1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Esdeveniments Països Catalans 15 de març, Catalunya: s'hi celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta, Jordi Pujol i Soley es mantindrà com a President de la Generalitat. 25 de marçː Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans. 7 d'abril, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom. 20 de maig, estadi de Wembley, Londres: el Futbol Club Barcelona que juga per primer cop una final de la copa d'Europa, guanya a la UC Sampdoria de Gènova per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga. 29 de juny: s'escomet l'Operació Garzón contra l'independentisme català en què es van produir una seixantena de detencions i vint-i-tres militants van ser sotmesos a tortures. 10 de juliol, Barcelona: última emissió del programa de ràdio L'orquestra de Jordi Vendrell, censurat per haber tractat obertament les tortures i detencions arbitràries de l'Operació Garzón. 25 - 9 d'agost, Barcelona: s'hi disputen els Jocs Olímpics de 1992, “els millors de tota la història olímpica” en paraules del president del COI Joan Antoni Samaranch. 3 de setembre, Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'Estiu 1992. Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co.
Resta del món 1 de gener, l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda. 16 de gener, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a la Guerra Civil d'El Salvador que feia dotze anys que durava. 1 de març, Bòsnia i Hercegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià. 17 de març, Buenos Aires, Argentina: Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits, hom hipotetitza una vinculació amb els govern de l'Iran. 5 d'abril, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Comença el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, durant gairebé quatre anys, fins al 29 de febrer de 1996. 25 d'abril: Terratrèmols de Cap Mendocino. 23 de novembre: Neix l'actriu i cantant estatunidenca Miley Cyrus. 17 de desembre: Es firma el tractat que constitueix l′Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994. S'idea el personatge infantil T'choupi.
Cinema i televisió
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Georges CharpakQuímica Rudolph A. MarcusMedicina o Fisiologia Edmond H. Fischer Edwin G. KrebsLiteratura Derek WalcottPau Rigoberta ManchúEconomia Gary Becker
Videojocs
Naixements Països Catalans
24 de gener - Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana. 9 de març - la Seu d'Urgell: Núria Vilarrubla Garcia, piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves. 27 de març - Lloret de Mar: Marc Muniesa Martínez, futbolista català. 28 d'abril - Santa Margarida de Montbui: Mireia Conde Mateos, esportista catalana, pilot de trial. 13 de maig - Barcelonaː Georgina García Pérez, jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell. 1 de juny - Dosrius, Maresme: Olga García i Pérez, futbolista catalana, que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió. 15 de juny - Moixent, La Costera: Salomé Navalón Fito, futbolista valenciana, que ha jugat a la Primera Divisió com a defensa. 25 de juny - Barcelona: Helena Lloret Gómez, waterpolista catalana. 24 de juliol, Mataró: Rosó Buch Rosell, jugadora de bàsquet catalana. 9 d'agost - Palma, Mallorca: María España Almendro, jugadora mallorquina de bàsquet. 18 de novembre - Bescanó, el Gironès: Queralt Casas Carreras, jugadora catalana de basquetbol. 30 de desembre - Barcelona: Anna Boada Peiró, remera catalana.
Resta del món 5 de febrer: Damien Hooper, boxador. 11 de febrer, Grand Rapids (Michigan), Michigan, EUA: Taylor Lautner, actor estatunidenc 17 de febrer, Las Vegas, Nevada, EUA: Meaghan Jette Martin, actriu estatunidenca 22 de febrer, Santo Domingo: Peter Pou, cantant. 10 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Emily Osment, actriu estatunidenca 20 de març, Tolosa, Guipúscoa: Lara Arruabarrena, tennista basca professional. 4 d'abril, Chicago, Illinois, EUA: Alexa Nikolas, actriu estatunidenca 15 d'abril, Norrköping, Suècia: Amy Diamond, cantant sueca. 24 d'abril, Múrcia: Laura Gil Collado, jugadora espanyola de bàsquet. 8 de maig, Londres, Anglaterra: Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa. 18 de maig, Ankara, Turquia: Cemre Erol, jugadora de voleibol. 12 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Philippe Coutinho, futbolista brasiler. 26 de juny, Long Beach, Califòrnia, EUA: Jennette McCurdy, actriu estatunidenca 22 de juliol, Grand Prairie, Texas, EUA: Selena Gómez, actriu i cantant estatunidenca 23 de juliol, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel. 24 de juliol, Alacant: Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016. 4 d'agost, Arezzo, Itàlia: Cole Sprouse i Dylan Sprouse actors estatunidencs 20 d'agost, Dallas, Texas, EUA: Demi Lovato, actriu i cantant estatunidenca 25 d'agost, Bath, Regne Unit: Angelica Mandy, actriu britànica. 16 de setembre, Dallas, Texas, EUA: Nick Jonas, actor i cantant estatunidenc de Jonas Brothers. 20 de setembre, Fuenlabrada, Espanya: David Castillo Martínez, actor espanyol. 21 d'octubre, Filadèlfia: Hari Nef, actriu, model i escriptora estatunidenca 30 d'octubre, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès. Notice autorité BnF 23 de novembre, Nashville, Tennessee, EUA: Miley Cyrus, actriu i cantant estatunidenca 28 de novembre, Pembroke: Nora Vasconcellos, patinadora de monopatí professional estatunidenca. 26 de desembre, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Jade Thirlwall, cantant britànica del grup Little Mix.
+Naiximents+(ordenades per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen M. Helin Bölek cantant kurda 2020
Necrològiques +Defuncions+(ordenades per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen E 09/27 Zhang Leping dibuixant xinés 81
Països Catalans 4 de gener - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918). 28 de febrer, Barcelona: Rosa Maria Arquimbau i Cardil, escriptora i periodista catalana (n. 1909). Madrid: Concha Bañuls, soprano Girona: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1922). 22 de maig, Perpinyà: Josep Deloncle, folklorista i polític nord-català (n. 1913). 26 de maig, Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925). 19 de juny, Londres: Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (n. 1896). 21 de juny, Sueca, Horta de València: Joan Fuster, escriptor valencià. 23 de juny, Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català. 26 de juny, Sanet i els Negrals: Isa Tròlec, escriptor valencià (n. 1945). 29 de juny, València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (n. 1910). 2 de juliol, Badalona: Camarón de la Isla, cantant de flamenc. 23 de setembre, en un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana. 24 de setembre, Kissimmee, Florida: Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913). 30 de setembre, Albuixech (l'Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor dEl Capitán Trueno entre altres (n. 1913). 26 de novembre, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català. 30 de novembre, Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, mestra, pedagoga, catedràtica, contribuí a crear l'Institut-Escola del Parc. 27 de desembre, Barcelona: Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, escultora catalana (n. 1906).
Resta del món 1 de gener, Nova York: Grace Hopper, militar estatunidenca, pionera en el món de la informàtica (n. 1906). 8 de gener, Tel-Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter. 1 de febrer, Bolonya: Angelo Salizzoni, polític italià, membre destacat del partit Democràcia Cristiana.Angelo Salizzoni 16 de febrer - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940). 3 de març, Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941). 4 de març, Minot (Dakota del Nord): Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca. 6 de març - París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (n. 1908). 9 de març, Tel-Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913). 11 de març -Los Angeles, Califòrnia,(EUA): Richard Brooks, guionista i director de cinema estatunidenc. (n. 1912) 20 de març -Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance''. (n. 1925) 23 de març, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974. 6 d'abril, Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920). 8 d'abril, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907). 27 d'abril, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908). 6 de maig, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901). 23 de maig, Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939). 28 de juny, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (n. 1936). 4 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921). 23 de juliol, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898). 29 de juliol - Bucarest: Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910). 1 d'agost - prop de Moscou, Rússia: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915). 12 d'agost - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912). 2 de setembre - Huntington, EUA: Barbara McClintock, botànica i genetista, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983 (n. 1902). 3 de setembre, Huntington (Nova York): Barbara McClintock, botànica i genetista estatunidenca, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902). 1 d'octubre - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany. 8 d'octubre, Unkel, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany canceller de l'RFA (n. 1913). 30 d'octubre, Nova York, EUA: David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu estatunidenc (n. 1945). 13 de novembre, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959). 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905). 12 de desembre, Brussel·les, Bèlgica: Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (n. 1901). 17 de desembre, Viena, Àustria: Günther Anders, filòsof i assagista, un dels més destacats en llengua alemanya del . 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Nathan Milstein, violinista ucraïnès.