El cuaespinós de Parker Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca vulpecula) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós de Parker fa de 13 a 16 cm de llarg i pesa de 16 a 20 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili beix tènue i lores i la cara és gris fosc. La coroneta, dors, carpó i cobertores superiors de la cua són rogenques; la part davantera de la coroneta té ratlles estretes de color beix. La cua i ales també són rogenques. La gola és blanca i la resta de les parts inferiors són de color marró clar o gris marró clar amb taques blanquinoses indistintes. El iris és marró o marró pàl·lid, el maxil·lar negre, la mandíbula de color rosa grisenc pàl·lid i les seves potes i peus són d'oliva o d'oliva grisenc. Els juvenils tenen una corona més apagada que els adults.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Parker es troba al llarg del curs superior del riu Amazones i principals afluents, des de l'est de l'Equador, el nord-est del Perú i el nord de Bolívia fins a l'oest del Brasil i fins a l'est del Rio Negro. Habita gairebé exclusivament la vegetació de successió primerenca a les illes fluvials joves. En altitud, poques vegades es troba per sobre dels 300 m, però pot arribar als 400 m a l'Equador.
Comportament Moviment La cuaespina de Parker no és una espècie migratòria, però no es coneix l'abast dels moviments locals en resposta a les inundacions de les illes fluvials durant l'estació de pluges.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes, però no se'n coneixen els detalls. Normalment busca aliment als estrats inferiors i mitjans de la vegetació llenyosa, i normalment en parelles. Recol·lecta les preses de l'escorça, de fulles mortes i de restes atrapades mentre busca al llarg dels troncs i les branques.
Reproducció Es creu que és monògam. No se sap res més sobre la biologia reproductora.
Vocalització El cant és "una sèrie accelerada i descendent de notes nasals que acaba en un "riure", per exemple, "tiu-tiu-tiu-tiu-trrrrrr" i es descriu de manera similar com "una xerrameca accelerada, ascendent i descendent de notes nasals: "tiir tiiu-tiu 'tu'tutrrr". Els crits inclouen "un txut-txut agut i ràpid" fet individualment o per triplicat i "una xerrameca descendent més allargada, txiu-tiu'tu'tu".
Estat de conservació La UICN ha avaluat la cua d'espina de Parker com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a bastant comú al Perú i bastant comú a l'Equador i la resta de la distribució. "L'activitat humana hi té poc efecte directe a curt termini, a part dels efectes locals de la destrucció de l'hàbitat. Atès que aquesta espècie ocupa hàbitats pertorbats, fins i tot pot beneficiar-se, localment, de les activitats humanes, com ara un baix nivell de desforestació per a l'agricultura de subsistència". Però els canvis a la hidrologia amazònica a causa de la desforestació, la construcció de preses o el canvi climàtic poden representar una amenaça a llarg termini.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Parker va ser descrit formalment el 1866 pel zoòleg britànica Philip Sclater i l'ornitòleg anglès Osbert Salvin amb el nom binomial Synallaxis vulpecula i la localitat tipus "Río Ucayali, Peru". Més tard es va tractar com una subespècie del cuaespinós vulpí (C. vulpina), però a partir de finals del es va separar de nou com una espècie per dret propi. Treballs filogenètics posteriors van mostrar que no està estretament relacionada amb el cuaespinós vulpí, sinó que és una espècie germana un grup que inclou el cisteller rogenc (C. berlepschi), el cuaespinós vulpí (C. vulpina), el cuaespinós de Coiba (C. dissita) i el cuaespinós escatós (C. muelleri). Respecte al cuaespinós vulpí (C. vulpina), totes dues són localment sinantròpiques i àmpliament simpàtriques, i els experiments de camp suggereixen un possible aïllament reproductiu creat per les diferències de cants.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic vulpecula prové del llatí «vulpecula» que significa “guineu” diminutiu derivat de «vulpes», “guineu” i «vulpis» (per exemple, de color guineu, vermellós).
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Parker Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud