Alcúdia (pronunciació local col·loquial ) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic. Correspon amb l'antiga ciutat de Pol·lència.
Símbols L'escut d'Alcúdia és el símbol oficial emprat per l'Ajuntament. Els elements que el componen són: a baix, la mar, atès que Alcúdia és una península rodejada de mar per tots els costats manco per l'oest. la porta d'una murada, que fa referència al tancat medieval emmurallat de la ciutat. dos grius, un sobre cada torre de la murada. a dalt de tot, una àguila coronada de dos caps, que va ser atorgada per l'emperador Carles I, ja que Alcúdia fou fidel i no es revoltà amb les Germanies.
Etimologia El nom actual dAlcúdia prové de l'àrab al-kudya, que vol dir 'el pujol'. Tom IV, pàg. 1096 Hi ha un bon grapat de llocs valencians que també porten aquest mot àrab, com ara l'Alcúdia de Carlet o l'Alcúdia de Crespins, així com també qualcun a Mallorca, com la possessió de Vilafranca Alcúdia Arrom 'el pujol dels cristians'.
En època romana fou la ciutat de Pol·lència. En llatí, pollentia és un substantiu derivat del verb polleo 'tenir poder, tenir força', de manera que Pol·lència era 'la vigorosa'; la vila de Pollenzo també rep el nom d'una antiga població romana anomenada Pollentia, de la qual sembla que la mallorquina pot prendre el nom. Durant l'antiguitat tardana, la ciutat perdé població i el topònim, en època islàmica, passà a donar nom a un juz, el qual s'anomenà Bullansa, adaptat del romanç mallorquí a l'àrab; més tard el topònim, adaptat al català, es donà a la nova vila de Pollença.
Pel que fa a l'actual Alcúdia, la primera parròquia se situà a l'alqueria de Guinyent, situada devora la d'Alcúdia, i s'anomenà Sant Jaume de Guinyent. Però l'alqueria d'Alcúdia prengué més importància demogràfica i amb el temps esdevengué vila i seu de la parròquia, de manera que la població acabà per rebre el nom dAlcúdia. Tom I, pàg. 18 El gentilici és alcudienc.
Geografia Alcúdia és un municipi situat al nord-est de Mallorca, està enmig de dues badies, la del terme de Pollença (coneguda històricament en època medieval com la badia petita d'Alcúdia) i que queda a tramuntana i a ponent del municipi, i la badia d'Alcúdia. La vila té títol de Ciutat des de 1523, i històricament als pobladors d'aquest lloc els diuen: Ciutadans alcudiencs. Aquest títol fou atorgat per l'emperador Carles V.
El municipi limita, a tramuntana i a ponent, amb el terme de Pollença; a migjorn amb sa Pobla i amb Muro. Té una extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic.
Orografia El relleu d'Alcúdia es concentra, sobretot, al Cap del Pinar. El puig més alt, la Talaia d'Alcúdia, fa 445 metres d'alçada. De camí a la Talaia d'Alcúdia trobam l'Ermita de la Mare de Déu de la Victòria, on es guarda la patrona de la ciutat d'Alcúdia. La seva festa se celebra cada 2 de juliol. Aquesta ermita fou restaurada en el i gràcies a l'associació Obreria Amics de la Victòria es fan restauracions tant de l'arquitectura com de les peces religioses i artístiques de l'ermita. Durant l'estiu del 2008 la Mare de Déu de la Victòria fou traslladada de Palma a Alcúdia, on ha passat un temps en restauració.
A prop hi ha tres muntanyes més: a la part dreta el Puig del Romaní, de 387 metres, i la Talaia Vella de 349 metres d'alçada. A mà esquerra, la Penya Roja o del Migdia, de 355 metres, on hi ha un canó que s'emplaçava en una torre de vigilància construïda el 1603 i que fou restaurat a principis del .
Al sud de la vila hi ha poques elevacions, entre les quals el Puig de Sant Martí, de 260 metres, el Puig de Son Fe, de 265 metres, i el Puig de Son Vila, de 330 metres. El relleu del centre de la península d'Alcúdia és més aviat escàs. L'àrea protegida de la Victòria té una extensió d'unes 1.198 ha.
Hidrologia miniatura|Vista de la cala del Coll Baix El terme d'Alcúdia està separat en dues conques separades per l'alineació muntanyenca interior que es perllonga fins al cap del Pinar. Una és la del nord, en què les aigües superficials aboquen a la badia pollencina i la del sud, que ho fa a la d'Alcúdia. Al sud compta amb part del Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, així mateix amb dos llacs o estanys: el Llac Esperança, que en altres temps era molt més gros que ara, i l'Estany Petit, que es troben a prop del Puig de Sant Martí.
Torrents: Can Roig (entre Pollença i Alcúdia). Can Xanet o Torrent Pregons, que es troba a prop de Ca'n Roig, es troben al límit amb Pollença; i es troben dins l'àrea de l'Albufereta i compten amb una conca de 12 km². Ambdós serveixen per alimentar l'àrea d'aquest parc natural. Petits torrents a la zona d'es Cap des Pinar, de llit curt i amb fort pendent. Canal des Camp Gran, travessa la urbanització de Mal Pas. Torrents de Ses Fontanelles i de s'Aladenar cap al Cap Gros. S'Aladenar és abeurat per la font Viva, al llevant del municipi. Torrent des Paragons, els anomenats: el Primer Torrent i el Segon Torrent, a la zona des Cap des Pinar. Torrenteres de la zona des Puig de St. Martí, i que acaben a la zona de Muro i travessen l'Albufera. Platges i Cales d'Alcúdia. Alcúdia compta amb moltes cales i quatre platges: la Platja d'Alcúdia, al Port d'Alcúdia; la Platja de la Marina, a la Badia de Pollença; i la Platja de Sant Joan i la Platja de Sant Pere, a la zona residencial de Mal Pas i Bonaire, a la Badia de Pollença. Pel que fa a les cales, n'hi ha moltes: la Cala de S'Illot, la Cala d'es Clot a la Badia de Pollença; i les cales d'Alcanada o Aucanada (pronúncia local: [əwkə'naðə]) i la des Coll Baix, a la Badia d'Alcúdia. Hi ha petites platgetes o caletes de mida molt petita, que tenen una característica mixta: o sigui, de sorra i roques.
