miniatura|Av. 25 de mayo Buenos Aires,A Mallorca existeix col·loquialment la forma catalanitzada Bons Aires, probablement divulgada per mallorquins retornats de l'Argentina. (a Mallorca, Bones Aires) oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA)Constitución de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires (1996), art. 2 ° és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important. Fins al 1996, el nom oficial va ser «La Trinitat». És situada a la riba meridional del Riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Amèrica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu) i es divideix en 48 barris agrupats en comunes. És el centre econòmic, financer, industrial i cultural de l'Argentina. A Buenos Aires s'hi troben nombrosos museus, teatres i biblioteques. També és el centre acadèmic en ser seu de les universitats més importants del país. La ciutat va ser escollida com a Capital del disseny el 2005 per la UNESCO.Buenos Aires, Argentina, primera Ciudad de la UNESCO del Diseño
Història El mariner espanyol Juan Díaz de Solís va descobrir el riu de la Plata el 1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició. La ciutat fou fundada primerament com a Santa María del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, qui era un devot fervent de la Mare de Déu del Bonaire, a Càller (Sardenya). La ciutat de Mendoza era situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà). Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, la qual fou abandonada el 1541. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paranà des d'Asunción.
miniatura|Mapa de Buenos Aires, 1890. D'ençà el seu origen, l'èxit de Buenos Aires depenia del comerç. L'administració espanyola dels segles i insistia que tot el comerç d'Europa passés inicialment per Lima (Perú), per tal de controlar-ne la recaptació de taxes. Aquesta decisió extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una pròspera indústria del contraban. Això va fer que els porteños covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles.
Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comerç, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del . Aquestes accions per aplacar els ànims no van tenir l'efecte desitjat, i els portenys cada vegada desitjaven més independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metròpoli s'esdevenia la Guerra del Francès i després d'una setmana de discussions majoritàriament pacífiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data és celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congrés reunit a Tucumán va declarar la independència d'Espanya, que no la va reconèixer oficialment fins a 1862.
Diverses epidèmies de febre groga van provocar que la població benestant emigrés.Luqui Lagleyze, Julio A. Buenos Aires: Sencilla Historia, La Trinidad (en castellà). Librerías Turísticas, 1998. Això va fer expandir la ciutat per la banda nord, mentre que les cases desocupades del sud servirien d'habitatge a les successives onades d'immigració europea.
Durant el llarg procés que va dur a la creació de l'Estat argentí, Buenos Aires va ser elegida com a seu de la residència del Govern Nacional, encara que aquest no tenia cap autoritat administrativa sobre la ciutat la qual formava part de la província de Buenos Aires. El govern va decidir federalitzar la ciutat la qual cosa va produir el 1880 una sèrie d'aixecaments entre els provincians i els federals que acabaria amb la derrota de la província de Buenos Aires i la federalització de la ciutat. Més tard, la província va cedir els partits (divisions administratives) de Flores i Belgrano els quals van ser annexats al territori de la capital federal. A canvi, la província va rebre una compensació econòmica.
La construcció del ferrocarril al no va fer més que incrementar el poder econòmic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les matèries primeres per a la indústria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinació favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les àrees industrials de la ciutat van començar a créixer-hi grans barris de barraques (amb cases conegudes com a "conventillos" amb cuina i bany comuns i habitacions per a diverses famílies) que comportaren importants problemes socials. S'hi va construir el primer metro del subcontinent sud-americà per intentar comunicar les diferents zones urbanes (1913), diverses línies de tren i tramvia i ampliació de la capacitat del port.
Una agressiva campanya d'eliminació dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat. Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo).
A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que començaven el 25 de febrer de 1951, igual com també els campionats mundials de bàsquet de 1950 i 1990 i la copa del món de futbol de 1978 (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Països Baixos per 3-1).
El 17 de març de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosió, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici de l'AMIA on s'hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants més ferits.
Geografia miniatura|Imatge per satèl·lit del Río de la Plata, on es pot observar la marca urbana de Buenos Aires i l'àrea metropolitana.
Ubicació La Ciutat de Buenos Aires es troba a Sud-amèrica, 34 ° 36' de latitud sud i 58 ° 26' de longitud oest. La ciutat es troba en el marge del Riu de la Plata, i el seu clima és temperat.
Enfront de les seves costes es troba Colonia del Sacramento, i més enllà Montevideo, la capital de l'Uruguai, a només 45 minuts en avió o 2.30h en vaixell. A 2h en avió es troba Santiago de Xile i una mica més lluny, a 1720 km (3 h d'avió), es troba São Paulo, l'altra gran metròpoli de Sud-amèrica.
