Tatarstan, oficialment la República del Tatarstan, de vegades també anomenada Tatària, és una república de la Federació Russa, situada a l'Europa de l'Est. Forma part del Districte Federal del Volga; i la seva capital i ciutat més gran és Kazan, un important centre cultural de Rússia. La principal font de riquesa de la regió és el petroli amb una forta indústria petroquímica.
La república limita amb les óblasts de Kírov, Uliànovsk, Samara i Orenburg, així com amb les repúbliques de Marí El, Udmúrtia, Txuvàixia i Baixkortostan. L'àrea de la república és de 68.000 kilòmetres quadrats, ocupant el 0,4% de la superfície total del país. Segons el cens del 2021, la població de Tatarstan és de 4.004.809 de persones.
Tatarstan té forts vincles culturals, lingüístics i ètnics amb el seu veí oriental, el Baixkortostan.
Les llengües oficials de la república són el tàrtar, sent la llengua pròpia, i el rus.
Etimologia "Tatarstan" deriva del nom de l'ètnia —els tàrtars— i del sufix persa -stan (que significa "estat" o "país", una terminació comuna a molts països eurasiàtics). Una altra versió del nom rus és "" (Tatària), que va ser el nom oficial juntament amb "RSSA dels Tàtars " durant el domini soviètic.
Geografia miniatura|Mapa de la República del Tatarstan La república està situada al centre de la Plana europea oriental, a uns a l'est de Moscou. Es troba entre el riu Volga i el riu Kama (un afluent del Volga), i s'estén a l'est fins als monts Urals.
El roure és l'espècie arbòria dominant en el 87% de la superfície total, seguida del tremol, el til·ler, el bedoll i el pi roig. La coberta forestal total ha disminuït del 51,2% al 17,1% en els darrers 300 anys.
La reserva natural del Volga-Kama es troba al Tatarstan.
Fronteres Veïns: óblast de Kirov (N), República d'Udmúrtia (N/NE), República de Baixkortostan (E/SE), óblast d'Orenburg (SE), óblast de Samara (S), óblast d'Uliànovsk (S/SW), República de Txuvàixia (W), República de Marí El (W/NW).
Punt més alt: Distància N–S màxima: Distància màxima E-O:
Rius miniatura|Vista del riu Volga a la confluència amb el riu Kama miniatura|Vista sobre el riu Toima des de la torre del diable a Ielàbuga miniatura|Sviajsk, situat a la confluència dels rius Volga i Sviaga Els principals rius inclouen:
Riu Azevka Riu Bélaia Riu Ik Riu Kama Riu Volga Riu Viatka Riu Kazanka Riu Zai
Llacs Els principals embassaments de la república inclouen:
Embassament de Kúibixev Embassament inferior del Kama Dipòsit de Zainsk
El llac més gran és el Kaban. El pantà més gran és el Kuliagaix.
Recursos naturals Els principals recursos naturals del Tatarstan inclouen petroli, gas natural, guix, entre d'altres. Es calcula que la República té més de mil milions de tones de jaciments de petroli.
Clima Temperatura mitjana del gener: Temperatura mitjana del juliol: Temperatura mitjana anual: + Precipitació mitjana anual: fins a
Divisions administratives Les divisions administratives i territorials del Tatarstan formen 43 districtes municipals i 2 districtes urbans (Kazan i Nabereznie Txelni), així com 39 assentaments urbans i 872 assentaments rurals. La república reconeix també les ciutats d'importància republicana, la llista de les quals és establerta per la Constitució de la República del Tatarstan . Els districtes estan formats per ciutats d'importància comarcal, nuclis urbans i nuclis rurals amb territoris subordinats que conformen el nivell primari en el sistema d'estructura administrativa-territorial de la República. Les ciutats d'importància nacional es poden dividir geogràficament en districtes de la ciutat.
