacions dels carmelites.
En 1607 la situació econòmica del convent de València era angoixant, situació que Fr. Juan Heredia atribuïa a l'adquisició de l'heretat. Però la situació va millorar i les terres varen incrementar la seua rendibilitat de manera que en 1679 podien alimentar 100 religiosos.
El cenobi carmelità de l'Eliana estava constituït en 1803 per una casa destinada a la comunitat religiosa –amb un grup de frares que hi residia de manera permanent al que s'afegien uns altres que hi eren temporalment per motius de salut- junt a la qual existia una capella dedicada a Sant Elies i Santa Anna. A més l'heretat incloïa un celler, aljub, graners, almàssera i corrals per al ramat. A més s'hi trobaven els habitatges del jornalers que treballaven directament per als carmelites, i els dels llauradors arrendataris de terres del convent. Quatre dècades després, Madoz descriví les dinou cases dels arrendataris com a mal construïdes, de façanes iguals, de dos pisos i amb grans corrals.
Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població.
El procés d'adquisició de les terres començà als 1850 i va durar fins als 1870. La família Casa Ramos va comprar algunes terres directament a l'administració, afegint-ne més procedents d'altres compradors. D'aquesta manera van posseir les millors terres de l'antic convent, les quals varen explotar en règim de colonat. La propietat va passar als seus descendents, marquesos de Càceres.
En 1922, dintre d'un procés de liquidació de part dels béns de la família, es procedí a vendre les terres i el palau. Les parcel·les resultants tenien una superfície d'entre 30 i 140 fanecades d'horta.
La situació en el cas del secà era diferent, amb extensions més grans sobre les quals es desenvoluparien als anys 1960 les principals urbanitzacions del terme.
En 1936, durant la Segona República Espanyola, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins que el 1937 va aconseguir la independència, que serà anul·lada el 1939 pel govern militar de Franco.
Un nou procés per a la segregació municipal de l'Eliana va encetar-se en 1953. Un grup de veïns va presentar un escrit davant l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona. Tot i que el document va ser admès a tràmit, durant els següents dos anys no es rebé cap resposta, la qual no més va arribar quan el subdirector general de la Guàrdia Civil, general de divisió Enrique Pastor Rodríguez, va interessar-se per l'evolució dels tràmits. L'1 de maig de 1955, el veïnat va reunir-se en assemblea a la plaça Major, donant suport a la iniciativa de segregació.
La Direcció General d'Administració Local va redactar un informe en 1955 el qual donava com a raons en favor de la creació d'un municipi la seua població (1800 habitants aleshores), la distància de quatre quilòmetres fins a la Pobla i les dotacions de la població, amb parròquia, cementiri i escoles pròpies, així com la força de l'economia local per la presència d'una agricultura en expansió, indústries i turisme d'estiu.
El General Pastor va afegir una altra nota, sense data ni signatura, on es presentaven les queixes sobre la gestió que l'Ajuntament de la Pobla feia dels assumptes de l'Eliana. Així la situació lamentable de les escoles per falta de finançament, el mal estat del llavador, la deficiència de l'enllumenat públic i les clavegueres, la falta d'escorxador propi o el deficient estat dels camins. El document esmentava també la gran contribució econòmica elianera al pressupost de la Pobla.
El 8 de setembre de 1955, l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona va adoptar un acord favorable a la segregació de l'Eliana. En resposta, alguns veïns de la Pobla varen presentar un escrit oposant-se a l'acord municipal, i també va ser negativa la reacció del consell local de la Falange, a les hores únic partit legal. Però l'ajuntament poblà va rebutjar les al·legacions per acord plenari de 9 de novembre de 1955.
La tramitació de l'expedient de segregació es demoraria per més de dos anys, fonamentalment a la Diputació Provincial, on els oponents al nou municipi presentaren diversos recursos. De tota manera, el 21 de febrer de 1958 el Consell de Ministres va aprovar la segregació del poble de l'Eliana.
Als anys seixanta es va construir dins de l'obra del Sindicat Vertical el grup d'habitatges del Carme.
El 18 de juliol de 1968 s'inaugurà el dipòsit d'aigua de Montalegre.
En 2015 les eleccions varen donar com a resultat set escons per al PSPV, sis per al PP, dos a Compromís per l'Eliana, i un per a cadascun de EUPV i Ciutadans. Va ser nomenat alcalde Salvador Torrent i Català (PSPV).
Demografia La benignitat del clima i la proximitat a la ciutat de València han afavorit l'establiment de segones residències a l'Eliana, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la població des de finals del .
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012201720182022 7.805 8.626 10.387 11.526 12.067 13.087 14.040 15.026 15.666 16.349 17.292 17.76018.05018.544
Urbanitzacions A més del nucli urbà, la població es repartix entre les diverses urbanitzacions que l'envolten i que arriben fins a les portes de la vila i els límits del municipi. Per tant, la pràctica totalitat del terme té un caràcter urbà. Són:
Mont-i-sol o Montsol, habitualment esmentat en la seua forma castellana Montesol.AV de Mont-i-sol Se situa a l'est del poble i és vertebrada per l'avinguda de les Delícies. És una de les urbanitzacions més grans pel que fa a població. Mont Pilar, habitualment esmentat com a Montepilar, nom castellà. Se situa al sud del poble. Camp de Túria. Se situa a l'oest del poble. Montalegre, habitualment esmentat com a Montealegre, nom castellà. Se situa al sud-oest del nucli urbà. El Carme, també conegut com a Colònia del Carme, situat a l'est del poble. Hendaia, situada al nord-est. Les Taules, situada al nord-est. Entrepins, situat a l'extrem oriental del terme i fitant amb el bosc de la Vallesa. La Masia de Cassany, situada entre Mont-i-sol i Entrepins. Bonavista, habitualment esmentat com a Buenavista, nom castellà. Se situa al nord-est del nucli urbà. L'Almassereta. Se situa al nord del nucli urbà. El Gallipont. Partida rural i urbanització al sud-oest del poble. El Llac, situat al sud, i habitualment esmentat com a El Lago (en castellà). El Paradís, situat al nord-oest, i habitualment esmentat com a El Paraiso (en castellà). La Torre del Virrei, situada al sud-oest i al costat del palau homònim. El Pla de la Paella, a l'extrem oriental del terme. La Vall, habitualment esmentat com a El Valle (en castellà). L'Escorial, a l'extrem nord-oriental del terme. Els Ametllers, habitualment esmentat com a Los Almendros (en castellà).Web municipal
Economia El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials (el Centre Comercial El Osito, situat al límit occidental del terme, es compartix amb la Pobla de Vallbona), etc.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal L'Eliana está governada per una corporació local formada per regidors elegits cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a l'Eliana majors de 18 anys nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea.
Segons el que disposa la Llei del règim electoral general, que establix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de l'Eliana està formada per 17 regidors.
Eleccions de 2023 En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP), 1 de Vox i 1 d'Accord per Guanyar (coalició de Compromís i Esquerra Unida).
Eleccions de 2019 En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Compromís per l'Eliana (Compromís).
Alcaldes Des de 2015 l'alcalde de l'Eliana és Salvador Torrent Catalá (PSPV).
El primer alcalde que tingué l'Eliana després de la seua declaració com a municipi independent prengué possessió del càrrec el 23 de febrer de 1959, a un acte multitudinari que tingué lloc a la plaça Major del nou municipi. Fou nomenat pel Governador Civil de la província de València, Jesús Posada Cacho, amb la intenció de regir els interessos municipals fins que es constituïra l'Ajuntament per via ordinària.BOE 1956. https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1956/101/A02351-02351.pdf
Amb anterioritat el poble havia lluitat per la seua independència. De fet, el 19 de juliol de 1937 es dugué a terme la sessió inaugural del Consell Municipal de l'Eliana, en la qual Ricardo Llopis Quinto va ser nomenat alcalde de l'Eliana. L'autonomia com a municipi no va durar molt de temps, ja que a l'agost del 1939 el Ministeri de Governació va anul·lar la segregació del 37 emparant-se en el fet que no era vàlida per haver-se adoptat en període "vermell". En conseqüència, va passar a ser nomenat alcalde pedani Vicent Coll Badia.
Amb l'arribada de la democràcia, el primer alcalde democràtic del municipi fou Luis Escrivà Coll, que estigué al càrrec fins 1983.
Entre les preocupacions més importants del nou alcalde estaven l'aigua, l'enllumenat i el fem.Levante, dimecres 27 de juny de 1979, pàg. 35, secció “Región”, article: “Al habla con los alcaldes; Luis Escrivá Coll, alcalde de La Eliana”.
Alcaldes anteriors a 1979 Anys mandat Nom de l'Alcalde1924-1926 Ricardo Llopis Quinto (Alcalde Pedani)1929 Luis Blat Murgui (Alcalde Pedani)1937-abril 1939 Ricardo Llopis Quinto (Izquierda Republicana)abril - agost 1939 Vicente Coll Badía José Martí Alegre (Alcalde Pedani) Máximo Coll Hernández (Alcalde Pedani)1955 Secundino Blat Murgui (Alcalde Pedani)(1 mes)José Mª Coll Belda (Alcalde Pedani)1958-1979 Enrique Daries Coll
Cultura Equipaments culturals