Límits El Riu de la Plata i el Riachuelo són els límits naturals de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires cap a l'est i el sud. La resta del perímetre està envoltat per la col·lectora externa de l'RN A001 "Avenida General Paz", autopista de 24 km d'extensió que circumval la ciutat de nord a oest; existeix un petit tram de no més de 2 km comprès entre l'Avinguda Intendent penya-segats i el Riu de la Plata on el límit amb la província de Buenos Aires en part és la línia imaginària de la prolongació de l'avinguda General Paz i un altre tram la riera Raggio, aquest sector correspon al límit entre el Parc dels Nens i el Passeig de la Costa. Això es deu al fet que l'avinguda General Paz no finalitza en la costa del riu sinó en els penya-segats de l'avinguda Intendente. Aquesta avinguda enllaça de manera ràpida la ciutat amb la resta del Gran Buenos Aires, una franja d'alta concentració d'habitants i forta activitat comercial i industrial. Excepte seu límit oriental amb el Río de La Plata, tots els altres límits indicats de la CABA (Ciudad Autónoma de Buenos Aires) separen la seva jurisdicció de la corresponent a la província de Buenos Aires.
La ciutat està gairebé tota a la regió pampeana, llevat d'algunes zones com la Reserva Ecològica de Buenos Aires, la Ciutat Esportiva del Club Atlético Boca Juniors, l'Aeroparque Jorge Newbery, o el barri de Puerto Madero, que es troben emergides artificialment mitjançant el farciment de les costes del Río de la Plata.
Hidrografia La regió antigament estava travessada per diferents rierols i llacunes, alguns dels quals van ser emplenats i altres entubat. Entre els rierols d'importància estan els Tercers (del Sud, del Medi i del Nord), Maldonado, Vega, Medrano, Cildañez i White. El 1908 molts rierols van ser endegats i rectificats, ja que amb les crescudes del seu cabal causaven danys a la infraestructura de la ciutat. Van ser canalitzats però es mantenien a cel obert, construint diversos ponts per a la seva cruïlla. Finalment el 1919 es va disposar la seva canalització tancada, però els treballs van començar l'any 1927, acabant alguns el 1938 i altres, com el Maldonado, el 1954.
Relleu La ciutat es troba gairebé íntegrament a la regió pampeana, excepte algunes zones com la Reserva Ecològica de Buenos Aires, l'ex Ciutat Esportiva de Boca Juniors, l'Aeroparque Jorge Newbery, o el barri de Port Madero, que es troben emergides artificialment mitjançant el farciment de les costes del Riu de la Plata.
El límit original de la costa amb el riu estava donat per una sèrie de rodolons, sorgides per les variacions del nivell del mar (i de l'estuari del Plata) fa milers d'anys.Atlas Ambiental de Buenos Aires . Consulta: 31 de enero de 2011. La sèrie de rierols implicava l'existència de zones més deprimides que altres, conegudes com a "valls d'inundació". De tal manera, el territori posseïa suaus ondulacions interrompudes pel sud, davant l'àmplia vall d'inundació corresponent al riu Riachuelo. La zona més alta es troba al barri de Monte Castro.
Sismicitat La regió respon a la «falla de Punta del Este», amb sismicitat baixa, i la seva última expressió es va produir el 5 de juny de 1888, a les 3:20 UTC-3, amb una magnitud de 5,5 en l'escala de Richter. (Terratrèmol del Riu de la Plata de 1888).
Clima miniatura|esquerra|Climograma de Buenos Aires. El clima de la ciutat és temperat i humit. Considerant el període 1961-1990, normalment utilitzat per designar els mitjans climàtics, la temperatura mitjana és de 17,6 °C i la precipitació anual és de 1.147 mm. Al llarg del les temperatures de la ciutat han augmentat considerablement a causa de l'illa de calor (desenvolupament urbà), sent actualment 2 °C superior al de regions properes molt menys urbanitzades. Fonamentalment les temperatures nocturnes són les que han augmentat, cosa que a l'estiu sol dificultar el descans nocturn dels porteño. Les precipitacions també s'han accentuat des de 1973, com ja va passar en l'anterior hemicicle humit: 1870 a 1920.
Si bé els dies coberts són més freqüents a l'hivern, quan més plou és a estiu, època en què es desenvolupen tempestes a vegades molt intenses, això provoca que grans quantitats d'aigua caiguin en poc temps. A l'hivern són més comunes les pluges dèbils però contínues. De totes maneres no es pot dir que hi hagi estacionalitat de pluges. Els estius són càlids, amb una mitjana de gener de 24,5 °C. L'elevada humitat sol tornar sufocant al temps. Els hiverns són suaus, amb una temperatura mitjana de juliol d'11 °C. Rarament es donen temperatures inferiors a 0 °C i superiors a 36 °C. Les boires, una altra característiques de Buenos Aires, s'han tornat infreqüents, amb pocs dies l'any.
Vents