Història Edat mitjana El primer estat organitzat conegut dins dels límits del Tatarstan va ser la Bulgària del Volga (c. 700–1238). Els búlgars del Volga tenien un estat mercantil avançat amb contactes comercials a tota l'Euràsia Interior, l'Orient Mitjà i el Bàltic, que van mantenir la seva independència malgrat la pressió de nacions com els khàzars, la Rus de Kíev i els cumans - kiptxaks. L'islam va ser introduït pels missioners de Bagdad al voltant del temps del viatge d'Ibn Fadlan l'any 922. miniatura|Restes arqueològiques a Bólgar La Bulgària del Volga va caure finalment en mans dels exèrcits del príncep mongol Batu Khan a finals dels anys 1230. Els habitants, una gran quantitat d'ells assassinats i la resta barrejant-se amb els kiptxaks de l'Horda d'Or, van ser reconeguts com els "Tàrtars del Volga". A la dècada de 1430, la regió es va tornar a independitzar com a base del Kanat de Kazan, una capital establerta a Kazan 170 km al nord de la capital en ruïnes dels búlgars.
El kanat de Kazan va ser conquerit per les tropes del tsar Ivan el Terrible a la dècada de 1550, i Kazan va ser presa el 1552. Un gran nombre de tàrtars es van convertir per força al cristianisme i van ser russificats culturalment. Es van construir catedrals a Kazan; el 1593 totes les mesquites de la regió van ser destruïdes. El govern rus va prohibir la construcció de mesquites, prohibició que no va ser aixecada fins al segle XVIII per Caterina la Gran. La primera mesquita que es va reconstruir sota els auspicis de Caterina es va construir entre 1766 i 1770.
Segle XIX esquerra|miniatura|Antiga mesquita a Bólgar Al , el Tatarstan es va convertir en un centre del jadidisme, un moviment islàmic que predicava la tolerància cap a altres religions. Sota la influència dels teòlegs jadidistes locals, els búlgars eren coneguts per les seves relacions amistoses amb altres pobles de l'Imperi rus. Tanmateix, després de la Revolució d'Octubre, la religió va ser en gran part il·legalitzada i tots els teòlegs van ser reprimits.
Segle XX Durant la Guerra Civil de 1918-1920, els nacionalistes tàrtars van intentar establir una república independent, l'Estat d'Idel-Ural, (Idel és el nom del Volga en tàrtar) juntament amb els veïns baixkirs. Inicialment recolzat pels bolxevics, l'estat va existir fins al març de 1918, quan els alts càrrecs del seu parlament van ser detinguts pels bolxevics (que s'havien revoltat contra l'estat i l'havien denunciat com a burgès) abans de la declaració oficial de la seva constitució. Els soviètics van establir més tard la República Socialista Soviètica Autònoma Tàrtara, que es va establir el 27 de maig de 1920. Els límits de la república no incloïen la majoria dels tàrtars del Volga. La Unió Tàrtara dels Sense Déus va ser perseguida en les purgues de Ióssif Stalin de 1928 . miniatura|L'ala esquerra de la Mesquita Blanca Una fam es va produir a la República Socialista Soviètica Autònoma Tàtar entre 1921 i 1922 com a resultat de la política del comunisme de guerra. Les morts per fam d'entre 500 mil i 2 milions de tàrtars a l'RSS tàrtara i a la regió del Volga-Ural el 1921-1922 van ser catastròfiques, ja que la meitat de la població tàrtara del Volga de l'URSS va morir.
A partir de la dècada de 1960, es van obrir escoles a Tatarstan que ensenyaven el rus com a segona llengua oficial, ja que es volia avançar a la construcció d'una societat soviètica uniformitzada. A la dècada de 1980, poques escoles encara ensenyaven la llengua tàrtara.
Actualitat miniatura|L'aleshores president rus Dmitri Medvédev a Tatarstan, el juny de 2011 El 30 d'agost de 1990, Tatarstan va declarar la seva sobirania amb la Declaració sobre la sobirania estatal de la República Socialista Soviètica Tàrtara i el 1992 Tatarstan va celebrar un referèndum sobre una nova constitució, promogut pel president de Tatarstan Xaimíev i supervisat pel personal de la Comissió de Hèlsinki. L'oposició al Parlament va girar al voltant de la facció russa Narodovlastie (Poder Popular). Un 62% dels participants van votar a favor de la constitució, i els tàrtars li van donar molt més suport que els russos. A la nova constitució, Tatarstan es definia com un estat sobirà. Tanmateix, el referèndum i la constitució van ser declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional rus. Els articles 1 i 3 de la Constitució tal com es va introduir el 2002 defineixen el Tatarstan com a part de la Federació Russa, eliminant el terme "sobirania".
