369px|miniatura|Pregària al Caire de Jean-Léon Gérôme, 1865. La salat (en ; en plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam. En principi es feia 50 vegades al dia, però es va reduir a cinc, a unes hores fixes determinades per la posició del sol: a l'aurora, al migdia, a mitja tarda, després de la caiguda del sol i a la matinada.
Les hores de pregària les anuncia de forma pública un muetzí des del minaret de la mesquita.
La pregària es pot fer a qualsevol lloc que no sigui impur, que se sacralitza simbòlicament amb el traçat d'una línia, normalment amb una catifa.
Durant l'oració el que resa ha d'estar orientat cap a la Meca.
Després de la neteja ritual o ablucions, anomenades wudú en àrab, pronunciat wuzú o wazú en els països influenciats per l'idioma persa, el musulmà realitza un seguit de moviments corporals i recita diverses oracions.
Els moviments corporals són quatre: dempeus, inclinat, postrat i assegut. Aquestes quatre postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulmà aprèn des de nen i que s'anomena raka.
L'oració acaba cada vegada de la mateixa manera. Girant-se a la dreta i a l'esquerra, cada fidel desitja a la persona que està al seu costat, la pau i la benedicció de Déu. Aquesta és una manera per la qual els musulmans afirmen que tots són membres d'una mateixa comunitat i que comparteixen la mateixa fe en un sol Déu.
Al principi de l'oració, es recita la primera sura de l'Alcorà, Al-Fàtiha o «sura de l'obertura».
Categoria:Pilars de l'islam