Thierry Michaud va guanyar el seu segon títol consecutiu amb Fantic, aquesta vegada de forma molt més ajustada. Superats els problemes amb el prototip d'Honda de l'any anterior, Eddy Lejeune i Steve Saunders van presentar-li una forta oposició. Cadascun dels dos oficials d'Honda va obtenir quatre victòries al llarg del campionat, contra les tres de Michaud. Arribats a la darrera prova, Finlàndia, tots tres mantenien opcions al títol, especialment Michaud i Saunders, separats per només 5 punts. La victòria de Michaud i el tercer lloc de Saunders van permetre a l'occità revalidar el títol, amb només 10 punts de diferència sobre l'anglès.
Lejeune va quedar en tercera posició final i el quart va ser Jordi Tarrés, que aquella temporada va esdevenir el quart en discòrdia amb la i va obtenir la seva primera victòria al campionat als Estats Units. El seu quart lloc final igualava la millor posició d'un català al mundial fins aleshores, aconseguida per Toni Gorgot el . Tarrés va guanyar el títol l'any següent, el primer de la seva llarga llista de set.
Novetats miniatura|La primera Gas Gas de trial, la Halley 325 de 1985 Bernie Schreiber tornava al campionat després del seu any en blanc el 1985 a causa de la poc competitiva Garelli. Ara ho feia amb una , la mateixa moto que pilotava el seu cunyat, Gilles Burgat. Donato Miglio va ocupar el lloc de Schreiber a Garelli i va sorprendre en acabar el mundial en desena posició i obtenir un inesperat segon lloc a Finlàndia.
Pascal Couturier va canviar a JCM i va donar a la marca francesa el seu millor resultat al mundial, un vuitè lloc final. D'altra banda, el 1986 va ser l'any del debut internacional de Gas Gas, una nova moto catalana que havia estat desenvolupada a Salt l'any anterior. El primer pilot del seu incipient equip de competició va ser Gabino Renales, qui ja a la primera prova del campionat, Bèlgica, va obtenir punts en acabar-hi setè.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador 1 9 de març Bilstain Eddy Lejeune 2 16 de març Gran Bretanya Pateley Bridge Steve Saunders 3 22 de març Newtownards Thierry Michaud 4 13 d'abril Peramola Eddy Lejeune 5 27 d'abril Massais Thierry Michaud 6 1 de juny Mount Vernon Jordi Tarrés 7 8 de juny Ioco Eddy Lejeune 8 29 de juny Sulz am Wildberg Steve Saunders 9 6 de juliol Heinrichs bei Weitra Steve Saunders 10 13 de juliol Sestriere Eddy Lejeune 11 17 d'agost Hudiksväll Steve Saunders 12 24 d'agost Vantaa Thierry Michaud Notes
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Thierry Michaud Fantic 1972 Steve Saunders Honda 1873 Eddy Lejeune Honda 1834 Jordi Tarrés Beta 1405 Philippe Berlatier Aprilia 1346 Diego Bosis Montesa 1177 Bernie Schreiber Yamaha 758 Pascal Couturier JCM 739 Renato Chiaberto Fantic 7210 Donato Miglio Garelli 6414 Gabino Renales Gas Gas 2915 Andreu Codina Montesa 2817 Lluís Gallach Montesa 1721 Joan Freixas 4
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1986