Clima Alcúdia té un clima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 15 °C) i estius humits, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 35 °C. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C, 39,8 °C. El municipi té una mitjana de precipitacions anuals situada entre els 600 i 700 mm, distribuïdes de forma molt irregular i en què no són freqüents les pluges torrencials a l'hivern. Sobre les temperatures, Alcúdia té una mitjana anual que va des del 17° i el 18°. La localitat pot arribar a superar els 35 °C als estius, però també gaudeix de moltes brises marines que fan suavitzar les temperatures. Predominen els vents de gregal, tramuntana i de llevant. El vent que és menys freqüent és el de ponent.
Possessions Destaquen les possessions de Son Fe, Son Simó, Gatamoix, Son Fava, Son Siurana, Can Seguer, Els Òscols, Can Socias, la Torre de Vernissa, Vertaient Gran i Vertaient Petit, Can Xanet, Oriolet, Son Rotger i Biniatria.
Fauna i flora El Cap del Pinar és l'àrea muntanyosa principal del municipi i és de propietat pública. La vegetació d'aquesta contrada resulta d'un gran interès paisatgístic en localitzar-s'hi abundantment algunes espècies vegetals d'especial importància, com l'endèmica didalera (Digitalis dubia) o l'escassa rapa mosquera (Arum muscivorum). També destaca per ser un dels sectors de l'illa on més abunda el garballó (Chamaerops humilis). El pinar (Pinus halepensis), esdevé el tret més característic del seu paisatge i de fet, és l'única zona boscosa de certa extensió dins el municipi. La zona de la Victòria compta amb una extensió de 1.384 quarterades, protegida sota la figura d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).
També gaudeixen d'espais protegits a Alcúdia, les zones de l'Albufera, Punta de Manresa, el Puig de Sant Martí de 264 m. i la Serra de Son Fe, aquests dos darrers constitueixen un altre tipus de paisatge muntanyenc, ben diferent del que hem descrit abans, perquè aquest es troba gairebé desproveït d'arbrat, alhora que hi predominen els carritxerars. El tercer tipus de paisatge es troba a la zona septentrional i meridional de la demarcació alcudienca, i que corresponen a les àrees humides de l'Albufereta, al nord i l'Albufera, al sud. La primera es manté gairebé intacta davant la pressió urbanística, la segona està més pròxima a la zona més turística de la ciutat i gira entorn dels dos estanys o llacs, l'estany Esperança i l'estany Menor. En les proximitats encara es conserven àmplies extensions de canyet on nidifica una variada i nombrosa avifauna. També hi creixen el tamarell, el jonc, la bova, l'herba salada o la salicòrnia, entre altres tipus. Quant a la distribució, el 23% del sòl del municipi és ocupat pel matollar enfront del 16% del bosc. El paisatge de secà s'estén per més d'una tercera part del territori amb presència d'arbrat.
Sobre la fauna, destaquen dues àrees humides molt importants, l'Albufereta i l'Albufera Gran, vital per a moltes espècies d'aus, ja que hi troben menjar i refugi, el que fa d'Alcúdia un indret particularment rellevant des del punt de vista faunístic. Com a terme costaner, té una riquesa de peixos que habiten tant en els ecosistemes marins com a les albuferes. Moltes de les espècies d'ocells migradors o sedentaris tenen Alcúdia com a punt estratègic de descans o de pas molt important.
Llista d'ocells i peixos amb presència a Alcúdia: Àguila peixatera, la fotja, l'avisador, el bec vermell, el gall faver, la juia, el xiulador, i milers més d'espècies d'aus que passen per aquests aiguamolls. Destaquen també la presència de diverses espècies de mamífers, com l'eriçó o la mostela; d'amfibis, la granota, la serp d'aigua, i peixos diversos com la llisa i les anguiles.
Demografia
Poblacions
Economia i indústria El motor principal de l'economia, des de mitjan , és el turisme. Antigament, els alcudiencs explotaven els seus recursos naturals que tenien a l'abast a través de la ramaderia, l'agricultura, la pesca i la caça. Al municipi la superfície conreada ocupada era per a cultius de secà que arribava a ocupar les 1.276 ha, i se sembraven cereals, ametlers, farratges, garrovers i oliveres. En pesca destaquen principalment les captures de sípia, llagosta i déntol. Gràcies a la piscifactoria de GESA, es crien daurades i llobines. Durant la dècada dels anys 50 del segle passat (S.XX), es creà una planta d'energia elèctrica de GESA, situada a prop d'Alcanada i tancada en construir-se una segona planta, a la carretera vella d'Alcúdia a Sa Pobla, des de 1981.
Entre les activitats industrials, es creà una planta embotelladora de gas butà en 1963, a prop del Port Comercial d'Alcúdia i del conegut poblat de GESA. També s'aprofità per crear un dipòsit d'asfalt o ciments, a prop del cementiri. Alcúdia també té un Parc de Tecnologies Ambientals, situat a prop del límit amb Sa Pobla.