El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat el 30 de març de l'any 1930, és membre fundador de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet des de 1957 o a la seva continuació, la Lliga ACB a partir de 1983). L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar la copa d'Europa de bàsquet (actual Eurolliga), essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Ja anteriorment, el 1981, havia estat el primer equip català en aconseguir un títol europeu, la Copa Korac. Al seu palmarès hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, dotze lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.
La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, del qual han sorgit jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre ha disposat tradicionalment d'equips vinculats a les categories inferiors, com la Penya Margall, Sant Josep, o darrerament el Club Bàsquet Prat. L'equip pratenc ha estat lligat al Joventut durant vint anys, entre la temporada 2004-05 i la 2024-25, permetent que els jugadors anessin agafant experiència abans de fer el salt al primer equip. Des de l'estiu de 2025 disposarà d'un equip sub22 a la recentment creada Lliga U.
Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.
L'any 2024 l'equip femení assoleix l'ascens a la Lliga Femenina Endesa, màxima categoria del bàsquet espanyol a la que no competia des dels anys 70.
Símbols Nom El club va ser fundat el 1930 amb el nom «Penya Spirit of Badalona», suggerit per Miquel Lloret i Subirana, en homenatge al Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Emulant Charles Lindbergh, la van anomenar d'aquesta manera amb l'objectiu que la nova penya volés el més alt possible. La denominació perdurà fins a l'any 1932, quan va adoptar el nom de «Centre Esportiu Badaloní», amb el qual es van registrar oficialment, canvi motivat per la voluntat de legalitzar l'associació i mig imposat pels organismes rectors de l'esport, que no acceptaven el nom primitiu. Després de la Guerra Civil espanyola la denominació del club va ser rebutjada pel Govern Civil, i es va haver d'adoptar el nom en castellà de «Club Juventud de Badalona», satisfent la censura franquista i, alhora, fonèticament es podia pronunciar fàcilment en català, tot i que popularment va continuar sent més conegut com «la Penya». No va ser fins a l'any 1977 que es va poder catalanitzar el nom, esdevenint definitiva la denominació Club Joventut Badalona.
Colors L'elecció dels colors del club va ser completament casual. Un mes després de constituir-se com a penya s'acordà formar un equip de futbol, i uns dies abans del partit Jaume Petit es va desplaçar a Barcelona per comprar les samarretes. Ho va fer a la botiga La Samaritana, situada al carrer del Carme, 41, que en aquell moment era la botiga més antiga d'articles esportius. No va ser fàcil trobar el material necessari per poder vestir l'equip sencer, i finalment va triar unes samarretes de color verd amb amples ratlles verticals de color negre. La compra, que vas ascendir a 18 pessetes, va suposar deixar la tresoreria del club exhaurida.
Diversos uniformes de la història del club:
Himne El primer himne del club es va estrenar el 4 de maig de 1967, en la jornada d'homenatge al club campió de la lliga nacional 1966-67. L'himne era una sardana amb lletra de Josep Gual i Lloberes i música de Josep Maria Guillén. En aquella ocasió l'himne fou interpretat per l'Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona. L'any 1988 es va estrenar el nou i actual himne de la Penya, obra de Chano Montes.
Filosofia El Club Joventut Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter i en la consolidació d'una escola de bàsquet des de l'any 1973, la primera del país. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. De la pedrera de jugadors verd-i-negres han sorgit, entre d'altres, Jordi Villacampa, els germans Rafa i Tomàs Jofresa, Álex Mumbrú, Raül López, Rudy Fernández, Ricky Rubio, Pau Ribas o Joel Parra. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.
Història
Primers anys El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales.
Durant els anys 40 la Penya competia principalment al Campionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. A partir de la temporada 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Reial Madrid CF l'any 1948.
Primeres lligues i participació a Europa A principis dels 60 es va cobrir el pavelló de La Plana. La temporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de lliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda. La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final.
L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. A la temporada 73-74 es va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la 77-78 arribà Zoran Slavnic. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història.
Triomfant a Europa A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. La Penya guanya la Copa Príncep d'Astúries dues temporades seguides: la 86-87 i la 87-88. A la temporada 89-90 arriba a la final de la Copa Korac i s'imposa al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, aixecant el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.
El nou pavelló i la Copa d'Europa (1990-94) A la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.
L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Reial Madrid CF. A la temporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.
A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Joffre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales va arribar a la Final Four de la Copa d'Europa a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions d'Europa. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.
Primera crisi econòmica (1994-2003) Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1997, amb Genís Llamas a la presidència, Alfred Julbe com a entrenador, i amb una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard, es va guanyar la Copa del Rei i es va arribar a les semifinals de la lliga.
A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les quatre temporades següents van ser esportivament molt dolentes. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, i Àlex Mumbrú. La temporada 2001-02 seria la darrera d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels playoffs, sent a més el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club.
L'era Aíto-Rudy (2003-08) A la temporada 2003-04 Aíto torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planter Rudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc amb Aíto a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la Copa del Rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als playoffs l'equip va caure a quarts de final.
A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennett i Lubos Barton, entre d'altres, i l'equip completaria una molt bona temporada en la que es va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki i en que Rudy seria designat MVP. A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs es va caure a semifinals. Aquesta va ser també la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.
Nova crisi econòmica (2008-actualitat) miniatura|esquerra|Escenificació de l'acord entre l'Ajuntament de Badalona i la Penya a final de l'any 2017 Els deutes del club, provocats per la crisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010.El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors , El Periódico de Catalunya En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.El Joventut de Badalona anuncia que surt oficialment del concurs de creditors , 324.cat