El 15 de febrer de 1994, es el Tractat sobre la delimitació de matèries jurisdiccionals i la delegació mútua d'autoritats entre els òrgans estatals de la Federació de Rússia i els òrgans estatals de la República de Tatarstan es va signar l'acord entre el govern de la Federació de Rússia i el govern de la República de Tatarstan (Sobre la delimitació de l'autoritat en l'àmbit de les relacions econòmiques exteriors). L'acord de repartiment de poder es va renovar l'11 de juliol de 2007, encara que amb gran part del poder delegat a Tatarstan reduït.
El 20 de desembre de 2008, en resposta al reconeixement de Rússia d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, l'organització Congrés del Poble Tàtar de Crimea va declarar Tatarstan independent i va demanar el seu reconeixement a les Nacions Unides. Tanmateix, aquesta declaració va ser ignorada tant per les Nacions Unides com pel govern rus. El 24 de juliol de 2017, va expirar l'acord d'autonomia signat el 1994 entre Moscou i Kazan, i va convertir el Tatarstan en l'última república de Rússia que va perdre el seu estatus especial.
Demografia Població: 4.004.809 habitants (Cens 2021)
Estadístiques vitals miniatura|Esperança de vida en néixer a Tatarstan miniatura|Desglossament ètnic de la població miniatura|Densitat de població miniatura|Mintimer Xaimíev, el president de la república de Tatarstan, a la mesquita de Qolşärif, Kazan Població Mitjana (x1000)NaixementsDefuncionsCanvi naturalTaxa bruta de natalitat (per 1000)Taxa bruta de mortalitat (per 1000)Canvi natural (per 1000)Taxa de fertilitat19703,14647,81725,62222,19515.28.17.119753,31155,09529,68625,40916.69.07.719803,46554,27232,75821,51415.79.56.219853,53064,06734,62229,44518.19.88.319903,66556,27736,21920,05815.49.95.52.0519913,68450,16037,26612,89413.610.13.51.8819923,70644,99039,1485,84212.110.61.61.7119933,73041,14444,291−3,14711.011.9−0.81.5719943,74641,81148,613−6,80211.213.0−1.81.5819953,75639,07048,592−9,52210.412.9−2.51.4719963,76638,08045,731−7,65110.112.1−2.01.4319973,77537,26846,270−9,0029.912.3−2.41.3819983,78537,18245,153−7,9719.811.9−2.11.3719993,78935,07346,679−11,6069.312.3−3.11.2920003,78835,44649,723−14,2779.413.1−3.81.2920013,78435,87750,119−14,2429.513.2−3.81.3020023,77938,17851,685−13,50710.113.7−3.61.3720033,77538,46152,263−13,80210.213.8−3.71.3620043,77138,66151,322−12,66110.313.6−3.41.3420053,76736,96751,841−14,8749.813.8−3.91.2620063,76337,30349,218−11,9159.913.1−3.21.2520073,76340,89248,962−8,07010.913.0−2.11.3620083,77244,29048,952−4,66211.813.0−1.21.4520093,77946,60547,892−1,28712.412.7−0.31.5520103,78548,96849,730−76212.913.1−0.21.6020113,79550,82447,0723,75213.412.41.01.6520123,81355,42146,3589,06314.512.22.31.8020133,83056,45846,19210,26614.712.12.61.8320143,84756,48046,9219,55914.712.22.51.8420153,86256,89946,48310,41614.712.02.71.8620163,87855,85344,89410,95914.411.62.81.8620173,88948,11543,9574,15812.411.31.11.6520183,89446,32044,7201,60011.911.50.41.62201942,87142,69118011.011.00.01.54202041,32054,310 -12,98110.613.9 –3.31.54 Nota: font TFR.
Grups ètnics