X Japan és un popular grup de rock japonès format el 1982 per Yoshiki Hayashi i Toshimitsu Deyama. Originalment anomenat X (エックス). El grup es va donar a conèixer pel seu segon àlbum, Blue Blood.
La seva música es caracteritza per un gust pel metal clàssic, barrejat amb línies de bateria ràpides i variables, línies de guitarra amb un fort component progressiu i gran influència de la música clàssica. El grup es va separar el 1997 i es va reunir el 2007, llençant una nova cançó al gener de 2008 i una gira mundial.
Època independent (1982-1989) X va començar com un grup de secundària creat el 1982 per en Yoshiki i en Toshi, després de la dissolució dels seus grups Dynamite i Noise. El 1984 es van mudar a Tòquio per començar una carrera musical, deixant endarrere plans laborals. X va començar tocant a live houses (petits locals dedicats a música) a l'àrea de Kanto amb sempre bona entrada. Per a llavors el grup estava format per en Toshi a la veu, Yoshiki a la bateria, Terry i Eddie (havent reemplaçat a en Tomoyuki) a la guitarra i Atsushi al baix. Aquesta mateixa formació va llençar el primer single de X anomenat I'll Kill You al Juny de 1985 sota Dada Records i venent les mil unitats llençades. Al Novembre d'aquest any el grup va participar en l'àlbum recopilatori Heavy Metal Force 3 amb la cançó Break the Darkness, Hideto hide Matsumoto (futur membre fix del grup) també va participar en l'àlbum amb el seu grup Yokosuka Saver Tiger. Aquell mateix mes el baixista Taiji Sawada es va unir al grup breument, deixant-lo aviat per diferències musicals amb en Yoshiki. Degut a això, el grup es va quedar amb en Yoshiki a la bateria, Toshi a la veu, Hikaru al baix i en Jun a la guitarra. Aquesta formació va durar fins a finals de 1986.
Per a continuar publicant material, en Yoshiki va fundar la discogràfica Extasy Records. L'1 d'abril de 1986 X publicava el senzill Orgasm sota Extasy. A l'Octubre X se separa després de la sortida d'en Hikaru i en Jun, però Yoshiki parla amb en Taiji Sawada (baixista que havia estat un mes a X durant pocs dies el 1985) i aquest accepta tornar a X. Al Gener de l'any següent en Yoshiki parla amb en Tomoki "Pata" Ishizuka (antic líder de Judy per al que en Yoshiki havia tocat algun cop) i li demana tocar amb X durant la gravació de l'àlbum recopilatori Skull Thrash Zone Volume I, ja que no tenien guitarrista; en Pata va acceptar, però després de la gravació va tornar al seu negoci de venedor en videoclub. El 28 de gener de 1987 Yokosuka Saver Tiger se separa i en Yoshiki truca al guitarrista Hide per demanar-li entrar a X com a guitarrista. Més tard en Pata acceptaria quedar-se com a guitarrista permanent, creant la formació que quedaria fins al 1992 amb Toshi a la veu, hide a la guitarra, Pata a la guitarra rítmica, Taiji al baix i en Yoshiki a la bateria i piano.
A finals de 1987 el grup va decidir començar a gravar el seu primer àlbum. Després de 300 hores de gravació, Vanishing Vision va ser llançat sota Extasy Records el 14 d'abril de 1988, amb millors vendes de les esperades. Al juny van començar la gira de suport a l'àlbum, el "Vanishing Tour" i seguidament a l'Octubre el "Burn Out Tour" amb el que van passar per la majoria de ciutats japoneses. El grup també va fer una aparició a la pel·lícula Tokio Pop, protagonitzada per la desapareguda Carrie Hamilton i Diamond Tukai.
Època X (1989-1992) Després de guanyar una competició entre grups independents, Sony Records va firmar amb X fent que el grup comencés a gravar el seu segon àlbum el 6 de gener de 1989 als estudis Shinanomachi i Roppongi Studio. El grup es va embarcar en el "Blue Blood Tour" setmanes abans de llançar l'àlbum Blue Blood el dia 21 d'abril. Durant el transcurs de la gira "Rose & Blood Tour" els singles "Kurenai" i "Endless Rain" van obtenir un gran èxit, així com un VHS contenint un dels concerts del Blue Blood Tour (més tard fou llançat en DVD). Aquell any el grup va rebre diferents premis i va adquirir un gran grau de popularitat entre la joventut japonesa.
