miniatura|Dibuix d'un ciclista miniatura|Lance Armstrong al pròleg del Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.
Història Història de la bicicleta Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta en dibuixos de Leonardo da Vinci al Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El 1690 el comte francès Mede de Sivrac inventà el célérifère, un aparell amb dues rodes, sense manillar ni pedals, però que no reeixí. A inicis del , el baró alemany Karl Drais creà la draisiana (1818), caracteritzada pel fet que la roda davantera era mòbil a través d'un manillar. El 1839 l'escocès Kirkpatrick Macmillan incorporà els primers pedals.
El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina, on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i això obligava que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'anglès H.J. Lawson ideà la transmissió per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt més petites. Tres anys més tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumàtics inflables. Ja a inicis del la bicicleta s'havia convertit en un mitjà de transport absolutament popular entre les masses.
Història del ciclisme El 31 de maig de 1868 nasqué oficialment la primera competició ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fàbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de París i hi participaren 7 ciclistes. La primera, però, cursa semblant a les actuals proves professionals es disputà l'any següent. Fou la primera clàssica de la història i es disputà entre París i Rouen amb una distància de 123 quilòmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britànic James Moore.
L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es crea la Union vélocipédique de France. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.
El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Herni Desgrange amb un recorregut de 2428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins a l'any 1927, però tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campió del món oficiós és el campió de la ronda francesa. No és fins al 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amèrica és la Vuelta Ciclista a Colòmbia apareguda el 1951.
El 1965 l'UCI se separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. L'UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins l'UCI que es traslladà a Lausana.
Història del ciclisme a Catalunya
De la mateixa manera com va passar a la resta d'Europa, el ciclisme fou un dels primers esports que agafà força i popularitat a casa nostra. D'aquesta manera, s'anà imposant a Catalunya des dels anys 80 del . La primera entitat cliclista de Catalunya fou el Club Velocipèdic de Barcelona, del 1884 fundat per Claudi de Rialp i Manuel Duran i Ventosa. Poc després apareix el Sport Ciclista Català, primer club de cabdal importància a la península.
El 1887 es fundà el Velo-Club a Barcelona. Entre 1888 i 1891 es fundaren clubs a Reus (Veloz Club), Tarragona (Club Velocipedista), Tortosa, Valls, Mataró (Sport Mataronés, 1893, fusió del Club Mataronès de Velocípedes -1892- i El Pedal Mataronès -1893-), Terrassa, Sabadell (Club Velocipèdic Sabadellenc), Girona, Olot i Figueres (Sport Figuerenc 1891, que construí el primer velòdrom de Catalunya el 1893), i d'altres a la ciutat de Barcelona. També el 1893 es construí el Velòdrom de la Bonanova amb 400 metres de corda i considerat el millor d'Europa del moment. El 1895 es construïren el velòdrom de Reus, i l'any següent el de Lleida. A Barcelona es construeixen, també, els Nou velòdroms del carrer Aragó (del Velo-Club) i el del carrer Muntaner (amb 250 metres de corda). El 1903 es construí el Velòdrom de Tirador a Palma, impulsat pel Veloç Sport Balear, entitat molt destacada a les Illes. El 1898 es creà lSport Club Lleidatà i el 1906 es crea el Bétulo Sports a Badalona.
Modalitats El ciclisme es pot dividir en les següents modalitats:
Ciclisme en carretera És aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions: Proves d'un dia Les clàssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats. Els critèriums: curses de fins a 100 quilòmetres que es disputen en un circuit tancat. Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distància sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distància en menys temps (si es disputa en muntanya, rep el nom de crono-escalada). Contra-rellotge per equips: com l'anterior però disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sinó que ho és l'equip que hagi fet menys temps. Proves per etapes Són proves de com a mínim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en línia o contra-rellotges. El primer Campionat del Món en carretera es disputà el 1927.
