Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan. miniatura|Mapa de l'antic Israel miniatura|Israel vist des de l'espai miniatura|Mosaic amb els símbols de les 12 Tribus d'Israel
Origen Segons la Santa Bíblia, el patriarca Jacob va tenir dotze fills que emigraren amb el seu pare cap a Egipte: Rubèn Simeó Leví Judà Issacar Zabuló Dan Neftalí Gad Aser Josep, pare de Manassès i Efraïm Benjamí
Les Tribus En el país d'Egipte, els hebreus es multiplicaren i s'agruparen formant tribus segons l'avantpassat comú. Uns tres-cents anys més tard, quan estaven travessant el desert després d'haver fugit d'Egipte, efectuaren, segons la Bíblia, el primer cens de les tribus. Al cap de quaranta anys, quan arribaren a la Terra promesa de Canaan, i es repartiren la terra entre les diferents tribus. D'aquesta manera, s'establia una divisió genealògica i geogràfica.
Les tribus també s'agrupen segons les anomenades matriarques d'Israel: Tribus de Lia (descendents de Lia) Nord: Rubèn, Zabuló i Issacar Sud: Judà i Simeó Levites Tribus de Josep (descendents de Raquel): Manassès, Efraïm i Benjamí Tribus d'esclaves Descendents de Bilhà: Dan i Neftalí Descendents de Zilpà: Gad i Aser
Més tard, el poble d'Israel es dividiria en dos: el Regne de Judà, format per les tribus de Benjamí i Judà. Aquest regne fou destruït per Babilònia al . el Regne d'Israel, format per totes les altres. Aquest regne fou conquerit per Assíria i es produí una immigració molt important de colons assiris, que s'anomenarien samaritans. Les deu tribus que formaven aquest regne es dissolgueren lentament, per això sovint se les anomena les 10 tribus perdudes.
Posteriorment, Palestina passaria a ser una província de l'imperi Persa, seria ocupada per Alexandre el Gran, l'Imperi Romà, l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi Otomà, l'Imperi Britànic i fins a la divisió entre àrabs i jueus de l'actualitat. L'historiador àrab del Al-Samhudi va anomenar, per exemple, els Banu Qurayza, els Banu Qaynuqa i els Banu Nadir, com a tribus jueves (més aviat clans) que vivien a Medina en temps de Mahoma (). Eren tribus d'ètnia jueva (es deien descendents d'Aaron) que professaven el judaisme amb algunes tradicions àrabs.
Tribu de Rubèn Descendien de Rubèn (primogènit de Jacob amb Lia) i els seus fills Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí.
En el primer cens es comptabilitzaren un total de 46.500 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Elissur, fill de Xedeür.
Cap al final de l'Èxode es conta com els rubenites van demanar a Moisès i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordània, bones per al bestiar, i no travessar el riu Jordà amb la resta del poble d'Israel. Moisès acceptà amb la condició que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan.
Així, la tribu de Rubèn s'establí a la riba oriental del Jordà, a la riba del mar Mort, des de la terra de Moab fins a la d'Ammon. Les principals ciutats eren: Hesbon, Dibon, Bamot-Baal, Betbaal-Meon, Jahas, Quedemot, Mefàat, Quiriataim, Sibmà, Sèret-Aixàhar. Fou la tribu més meridional de les de la Transjordània.
En temps de Saül van lluitar contra els agarens, que van caure a les seves mans, i es van establir en les seves tendes per tota la regió oriental de Galaad.
Després de la mort del rei Saül, van ser dels primers a acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta divisió duraria dos anys, quan Ixbóixet fou assassinat i la tribu va acceptar David com a rei d'Israel.
Sota els regnats de David i Salomó, els rubenites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Rubèn va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.
En temps de la Dinastia israeliana de Menahem, hi havia un príncep rubenita que fou deportat pel rei Teglatfalassar III d'Assíria després d'ocupar Nebo i estendre's fins al riu Eufrates.
Tribu de Simeó Descendien de Simeó (segon fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül.
En el primer cens es comptabilitzaren un total de 59.300 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Xelumiel, fill de Surixadai.
En el repartiment de Canaan, els tocà una porció dins de les terres de la tribu de Judà, això és la rodalia de Hassar-Xual, Baalà, Betul, Rimon, entre d'altres.
Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat. Aleshores David va ser coronat rei d'Israel.
Sota els regnats de David i Salomó, els simeonites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Simeó va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.
En temps d'Ezequies, rei de Judà, i amb el regne d'Israel ja desaparegut, es van unir les principals famílies de la tribu, sota el comandament dels caps dels principals clans (Meixobab, Jamlec, Joixà, Joel, Jehú, Elioenai, Jaacobà, Jeixohaià, Assaià, Adiel, Issimiel, Benaià i Zizà) i van ocupar les terres de Guedor tot buscant zones amb millors pastures. Van haver de guerrejar contra els camites (descendents de Cam, fill de Noè) i els meünites i els van exterminar. També van saquejar zones dels amalequites i es van assentar al seu territori.
Levites No són comptats com a tribu, ja que Déu els reservà la tasca especial de ser els sacerdots custodis de l'Arca de l'Aliança i el Temple de Jerusalem. Descendien de Leví (tercer fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Guerxon, Quehat i Merarí.
Eren un total de 22.000 mascles d'un mes en amunt durant el primer cens i com a cap de casa fou nomenat Eleazar, fill d'Aaron.
En el repartiment de la Terra promesa no els van concedir terres, ja que tenien un estatus especial d'entre les tribus. En lloc d'això, els van concedir ciutats pròpies. Als quehatites els donaren tretze ciutats dels territoris de la tribu de Judà i la tribu de Benjamí. Als guerxonites se'ls concedí tretze ciutats de les tribus d'Issacar, d'Aser, de Neftalí i de Manassès. Als meraríites els tocaren dotze ciutats inscrites dins dels territoris de Rubèn, de Gad i de Zabuló.
El Rei David va fer un cens dels levites durant la construcció del Temple de Jerusalem on es van comptar trenta-vuit mil homes majors de 30 anys.
Noms propis Moisès, l'alliberador de l'esclavitud d'Egipte i el profeta més important d'Israel Aaron, primer Summe Sacerdot d'Israel Samuel, últim jutge d'Israel
Tribu de Judà Descendien de Judà (quart fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Xelà, Zèrah i Fares.
En el primer cens es comptabilitzaren un total de 74.600 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Nahxon, fill d'Amminadab.
S'establí al sud de Canaan, des de Jerusalem fins a tocar d'Egipte i des del Mediterrani fins al mar Mort. Les ciutats més importants eren Hebron, Amman, Jarmut, Laquix, Eter, Ecron, Debir i Jerusalem, entre d'altres. En aquesta última ciutat, els hebreus van conviure amb els jebusites, que no foren exterminats ni expulsats.
Després de la mort del rei Saül, van coronar nou rei a David. La resta de tribus es van posar de part del fill de Saül, Ixbóixet. Així, David fou nomenat Rei de Judà fins que al cap de dos anys Ixbóixet fou assassinat i quedà com a únic rei d'Israel.
El Rei David va fer un cens de la tribu i va comptar cinc-cents mil homes aptes per a la guerra.
Sota els regnats de David i Salomó van viure amb pau i prosperitat. A la mort del Rei Salomó van veure com les deu tribus del nord es van negar a reconèixer el seu successor legítim, Roboam i van aclamar el general dels exèrcits israelites Jeroboam, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Judà va passar a formar part del Regne de Judà de Roboam.
Noms propis Otniel, el primer jutge d'Israel, era membre de la tribu tot i que pertanyia a la branca dels quenazites (una de les tribus de descendents d'Esaú) que es van unir al judaïtes durant l'Èxode. El Rei David, el més gran rei d'Israel i iniciador de la Casa de David, la dinastia que regnaria fins a la deportació de Babilònia. Salomó, successor del seu pare David al tron d'Israel. Molt conegut per la seva saviesa i riquesa.
Tribu de Dan Descendien de Dan (cinquè fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilhà) i el seu fill Huixim.
En el primer cens es comptabilitzaren un total de 62.700 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Ahièzer, fill d'Ammixadai.
En el repartiment de la Terra promesa els tocà una franja entre el riu Jarcon i el mar Mediterrani. Les principals ciutats foren Elon, Timnà, Ecron, Baalat i Lèixem, que van rebatejar com a Lèixem-Dan. Un temps després van fer una incursió armada contra la ciutat de Laix i s'hi van instal·lar.
Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta situació de guerra duraria dos anys, fins que Ixbóixet fou assassinat, llavors el poble va acceptar David com a rei d'Israel.
Sota els regnats de David i Salomó, els danites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salomó, però, es van veure afeixugats amb càrregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa política, van donar suport a Jeroboam, general dels exèrcits de Salomó, qui es va proclamar rei d'Israel poc després, consolidant la separació entre el Regne de Judà (amb Roboam regnant sobre la tribu de Judà i la de Benjamí) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les altres deu tribus d'Israel). Així, la tribu de Dan va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.
Noms propis Samsó, un dels grans jutges d'Israel
Tribu de Neftalí Descendien de Neftalí (sisè fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilhà) i els seus fills Jahseel, Guní, Jésser i Xil·lem.
En el primer cens es comptabilitzaren un total de 53.400 homes de més de vint anys i Moisès ungí com a primer cap de la tribu a Ahirà, fill d'Enan.
Josuè els concedí les terres al nord del mar de Galilea, amb les ciutats de Sidim, Ser, Hammat, Racat o Genesaret i tota la zona on naixia el Jordà.
Després de la mort del rei Saül, va acceptar com a nou rei a Ixbóixet, fill de Saül. La tribu de Judà, en canvi, va coronar David. Aquesta rivalitat duraria dos anys, quan Ixbóixet fou traït pels seus comandants, morí assassinat i quedà com a únic candidat al tron David, fill de Jessè.