La bateria de Yoshiki va convertir a X en un grup que ningú podia igualar, però aquesta manera de tocar la bateria li ocasionava certs problemes físics a en Yoshiki. Els membres deien de broma que si vols matar en Yoshiki, calia posar-lo a tocar cançons ràpides, i el mateix Yoshiki deia que toca de tal forma que pot morir en qualsevol moment. Aquest comentari es va convertir en realitat el 23 de novembre de 1989 quan a la meitat del Rose & Blood Tour abans de presentar-se al Shibuya Kohkaido, en Yoshiki es va col·lapsar en mig d'un concert i la resta del grup va haver de cancel·lar la resta de les actuacions. En Yoshiki es va recuperar poc després i el 4 de febrer de 1990 torna a tocar per continuar el Rose & Blood Tour, després d'aquest accident els fans es van començar a preocupar-se per la seva salut, però els triomfs de X amagaven totes aquestes coses: X va guanyar el premi al Millor Artista del Quart Disc D'Or del Japó (Dai Yonkai Nihon Gold Disc Taishou Best Artist Shou).
El 21 d'abril de 1990 van traure el single Week End, aquest va entrar al segon llocs dels Oricon, i la gent va començar a veure a X amb uns altres ulls. Així i tot per aquell temps es parlava de què havien destruït tot un hotel, encara que passes tot això i l'egoisme musical d'en Yoshiki, la gent va començar a notar en X una mica d'afinitat. Van acabar el Rose & Blood Tour amb dues dates al Nihon Budokan i una extra al Osakajo Hall.
Per a la gravació del seu nou àlbum, Jealousy, es van traslladar de nou a Los Angeles el 1991. Finalment van acabar la gravació i després de 7 mesos van tornar al Japó. Els fans van abarrotar l'aeroport de Narita i moltes noies es van desmaiar i van necessitar atenció hospitalària. L'1 de juliol, Jealousy va ser llançat i va entrar al primer lloc del Oricon, van començar el Violence in Jealousy Tour a l'agost, i el 23 van fer el seu primer concert al Tokyo Dome. Al desembre el grup va guanyar el premi al Millor Músic del Japó (Nihon Yuusen Daishou Yuusen Ongaku Yuushuushou), i més tard al Març del 1992, el premi al Disc d'Or Per a Nous Artistes del Japó (Nihon Gold Disc Daishou Shinjin Shou).
Molts cops X va aparèixer al Shinjuku Power Station, invitant a molts artistes i amics seus per a tocar amb ells. També solien fer un esdeveniment de Extasy Records al Nihon Budokan: el Extasy Summit, on invitaven a grups de Extasy records perquè toquessin junt amb X, allí van aparèixer bandes com Luna Sea i Ladies Room que imitaven a X amb els pentinats i el cabell. X va fer esdeveniments especials com un concert secret al Shibuya Egg Man amb solament 300 persones, i un concert al NHK Hall amb orquestra.
A finals del 1991 van participar en el NHK Kouhaku, un programa on es tocava l'última cançó de l'any, i X va estar allí molts anys). Van ser el primer grup de rock a tocar en aquell programa. El 1992, el 5,6 i 7 de gener van fer un concert de tres dies al Tokyo Dome, aquest concert va ser l'últim d'en Taiji al grup.
Heath al baix (1992 - 1997) Després de traure el single Silent Jealousy en Taiji va abandonar el grup. Llavors X va haver de cercar un altre baix, van fer concursos, però era difícil trobar un baix que reemplaces a en Taiji. Llavors un dia a Nova York, a l'agost, van trobar el nou baix: Heath. Va entrar oficialment com a membre del grup, i per ell se'n van assabentar que hi havia un altre grup amb el nom de X, i com que tenien pensat internacionalitzar-se doncs es van canviar el nom a X Japan. El primer concert amb en Heath va ser al Osakajo Hall i el Extasy Summit al Nihon Budokan. Van participar de nou al NHK Kouhaku Utagasen tocant Kurenai i Tears, que Yoshiki va tocar amb un òrgan tubular.
