La Torre de Cabdella és un poble i municipi de la comarca del Pallars Jussà. Tanmateix, per la seva situació geogràfica, sovint se l'associava amb el Pallars Sobirà. Per exemple, havia pertangut al partit judicial de Sort, que actualment està integrat en el de Tremp.
Hi ha algunes discrepàncies a l'entorn del nom del poble (i del municipi). Si bé el topònim aprovat oficialment, i recomanat per la totalitat de filòlegs especialistes en toponímia, és Cabdella, amb b, una part dels habitants de la Vall Fosca, entre ells els que integren el mateix ajuntament, prefereixen escriure Capdella, amb p. L'argumentació per a defensar aquesta darrera grafia està basada en el costum i en la tradició, tota ella del , però. Els arguments que defensen la forma reconeguda oficialment és a l'article dedicat al poble de Cabdella. Es tracta, doncs, d'un petit conflicte entre la ciència lingüística i part del sentiment local, que no es posen d'acord. L'ajuntament utilitza exclusivament la forma escrita amb p.
Se situa a la Vall Fosca, a la meitat oriental de l'extrem nord de la comarca. Presenta un relleu muntanyós amb cims que superen els 2.800 metres tot a l'entorn d'una vall central, la del riu Flamisell. Comprèn els circs glaciars de Filià i de l'estany Gento, que formen la capçalera on s'origina el riu esmentat.
Actualment inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Espui. En un origen, es tractava de tres municipis diferents que foren units el 1970: Mont-ros, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Cabdella. En ser aquest darrer el més poblat, esdevingué el cap del nou municipi, que conservà el nom de l'antic municipi de la Torre de Cabdella.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. es preveia que el municipi de la Torre de Cabdella no patís cap mena de reestructuració. Això sí, es creava una agrupació de municipis de Sarroca i Senterada amb la Torre de Cabdella.
Etimologia miniatura|esquerra|La Torre de Cabdella, des del sud-oest miniatura|esquerra|Roca que acollia l'antiga Torre de Cabdella Per a Joan Coromines,COROMINES, Joan. "Cabdella". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. no hi ha cap dubte que el nom del poble ve de capitella, plural de capitellum, referint-se als caps, o cims, que envolten el paisatge de Cabdella. Seria, doncs, com si referint-nos al poble diguéssim que és el poble dels caps, dels cims de muntanya que té tot al voltant seu.
L'evolució del topònim en català dona inevitablement la forma Cabdella, no la de Capdella, que defensen moltes persones a la Vall Fosca. Del capitella original, es passa a captella per caiguda de la i intermèdia. Un cop entre vocals, el grup consonàntic pt, fonèticament sord, passa a sonoritzar-se, com és habitual en català en aquesta mena de casos. Els equivalents sonors de pt són bd, i no es pot donar cap forma híbrida: tots dos sons tenen sempre la mateixa característica; o tots dos són sords (pt), o tots dos sonors (bd). Per tant, des del punt de vista etimològic, cal excloure del tot la possibilitat que el topònim Cabdella s'escrigui d'altra manera que aquesta.
Cal tenir en compte que aquest topònim és format per una sola arrel. Un cosa diferent és la que es dona en topònims com Capdevila, on sí que hi pot haver juntes una p i una d perquè en aquest cas es tracta de la unió de tres paraules: cap de vila, que passen a escriure's juntes.
L'etimologia del topònim de la Torre de Cabdella s'explica a partir del de Cabdella. Aquell poble devia ser el primigeni, i la Torre indica, possiblement, una torre de guaita o de defensa pertanyent a Cabdella, al voltant de la qual anà sorgint un nucli de població. Amb el pas del temps, la Torre de Cabdella, situat en lloc més planer i més ben comunicat, va anar esdevenint el nucli principal, mentre que Cabdella anava quedant rellegat a un paper secundari, a causa de ser més desavinent el seu emplaçament, sobretot a partir de l'edat moderna.
Segons Ceferí Rocafort, la torre que donà nom al poble i municipi és la torre romànica reconvertida en capella de Sant Martí de Ballmoll, o de la Torre de Cabdella, però els veïns de més edat de la Torre de Cabdella recorden haver vist fa anys una part de la torre a l'indret que apareix a la fotografia adjunta. Actualment encara en queden algunes restes, però són molt difícils de veure pel seu emplaçament i la vegetació que hi ha crescut.
Geografia Llista de topònims de la Torre de Cabdella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Termes municipals limítrofs:
Entitats de població Formen l'actual terme municipal de la Torre de Cabdella els pobles següents, agrupats segons el seu antic terme municipal: Mont-ros: la Plana de Mont-ros, Beranui, Gramenet de Beranui, Molinos, Mont-ros, Paüls de Flamisell i Pobellà la Pobleta de Bellveí: la Pobleta de Bellveí, Antist, Castell-estaó, Envall, Estavill i els despoblats antics de Bellveí, Puiforniu i Serraspina La Torre de Cabdella: la Torre de Cabdella, Aiguabella, Astell, Cabdella, Espui, Aguiró i Obeix, a més de la Central de Cabdella.
Nota: Els altres pobles són a l'article corresponent al seu antic terme municipal.
El municipi antic de la Torre de Cabdella Geografia
Descripció geogràfica En aquest apartat de l'article està descrit únicament l'antic terme municipal de la Torre de Cabdella, que ocupava una extensió de 115,49 km² dels 165,96 que abraça el terme actual. Els altres dos que formen l'actual terme municipal del mateix nom, Mont-ros i la Pobleta de Bellveí, tenen article independent, on se'n fa la descripció corresponent.