Ciclisme en pista És aquella modalitat que es disputa en un velòdrom. Es compon de diferents tipus de proves: Velocitat: competeixen per parelles sobre una distància de 1000 metres on només els 200 metres darrers compten pel temps. Quilòmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distància de 1000 metres. Persecució individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del velòdrom intentant donar-se caça mútuament, vencent qui dona caça o qui acaba primer de recórrer la distància. Persecució per equips: igual que en el cas anterior, però competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final. Fons per punts: sobre una distància de 50 quilòmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilòmetre i mig aproximadament, vencent qui més punts acumula. Keirin: prova d'origen japonès on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llençat. Scratch: cursa individual sobre una distància de 10 o 15 quilòmetres amb 24 participants on només puntua l'sprint final de carrera. Eliminació: és una prova semblant a la de fons per punts, però on el darrer corredor de cada sprint intermedi ha d'abandonar la prova, fins que queda un únic campió. El primer Campionat del Món en pista es disputà el 1893.
Ciclisme de muntanya També anomenada Mountain Bike, és aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les següents modalitats: Camp a través o BTT (Cross Country) Descens (Downhill) Eslàlom (Slalom) Les primeres competicions es disputaren a la dècada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Món.
Ciclo-cross El ciclo-cross és una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a través en un circuit tancat. Les bicis són com les de carretera però amb uns pneumàtics més amples. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a través del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix. El primer campionat del món de ciclo-cross es disputà el 1950.
BMX El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.
Trial Aquesta modalitat és la versió del trial sobre moto però usant una bicicleta. Els participants han de superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra. El primer campionat del món de trial, anomenat aleshores Trialsín, es disputà el 1986. El més gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el català Ot Pi. Actualment el trial en bicicleta està dividit en dos grups; el biketrial regulat per la BIU i una altra "versió" que seria el trial regulat per l'UCI. La selecció catalana de biketrial competeix oficialment a la primera versió, ja que és reconeguda per la BIU, però no a la segona en no haver-la reconegut l'UCI.
Gravel És una modalitat de ciclisme que es disputa per camins de grava i asfalt. Té el seu origen a l'oest mitjà dels EUA al voltant dels anys 2000. Les primeres competicions oficials de l'UCI, com el campionat del món, es disputaren el 2022.
Ciclisme indoor Està compost per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen: El ciclisme artístic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta. El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta. Els primers Campionats del Món de Ciclisme Indoor es disputaren el 1956.
Cicloturisme miniatura|Cicloturista El cicloturisme és una activitat que combina l'activitat física i el turisme. Consisteix a viatjar en bicicleta visitant els llocs que es troba un al seu pas. Es fa per plaer no per competició, i per això no es pot arribar a denominar pràctica esportiva. Consisteix en la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mitjà d'exercici físic, diversió, transport o turístic.
miniatura|esquerra|Senyal de la Xarxa de Cicloturisme del Baix Empordà miniatura|Grup de cicloturistes Es poden fer viatges de qualsevol durada, tant en el dia com de diverses setmanes, mesos o anys. Una persona en raonable forma física i amb una bicicleta carregada d'equipatge, pot fer entre 50 i 150 km. per dia, depenent del tipus de terreny, i per això es poden cobrir distàncies considerables en uns pocs dies.
Per a viatges de diversos dies caben dues alternatives bàsiques: anar amb vehicle de suport, o ser autosuficient. Aquesta última modalitat a més admet dues variants: dur tot el necessari per a dormir i menjar (tenda de campanya, sac de dormir, útils de cuina, etc.) vivac o allotjar-se en hotels/hostals i menjar en restaurants ("cicloturisme de targeta de crèdit").
Hi ha empreses que organitzen viatges amb bicicleta i que solen dur una furgoneta de suport en la qual viatja l'equipatge, a més de comptar amb eines i recanvis per a solucionar qualsevol avaria, o poder actuar de "granera" arreplegant a qui no aguanten el ritme o es lesionen.
En algunes grans ciutats, com la ciutat de Mèxic, és tradicional que els ciclistes es reunisquen per a efectuar passejos en grup. D'aquesta manera el cicloturista compta amb el suport i companyia dels altres membres, fent més segur i agradable el viatge.
En alguns països hi ha autèntiques xarxes de vies per a bicicletes, i hi ha una iniciativa per a fer grans rutes ciclistes per Europa: EuroVelo
Ciclisme urbà miniatura|115px|Ciclista urbana a Cascaes, Portugal