La Prefectura pretoriana de l'Orient va ser una de les quatre prefectures pretorianes en les quals estava dividit l'Imperi Romà a l'Antiguitat Tardana. En comprendre la major part de l'Imperi Romà d'Orient i la capital de la prefectura era Constantinoble, el prefecte del pretori d'Orient era la segona persona més poderosa a la part oriental, després només de l'emperador, a qui ell servia com una espècie de primer ministre.
Estructura La prefectura va ser creada després de la mort de Constantí I el 337, quan imperi va ser subdividit entre els seus fills. Constanci II va rebre la porció oriental tenint en el prefecte del pretori el seu principal assessor. En crear-la Constanci comprenia quatre (i després cinc) diòcesis, cadascuna, per la seva banda, subdividida en diverses províncies. L'autoritat de la prefectura anava de la porció oriental dels Balcans, que formava la Diòcesi de Tràcia, fins a Àsia Menor, que es dividia en les diòcesis d'Àsia i del Pont. Hi havia encara, a l'Orient Pròxim, la Diòcesi d'Orient i la d'Egipte.Palme 2007, p. 245. La Diòcesi de Tràcia estava formada per 6 províncies:
Europa Hemimont (Haemimontus) Mèsia II (Moesia Secunda) Ródope Escítia Menor (Scythia) Tràcia
La Diòcesi del Pont estava formada per 15 províncies:
Armènia I Armènia II Armènia I Magna (536) Satrapies romanes d'Armènia (Satrapiae) - incorporades més tard a la província d'Armènia IV (536) Armènia III (536) Armènia IV (536) Bitínia Capadòcia I Capadòcia II Galàcia Prima Galàcia Salutar (Salutaris ou Segona) Hel·lenopont (Helenopontus) Honòria Paflagònia Pont PolemoníacLa Diòcesi d'Àsia estava formada per 11 províncies:
Àsia Cària Hel·lespont Illes (Insulae) Licònia (370) Lícia Lídia Panfília Pisídia Frígia Pacaciana Frígia Salutar
La Diòcesi d'Egipte estava formada per 9 províncies:
Egipte I Egipte II Arcàdia Augustamica I Augustamica II Líbia Superior Líbia Inferior Tebes Superior Tebes InferiorLa Diòcesi d'Orient estava formada per 16 províncies:
Aràbia Cilícia I Cilícia II Xipre Eufratense Isàuria Mesopotàmia Osroene Palestina I Palestina II Palestina Salutar Fenícia Prima Fenícia Libanense Síria Prima Síria Salutar Teodòria (528)
Prefectes del Pretori d'Orient coneguts Flavi Ablavi (330-337/338) Septimi Acindí (338–340) Domici Lleonci (340–344) Filip (346–351) Constanci Gal (351) Talasi (351–354)PLRE I, Thalassius 1 Domicià (354) Estrateg Musonià (354–358) Hermògenes del Pont (358–360) Claudi Helpidi (360–361) Sal·lusti (primer cop, 361-365) Nebridi (365) Sal·lusti nomenat per Valent (segon cop 365-367) Araxi nomenat per l'usurpador Procopi (365-366) Ausoni (367-369) Domici Modest (369–377) Olibri (379) Neoteri (380-381) Flor (381-383) Postumià (383) Matern Cinègi (384–388) Eutolmi Tacià (388–392) Rufí (10 de setembre de 392 – 27 de novembre de 395) Cesari (primer cop, 30 de novembre de 395 – 13 de juliol de 397) Euticià (primer cop, 4 de setembre de 397 - 25 de juliol de 399) Aurelià (primer cop, 17 d'agost de 399 – 2 d'octubre de 399)Alan Cameron exposa que el primer mandat d'Aurelià acaba l'abril del 400 possiblement Euticià (segon cop, 11 de desembre de 399 – 12 de juliol de 400)Les dates proposades per Cameron es solapen amb el mandat d'Euticià Cesari (segon cop, 400–403) Euticià (tercer cop, 404–405) Antemi (405–414) Monaxi (primer cop, 10 de maig – 30 de novembre de 414) Aurelià (segon cop, 414–416) Monaxi (segon cop, 26 d'agost de 416 – 27 de maig de 420) Eustaqui (420–422) Asclepiòdot (423–425) Aeci (425) Hieri (primer cop, 425–428) Florenci (primer cop, 428–430) Antíoc (430–431) Rufí (431–432) Hieri (segon cop, 432) Flavi Taure (primer cop, 433–434) Antemi Isidor (435–436) Darius (436–437) Florenci (segon cop, c. 438–439) Cir de Panòpolis (439–441) Tomàs (442) Apol·loni (442–443) Zoilus (444) Hermòcrates (444) Flavi Taure (segon cop, 445) Flavi Constantí (primera cop, c. 447) Antíoc (448) Florenti Romà Protògen (448–449) Hormisda (449–450) Pal·ladi (450–455) Constantí (segon cop, 456) Constantí (tercer cop, 459) Vivià (459–460) Puseu (465-468) Armasi (c. 469) Constantí (471) Eritri (472) Dioscori de Mira (primer cop, 472-475) Epinic (475) Laurenci (475/476) Sebastià (primer cop, 476-480) Dionís (480) Elià (primer cop, 480) Sebastià (segon cop, 484, nomenat per Zenó) Elià (segon cop, 484, nomenat per Lleonci) Basili (486) Dioscori de Mira (segon cop, 489) Matronià (491) Hieri (494–496) Eufemi (496) Policarp (498-502) Aspar Alipi Constantí (502–505) Eustaqui (505–506) Lleonci (510) Zòtic (511–512) Marí (primer cop, c. 512–515) Sergi (517) Apià (518) Marí (segon cop, 519) Demostenes (520–524) Arquelau (524–527) Basilides (c. 527) Atarbi (c. 528) Julià (530–531)Cameron, Alan (1977). "Some Prefects Called Julian". Byzantion. 47. Peeters Publishers: 42–64. ISSN 0378-2506. JSTOR 44170499. Joan de Capadòcia (primer cop, 531–532) Focas (533) Joan de Capadòcia (segon cop, 533–541) Teodot (primeira vez, 541-542) Pere Barsimes (primer cop, 543–546) Teodot (segon cop, 546/547-[548?]) Comitas Teodor Bas (548) Eugeni (548–[551?]) Adeu (c. 551) Hefest (551–552) Areobind (primer cop, 553) Pere Barsimes (segon cop, 555–562) Areobind (segon cop, 563) Diomedes (c. 572) Jordi (c. 598) Constantí Lardis (c. 602) Teodor (605 o 607)
Referències
Bibliografia The Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE), Vols. I-III: (Vol. II, p. 1250–1252;) Palme, Bernhard (2007). "The Imperial Presence: Government and Army". Egypt in the Byzantine World, 300-700. Cambridge University Press. p. 244–270. .
Categoria:Administració romana Categoria:Imperi Romà d'Orient