Perímetre del terme Se situa l'inici d'aquest perímetre del terme 500 metres a l'est-nord-est del cim de Santa Bàrbara (de 1.612,9 m. alt.), a la cota 1.510, on es troben els termes de Senterada (enclavament de Larén, la Torre de Cabdella i l'antic terme de la Pobleta de Bellveí, actualment inserit dins del terme de la Torre de Cabdella.
Límit amb l'enclavament de Larén, del terme de Senterada Des d'aquest lloc el termenal amb l'enclavament de Larén arrenca cap al ponent, lleugerament decantat al nord, fins que arriba a un coll de muntanya, de 1.592,1 m. alt., uns 250 al nord del cim de Santa Bàrbara, on es troben els termes de l'enclavament de Larén (Senterada), la Torre de Cabdella i l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà.
Límit amb l'antic terme de Benés, ara del de Sarroca de Bellera Des d'aquest punt, el termenal baixa uns 300 metres en direcció nord-est, fins a assolir la cota 1.455, al lloc anomenat les Pegueres, on, sobtadament, fa un angle recte cap al nord-oest i, sense seguir cap accident orogràfic, s'adreça quasi en línia recta al Tossal del Portell, de 1.556,1 m. alt. En aquest punt, torna a trencar cap al nord-est, per seguir una carena que porta la línia de terme fins al Coll d'Oli, de 1.526,9 m. alt., continua per la mateixa carena cap a la Collada de Pui Cavaller, de 1.593,4, i encara continua cap al Tossal de Tuiro, de 1.769,9. En aquest punt comença cap al nord la Serra de Castellnou, que va seguint sempre cap al nord, lleugerament decantant-se cap a llevant: les Roquetes del Morral, de 1.865,9, el Bony de Cortsolàs, de 2.060, la Collada de les Pales, de 2.107,8, i el Pilar de la Pala, de 2.198,1.
Al Pilar de la Pala comença, sempre cap al nord, la Serra de la Pala, i el termenal la va seguint sempre muntanya amunt. Així, arriba al Tossal de la Pala Gran, de 2.303,7 m. alt., i continua pujant, ara inflexionant cap a ponent: el Tossal de les Comes de Guiró (2.462,6 m. alt.), el Tossal de les Tres Muntanyes (2.596), on es troben les serres dels Estanyets, dels Tres Pessons i la ja esmentada de la Pala. El termenal segueix la dels Tres Pessons, cap al nord-oest, i s'enfila fins al Tossal Llarg (de 2.686,4 m. alt.). Començant a baixar, ara cap al nord-nord-oest, comença a baixar cap al Serrat de Palomera, de 2.566,9 m. alt., on torna a tòrcer cap al nord-est, per adreçar-se al Port de Filià, de 2.399,9 m. alt. Sota aquest port, per la banda de llevant, és on hi havia projectada una estació d'esquí, en el terme de la Torre de Cabdella, a l'Obaga de Filià, que el 2009 ha quedat aturada a causa de la crisi econòmica.
Carenant encara, cap al nord i després cap al nord-est, el termenal s'adreça a la carena de les Raspes del Corral de Taüll, sempre al voltant dels 2.500 m. alt., i puja al Tossal de Paiasso (o Pic de Filià), de 2.772,2, fins que, just al nord-est d'aquest darrer tossal, a 2.733,4 m. alt., troba la Serra de les Cabeçades, que segueix cap al nord-oest. Passa pel Port de les Cabeçades (2.576,8) i, serra amunt, arriba al Tossal de Rus, de 2.667,7, que és el punt més al nord del terme. En aquest indret es troben els termes de Sarroca de Bellera (antic terme de Benés), la Torre de Cabdella i la Vall de Boí (antic terme de Barruera).
Límit amb l'antic terme de Barruera, ara de la Vall de Boí Del Tossal de Rus, el termenal, ara amb la Vall de Boí (antic terme de Barruera), emprèn la direcció nord, fent ziga-zagues per anar seguint les carenes per on discorre. Del Tossal de Rus va cap al Port de Rus (2.616,9 m. alt.) i lo Castell de Rus (2.776,7). Tot seguit, cap a Coll Roi (2.719,3), el Pic de l'Estanyet (2.776,4), i lo Pessó Petit -o Pic Petit del Pessó- (2.793,3), a l'extrem de llevant del Serrat del Forat. En aquest lloc el termenal, encara amb la Vall de Boí, va torcent cap al nord-est. Sempre carenant, va cap al Pic Gran del Pessó (2.894) i el Castellet de Rius (2.886,2), el Pic de les Mussoles (2.876,5), el Coll Pla de Dalt (2.720,3) i el Cap de Reguera (2.800,5), on torna a agafar la direcció nord fins al Pic de Morrano (2.813,5).
Altre cop cap al nord-est, el termenal va carenant cap a la Collada de Morrano (2.633,3), el Pic de Nariolo (2.856,7), on torna a girar cap al nord, i va cap al Pic de Dellui (2.802,2), on emprèn cap al nord-est, i s'adreça a la Collada de Dellui (2.577,4), el Coll (o Colladó) dels Gavatxos (2.667), on ha girat decididament cap a llevant, Al Coll dels Gavatxos es troben els termes municipals de la Torre de Cabdella, Barruera (ara, la Vall de Boí i Espot). És, per tant, el punt de trobada de les tres comarques: Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà.
Des del Pic Gran de Pessó fins a aquest punt el límit del terme municipal és també el límit el sector interior del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici.
Límit amb el terme d'Espot, del Pallars Sobirà