El cisteller de Cory Rev. 29/04/2021 (Asthenes coryi) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca.
Descripció El cisteller de Cory fa entre 16 i 18 cm de llargada i pesa entre 15 i 18 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cella de color ocre i la cara d'un to més fosc. El front és d'un color ocre-rogenc apagat, mentre que la coroneta, el dors, el carpó i la cua són de color marró olivaci. Les ales són d'un marró vermellós apagat. La cua és llarga i profundament forcada, amb poques barbes a l'extrem de les plomes, cosa que li confereix un aspecte despentinat o irregular. Presenta una taca de color bru rogenc a la barbeta. La gola i la resta de les parts inferiors són de color marró grisenc pàl·lid, amb el centre del ventre blanquinós. L'iris és de color marró fosc a marró grisenc, el bec és marró grisenc fosc amb la base de la mandíbula rosada, i les potes i els peus són de color gris blavós.
Distribució i hàbitat miniatura|Páramo andí a Mèrida, exemple d'hàbitat de l'espècie. El cisteller de Cory es troba als Andes de l'oest de Veneçuela, entre els estats de Trujillo i Táchira. Habita principalment praderies de páramo, zones amb vegetació de páramo més alta, el límit superior de la selva nebulosa i el sotabosc dens al límit del bosc. Pel que fa a l'altitud, es troba majoritàriament entre els 3.500 i els 4.100 m, tot i que també habita clarianes de la selva nebulosa a altituds inferiors, fins als 2.800 m.
Comportament Moviment El cisteller de Cory és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, però també inclou petites quantitats de llavors a la dieta. Acostuma a buscar aliment en solitari o en parelles i, de vegades, s'uneix a estols mixtos d'alimentació. Captura les preses sobretot del fullatge i de les branques petites del sotabosc, tot i que ocasionalment s'alimenta a terra.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductiva del cisteller de Cory.
Vocalització El cant del cisteller de Cory és "un trinat sec i vibrant que desaccelera al final: 'pipipi-pi-pi-pi-pi-pi-pi-pi-pi, pi, pi, pi, pt, pt'". Els crits inclouen "un 'miiiuw' nasal i agut, un 'piiiiap' agut i xisclador —semblant al d'un rosegador— i un 'píí-d-diit' agut".
Estat de conservació La UICN ha classificat el cisteller de Cory com a espècie en situació de risc mínim. Té una àrea de distribució molt reduïda i una mida de població desconeguda; es creu que aquesta última és estable. L'amenaça principal són els canvis previstos en l'hàbitat a conseqüència del canvi climàtic. Es considera una espècie de poc comuna a força comuna, però la "naturalesa lineal de l'hàbitat que ocupa suggereix que la població total és força reduïda".
Taxonomia i sistemàtica El cisteller de Cory va ser descrit per primer cop l'any 1888 per l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch amb el nom binomial Synallaxis coryi i la localitat tipus "Andes de Mérida, Veneçuela".
El cisteller de Cory va ser considerat durant molt de temps una subespècie del cisteller de barbeta blanca (aleshores Schizoeaca fuliginosa, actualment A. fuliginosa), però finalment es va separar com a espècie independent. Aquesta i diverses altres espècies s'incloïen en el gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van demostrar que aquest gènere està integrat dins d'Asthenes.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic coryi conmemora Charles Barney Cory (1857-1921) empresari, col·leccionista i ornitòleg estatunidenc.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Cory Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud