1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Esdeveniments miniatura|Bandera de Ghana, la primera colònia africana que aconsegueix la independència Països Catalans
21 de febrer, Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts. 24 de setembre, Barcelona: S'inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona que substitui el camp de les Corts. 14 d'octubre, València: Les abundoses pluges provoquen la Gran Riuada de València. El Túria es desborda, inundant la ciutat i causant nombroses víctimes. 21 de desembre: Barcelona: Obre les portes el Teatre Candilejas. Barcelona: es funda l'Esbart Lluís Millet.
Resta del món
6 de març: Les colònies del Regne Unit, Costa d'Or i British Togoland es converteixen en la independent República de Ghana. 13 de març, L'Havana, Cuba: Atac frustrat al palau presidencial per part dels revolucionaris, amb l'objectiu d'assassinar al president Fulgencio Batista. 15 de març: Santo Domingo, República Dominicana: en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana. 25 d'abril: Tractats de Roma pels quals es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú. 27 de juny, Espanya: s'inicia la venda del Seat 600 al preu de 71.400 pessetes. 31 d'agost: La Federació de Malaia (avui Malàisia) adquireix la seva independència del Regne Unit. 5 de setembre, Cuba: Oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista. 23 de setembre, Little Rock (Arkansas), Estats Units: Enfrontaments contra manifestants negres que reclamaven l'aplicació de la llei contra la discriminació racial a les escoles. 4 d'octubre: La Unió Soviètica llança el Spútnik 1, el primer satèl·lit artificial en donar voltes a la terra. 3 de novembre: La Unió Soviètica llança a l'espai el seu segon satèl·lit, el Spútnik 2, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika. 4 de novembre, Prefectura de Shizuoka: Yoshinori Ishigami, futbolista. 13 de novembre: Gordon Gould inventa el làser. 5 de desembre, Unió Soviètica: S'hi bota el primer vaixell trencaglaç atòmic. 6 de desembre, Nevada, Estats Units: S'efectua la primera detonació de les proves nuclears del Projecte 58 sota l'empara del Govern dels Estats Units.
Art i cultura Picasso realitza la sèrie Las Meninas.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Chen Ning Yang Tsung-Dao LeeQuímica Alexander Robertus ToddMedicina o Fisiologia Daniel BovetLiteratura Albert CamusPau Lester B. Pearson
Naixements Països Catalans 8 de generː València: Nacho Duato, ballarí valencià. Felanitx (Mallorca): Miquel Barceló Artigues, pintor mallorquí. 22 de gener - Terrassa (Vallès Occidental): Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític català. 26 de gener - Berga: Neus Simon i Perayre, compositora i instrumentista de flabiol i flauta travessera berguedana. 28 de gener - Alacant: María Moreno Ruiz, ajudant tècnica sanitària i política valenciana, ha estat regidora d'Oriola i diputada a Corts. 29 de gener - Elda: Elia Barceló, escriptora valenciana, una de les escriptores de ciència- ficció més importants en llengua castellana. 2 de febrer - Barcelona: Pilar Vélez Vicente, historiadora de l'art i gestora cultural, directora del Museu del Disseny de Barcelona. 10 de febrer - Sa Pobla: Lourdes Aguiló Bennàssar, advocada i política mallorquina. 18 de febrer - Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en història de l'educació de les dones. 6 de març - Manresa: Pilar Parcerisas i Colomer, historiadora i crítica d'art, periodista, curadora d'exposicions independent i guionista. 9 de març - Barcelona: Manuel Soler i Alegre, pilot de trial, primer català a guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979 (m. 2021). 11 de març: Barcelona: Marta Gili, llicenciada en Filosofia i Ciències de l'educació, fou directora del Jeu de Paume de París. Terrassa: Pere Casas Torres, compositor català (n. 2022). 12 de març - Sant Pere Pescadorː Rosa Font i Massot, escriptora catalana. 18 de març - L'Escala: Lurdes Boix Llonch, arxivera i escriptora, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, de l'Escala. 19 de març - Barcelona: Clara Ponsatí i Obiols, economista catalana. 23 de març - Barcelona: Marta Almirall i Elizalde, ballarina i coreògrafa catalana. 24 de març - Barcelona: Sílvia Munt i Quevedo, actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. 25 de març - Barcelonaː Marcos Ordóñez, crític teatral i escriptor català que habitualment escrivia en castellà (m. 2026). 26 de març - Barcelona: Núria Calduch Benages, biblista catalana. 27 de març - Badajoz: Carme García i Suárez, política catalana, regidora, diputada i directora general de Memòria Democràtica. 20 de maig - Barcelona: Enric Hernàez, compositor i intèrpret de cançó d'autor català (m. 2025). 12 d'abril - Reus: Isabel Olesti Prats, escriptora i periodista catalana. 20 d'abril - València: Alfred Hernando Hueso, conegut com a Fredi, pilotari i empresari valencià. 23 d'abril - Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu. 2 de maig - València: Carme Portaceli i Roig, directora teatral, coreògrafa, dramaaturga, professora a l'Institut del Teatre, directora del TNC. 13 de maig - Sabadell: Teresa Vilardell, directora d'escena, dramaturga, guionista i professora catalana. 17 de maig - Alacant: José Joaquín Ripoll Serrano, polític valencià. 24 de maig - Perpinyà: Jacqueline Irles, economista i política nord-catalana, alcaldessa de Vilanova de Raò des de 2001. 7 de juny - Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià. 1 de juliol - Bunyol, Foia de Bunyol: Andrés Perelló Rodríguez, polític i advocat valencià. 7 de juliol - Barcelona: Marta Pérez i Sierra, escriptora catalana. 18 d'agost - Lleida: Miquel Pueyo i París, alcalde de Lleida (2019-2023), professor universitari i escriptor. 26 de juliol - Sant Celoni: Santi Santamaria, cuiner català. 26 d'agost - Igualada: Lloll Bertran, actriu i cantant catalana. 4 de setembre - Barcelona: Montserrat Candini i Puig, política catalana, alcaldessa de Calella, senadora i diputada (m. 2024). 10 de setembre - Girona: Sílvia Manzana i Martínez, escriptora catalana. 12 de setembre - Barcelonaː Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (m. 2024). 16 de setembre - Barcelona: Assumpta Serna, actriu i professora d'interpretació. 21 de setembre - Buenos Aires: Mercè Arànega, actriu catalana de teatre, televisió i cinema. 20 d'octubre - Vic: Quimi Portet, músic de rock català. 30 d'octubre - Badalona: Joaquim Costa Puig, jugador de bàsquet català. 7 de desembre - Sagunt, Camp de Morvedre: Alfons López Tena, jurista i polític valencià. 4 de novembre - Figueres: Fàtima Bosch i Tubert, bioquímica catalana experta en l'estudi de la diabetis mellitus. 15 de novembre: Barcelona: Paco Mir, actor, humorista, guionista i director de cinema català, integrant del Tricicle. Perpinyà: Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, política nord-catalana. Cornellà de Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social. Va crear i dirigir el CitiLab de Cornellà. Porreres: Bartomeu Barceló Ginard, escriptor. Sort - Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or (m. 2023).
Resta del món 8 de gener, Rio de Janeiro: Rosaly Lopes, geòloga i astrònoma brasilera especialista en geologia planetària a la NASA. 12 de gener, París: Virginie Thévenet, actriu, directora i guionista francesa. 17 de gener, Nelson, Colúmbia Britànica: Nancy Argenta, soprano canadenca. 22 de gener, Saragossa: Ana Santos Aramburo, bibliotecària espanyola, directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya des de 2013. 31 de gener, Whittier, Estats Units: Shirley Babashoff, nedadora nord-americana que destacà a la dècada del 1970. 14 de febrer, Osorno: Marina Arrate Palma, psicòloga i poetessa 18 de febrer, North Myrtle Beach, Carolina del Sud, EUA: Vanna White, actriu i modelo Estatunidenc. 8 de març: Lennestadt, Alemanya Occidental: Helga Schauerte-Maubouet, organista, concertista, musicòloga i editora franco-germànica. Xining (Xina): Zhao Leji, polític xinès 9 de març: Ivrea, Itàlia: Roberto Accornero, actor i actor de veu italià 10 de març: Ossama bin Laden, multimilionari saudita i un dels caps principals d'Al-Qaida. 20 de març -Atlanta, Estats Units: Spike Lee, guionista, director i productor de cinema estatunidenc. 22 de març - Praga: Monika Zgustová, escriptora i traductora txeca. 28 de març, Saragossa: Inés Ayala Sender, filòloga i política aragonesa, ha estat diputada al Parlament Europeu. 30 de març, Moscou, Unió Soviètica: Ielena Kondakova, cosmonauta, primera dona a fer un vol espacial de llarga durada. 8 d'abril, Riga: Sarmīte Ēlerte, periodista i política letona, que fou Ministra de Cultura de Letònia. 9 d'abril: Seve Ballesteros, jugador de golf espanyol. 16 d'abril, Chicago: Essex Hemphill, poeta 19 d'abril, Bozen, Tirol del Sud: Lilli Gruber, periodista i política italiana. 10 de maig, Londres: John Simon Ritchie, conegut com a Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols 13 de maig, Le Creusot: Claudie Haigneré, metgessa, política i astronauta francesa del CNES i de l'Agència Espacial Europea. 15 de maig, Laudio, País Basc, Espanya: Juan José Ibarretxe, polític basc. 26 de maig, el Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci. 7 de juny, París: Fred Vargas, escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit. 9 de juny, Cabra, Còrdova: Carmen Calvo Poyato, política, jurista i professora espanyola, ha estat Ministra i Vicepresidenta d'Espanya. 16 de juny, Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca. 19 de juny, Enskede, Suècia: Anna Lindh, política sueca, que fou ministra d'Afers Exteriors (m. 2003). 23 de juny, Chicago, Illinois: Frances McDormand, actriu estatunidenca que ha guanyat dos cops el Premi Oscar a la millor actriu. 29 de juny, Madrid: Ouka Leele, nom artístic de Bárbara Allende Gil de Biedma, reconeguda fotògrafa espanyola. 10 de juliol, Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà. 17 de juliol, Toronto: Wendy Freedman, astrònoma canadenca-estatunidenca, coneguda per la mesura de la constant de Hubble. 21 de juliol, Ruyigiː Marguerite Barankitse, militant humanitària burundesa. 23 de juliol, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès. 26 de juliol, Trad, Tailàndia: Araya Rasdjarmrearnsook, artista tai que fa escultures, instal·lacions i vídeos. 1 d'agost, Prefectura de Saitama (Japó)ː Yoshio Kato, futbolista japonès. 3 d'agost, Spokane (Washington): Debra Magpie Earling, novel·lista, autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units. 9 d'agost: Melanie Griffith, actriu americana. 11 d'agost: Gassin: Inès de la Fressange, model francesa dels anys 1980, musa de Chanel, dissenyadora i empresària. 15 d'agost - Ljubljana: Željko Ivanek, actor eslovè. 21 d'agost, Estocolm: Karin Rehnqvist, compositora i directora sueca de música clàssica. 1 de setembre, L'Havana, Cuba: Gloria Estefan, cantant, compositora i actriu cubana. 21 d'octubre, Heidelberg (RFA): Wolfgang Ketterle, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2001. 1 de desembre, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc. 10 de desembre, Rosario, Argentina: Claudio Lluán, compositor i contrabaix argentí.