Després d'això, van començar la gravació del seu nou àlbum Art of Life mentre que els membres començaven amb les seves carreres en solitari. En Toshi va realitzar l'àlbum Made in Heaven al novembre del 1992, hide va realitzar l'àlbum Omnibus amb dos membres de Luna Sea i a més a més va començar a treballar per a la seva reeixida carrera en solitari. Pata també va realitzar el seu propi àlbum.
Yoshiki encara que estigues escrivint part de la lletra d'Art of Life, també es va atrevir amb la seva carrera en solitari col·laborant amb Tetsuya Komuro (líder de Globe), van fer un duet que es va dir V2 amb el que van traure un single, també va tocar el piano amb l'Orquestra Filharmònica de Londres, a més de traure un àlbum amb cançons de X Japan però orquestrades, també va col·laborar amb el bateria de Queen, Roger Taylor, amb el que va traure una cançó anomenada Foreing Sand, que més tard va ser inclosa en l'àlbum Hapiness del britànic.
El 25 d'agost de 1993 van traure, Art of Life, un àlbum que tan sols contenia una cançó del mateix nom de 30 minuts de duració. La cançó va ser tot un èxit al Japó i va debutar al primer lloc de les llistes de vendes. El 10 de novembre d'aquell mateix any van traure a la venda el seu nou senzill anomenat Tears, una Tears balada composta per Yoshiki per al seu pare mort quan tenia 10 anys les primeres setmanes del seu llançament, com ja era normal, el senzill va estar als primers llocs de les llistes, el senzill contenia també una versió clàssica de Tears. La cançó, encara que fos molt popular, es va tocar pocs cops en directe. El 21 d'aquell mateix mes es va llançar una de les primeres compilacions del grup, el X Singles, que contenia els senzills que s'havien llançat sota el nom de X a més a més portava una versió en directe de 20th Century Boy. El 30 de desembre d'aquell any van tornar a l'escenari. Després de no tocar durant uns mesos en concerts grans, havien tocat en algun programa televisiu, X Japan va tornar. Per celebrar-ho van fer un concert de dues nits, la primera es va tocar la versió en directe d'Art of Life que després fou inclosa a l'àlbum Art of Life Live, el 31 a la nit també es va tocar.
El 10 de juliol de 1994 van llançar un nou single, Rusty Nail, cançó composta per en Yoshiki i que més tard fou llançada també dins l'àlbum Dahlia. D'ençà que es va tocar per primer cop la cançó aquesta, fou tocada en gairebé tots els concerts del grup inclòs el The Last Live. El single va entrar en el primer lloc de vendes de les llistes japoneses.
Durant aquests anys tots els membres del grup, menys en Yoshiki, estaven més pendents de les seves carreres solitàries que del grup en si, encara que en Toshi en una entrevista va dir que en Yoshiki els havia dit que el primer era el grup, això feia que X Japan no participés tant en programes televisius com en anys anteriors i que el seu nou àlbum no fos llançat fins a 1996, encara Aixa els dos últims dies de 1994 X Japan varen fer un concert al Tokio Dome, en aquest concert van tocar diverses cançons com Longing de la qual van repartir una demo a 10.000 persones de les 100.000 que van anar entre les dues nits que van ser els concerts.
Com que el grup ja havia presentat bastants noves cançons al novembre de 1995 van decidir començar un nou tour anomenat Dalia Tour 1995. Van començar una mica malament, ja que en un dels primers concerts de la gira després de la segona cançó en Yoshiki va trencar la seva bateria i al final d'aquest concert en Toshi es va fer mal en un peu i això va fer que algunes cançons no es poguessin tocar. Però aquests no serien els únics problemes, ja que uns dies després es van haver de cancel·lar dos concerts per culpa de l'estat de salut d'en Yoshiki, així i tot van tornar a la nit de Nadal a Kobe, aquest concert fou d'homenatge per a les víctimes que hi va haver en aquesta ciutat en un terratrèmol que hi hagué el 17 de gener d'aquell any. I finalment els dos últims dies de l'any van tornar a tocar al Tokio Dome, en aquests dies cada un dels membres va demostrar la seva qualitat tocant algun solo.