El cisteller de la puna Rev. 29/04/2021 (Asthenes helleri) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca Descripció El cisteller de la puna fa de 17 a 18,5 cm de llarg i pesa de 13 a 17 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara gris marró amb un supercili grisenc. La coroneta és de color marró vermellós fosc amb el front més gris. El dors, el carpó i les ales són de color marró vermellós fosc. La cua és d'un marró vermellós més brillant; és llarga i profundament bifurcada amb poques barbes als extrems de les plomes. La barbeta és blanca, en algunes zones amb un petit centre vermellós. La gola té una taca negrosa amb taques grises pàl·lides. Les parts inferiors són majoritàriament grises amb un to marró als flancs i a les cobertores subcaudals. L'iris és de color gris marró, gris o marró clar, el maxil·lar és de color negre a gris, la mandíbula grisa a blanquinosa amb una punta fosca, i les potes i peus grisos a gris blavós.

Distribució i hàbitat El cisteller de la puna es troba des del departament de Cusco, al Perú, al sud-est, fins al departament de La Paz, a Bolívia. Habita al bosc pigmeu a l'ecotò de la línia d'arbres, generalment a zones amb un sotabosc dens de bambú Chusquea. En altitud, oscil·la entre els 2.700 i els 3.700 m.

Comportament Moviment El cisteller de la puna és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació Es creu que s'alimenta principalment d'artròpodes. Busca el menjar sol o en parelles, generalment al sotabosc, tot i que de vegades més amunt. Captura les preses d'entre el fullatge, petites branques i molsa.

Reproducció La temporada de reproducció del cisteller de la puna no s'ha definit, però inclou almenys l'octubre. Es creu que és monògam. El niu és una massa amb forma de cúpula i una entrada lateral, construïda amb molsa i unes quantes branquetes i col·locada sobre un matoll d'herba. La mida de la posta dels nius coneguts era de dos ous. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.

Vocalització És molt vocal. El cant, cantat per ambdós sexes, és "una sèrie curta, ràpida i aguda de notes esquitxades, pii-piip-p-p-p-t-t-tii... que s'accelera i augmenta de volum abans d'esvair-se al final". El crit és "una nota aguda com piiik, priik, piint o fiit".

Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cisteller de la puna com en risc mínim, després el 2012 com a vulnerable i, finalment, el 2021 de nou com en risc mínim. Té una àrea de distribució àmplia, però estreta i una mida de població desconeguda que es creu estable. "L'amenaça principal per a aquesta espècie és la pèrdua d'hàbitat a causa de la desforestació. Probablement sempre ha tingut una població relativament petita, però pot ser susceptible als impactes del pasturatge i les cremes a l'hàbitat forestal andí". L'espècie es troba en almenys dues àrees protegides al Perú.

Taxonomia i sistemàtica El cisteller de la puna va ser descrit per primer cop l'any 1923 per l'ornitòleg nord-americà Frank Michler Chapman amb el nom binomial Schizoeaca helleri i la localitat tipus "Cedrobamba, 12,000 peus, Machu Picchu, Perú".

El cisteller de la puna i vuit espècies més es van classificar anteriorment al gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van mostrar que el gènere està integrat dins d'Asthenes. Alguns autors consideraven tots aquests tàxons com a coespecífics, però les dades genètiques confirmen que són espècies separades.

Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.

L'epítet específic helleri conmemora Edmund Heller (1875-1939) naturalista estatunidenc, col·leccionista a les Illes Galápagos, Amèrica Central, l'Amazònia, l'Àfrica tropical, la Xina i el Tibet, conservador adjunt del Museu de Camp de Mamífers d'Història Natural 1926-1928, director del Zoo de Milwaukee 1928-1935.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies. Tanmateix, la població de la part sud de l'àrea de distribució de l'espècie podria qualificar-se com a subespècie.

Referències

puna Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud