Ablavi (en llatí: Ablavius; en grec: Αβλάβιος) va ser un assassí, conegut per una temptativa fracassada de matar l'emperador Justinià I (r. 527–565) el 562. Les principals fonts sobre ell son Joan Malales i Teòfanes, el Confessor.Martindale 1992, p. 2–3.Evans 1996, p. 256–257.

Biografia Ablavi era fill de Melcíades. No se'n sap res més de la seva família o del seu extracte social. Els textos primaris el descriuen com "ο Μελιστής" (el Melista). Aquesta paraula grega té dos significats, sent un d'ells un nom per a un músic, relacionat al terme melodia. Un comentari de Teòfanes implica que Ablavi era membre d'una facció sencera de tals persones. Alan Cameron suggereix que aquesta era una facció de circ, afiliada als Blaus i Verds del Hipòdrom de Constantinoble. El segon significat és "monetari" ("mestre de la casa de la moneda"); així, un funcionari de la casa de la moneda imperial. Aquest terme deriva de μελίζει (melizei, "tallar"). Anastasi el Bibliotecari, que va traduir la crònica de Teòfanes per al llatí, va entendre que el terme tenia aquest significat. Du Cange, un influent historiador del , va considerar aquest el significat més probable.

Ablavi va ser reclutat per Marcel com part d'un pla per a assassinar l'emperador Justinià I (r. 527–565) Els conspiradors eren aparentment "homes importants en el món dels negocis" de Constantinoble, sent el propi Marcel un argiroprata. Aquest terme indica un banquer ("argiro" és grec per a "plata"). Un altre conspirador va ser Sergi, l'oncle del qual Eteri era curador d'un dels palaus imperials, encara que conegut més tard per la seva participació en una conspiració contra l'emperador Justí II (r. 565–578). Ablavi va rebre cinquanta lliures d'or pel seu paper en la trama.

La trama exigia que Ablavi s'aproximés a Justinià quan era al triclini imperial (menjador). Mentre va tenir accés a l'habitació, va ser incapaç d'aproximar-se de la "presència sagrada" de l'emperador sense permís, i llavors va haver d'arreglar les coses amb un oficial palatí. Va confiar el seu secret a Eusebi i Joan, fet que va fer que es descobrís la trama. El 25 de novembre del 562, va intentar entrar al palau armat amb un punyal i va ser immediatament arrestat. La seva futura destinació no és registrat.

Al conèixer que l'havien arrestat, Marcel es va suïcidar per no ser capturat, mentre que Sergi va buscar refugi a l'Església de Santa Maria de Blaquerna. Poc després, la reconstrucció de Santa Sofia va ser conclosa, i Pau el Silenciari va compondre un llarg poema èpic conegut com Écfrasis a la reinauguració de la basílica. Pau esmenta la conspiració, afirmant que els conspiradors estaven dins el palau i a punt d'atacar quan capturats. Afirma que Déu va concedir aquesta victòria a l'emperador. Peter N. Bell observa que "Pau dedica prop de 30 línies (25-55) prop de l'inici del seu poema" a la trama de Ablavi i altres 21 línies (937-958) a altres conspiracions de l'època. Pau matisa que Déu cuida de la seguretat personal de l'emperador i retrata tant Justinià com la seva esposa, l'emperadriu Teodora, ja morta, com intercessors de la humanitat en la seva relació amb Déu.Bell 2009, p. 88–89.

Interpretació Els motius dels conspiradors no són abordats en fonts primàries. James Evans suggereix que poden ser atribuïts a les queixes del món dels negocis amb l'emperador. La Guerra Làzica contra l'Imperi Sassànida hi havia acabat recentment, i els tractats de pau exigien que els romans paguessin una quantia anual de 30 mil sòlids als sassànides. No obstant això, els primers set anys haurien de ser pagats anticipadament, i prop de 2 900 lliures d'or haurien de ser lliurades de cop. L'emperador va exigir que els empresaris paguessin els diners a l'Estat en forma d'un préstec forçat. El tresor va quedar endeutat i encara estava buit quan Justí II va pujar al tron. En comptes de reduir despeses, Justinià va augmentar la pressió sobre els empresaris. A l'estiu del 562, canvistes, mercaders de plata i mercaders de joies es van veure obligats a col·locar "una dispendiosa exhibició de llums" a la consagració d'una nova església dedicada a Teodora, la Màrtir. Es pensa que això pot haver dut directament al pla d'assassinat. D'altra banda, Peter N. Bell connecta la trama d'assassinat amb la falta de suport popular a Justinià els anys finals del seu regnat. Apunta que Agàties, Menandre Protector i Corip pinten retrats "desagradables" i "ombrívols" de l'estat de l'Imperi Romà d'Orient durant aquest període. Corip encara afirma: "el vell [Justinià] no l'importava res, estava completament fred (...) moltes coses van ser negligides, massa, mentre estava viu". Corip estava fent una comparació entre Justinià i Justí, el que pot explicar la seva visió negativa sobre el primer. Però els seus punts de vista són consistents amb els d'altres autors.

Conseqüències Sergi va acabar sent arrossegat a fora del seu santuari i interrogat sota tortura. Les seves confessions van implicar dos banquers més i un curador al servei de Belisari, de manera que el propi Belisari va romandre sota sospita i va ser arrestat. Va ser dut a judici per Procopi, prefecte de la ciutat de Constantinoble; és incert si aquesta era la mateixa persona que Procopi de Cesarea, el notable historiador. Belisari va ser condemnat a presó domiciliar, mentre tots els seus assistents van ser dispensats del servei. Sis mesos després, va ser perdonat. Belisari i Justinià van morir amb poques setmanes de diferència el novembre del 565.

Referències

Bibliografia  Bell, Peter Neville (2009). Three Political Voices from the Age of Justinian: Agapetus – Advice to the Emperor; Dialogue on Political Science; Paul the Silentiary – Description of Hagia Sophia. Liverpul: Imprensa da Universidade de Liverpul. ISBN 978-1-84631-209-0

Evans, James Allan Stewart (1996). The Age of Justinian: The Circumstances of Imperial Power. Londres e Nova Iorque: Routledge. ISBN 978-0-415-02209-5 Martindale, John R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1992). «Ablabius 1». The Prosopography of the Later Roman Empire - Volume III, AD 527–641. Cambrígia e Nova Iorque: Imprensa da Universidade de Cambrígia. ISBN 0-521-20160-8

Categoria:Romans d'Orient del segle VI Categoria:Rebels romans d'Orient Categoria:Assassins de l'antiguitat