El Boeing EA-18G Growler és un avió de guerra electrònica estatunidenc amb base en portaavions, una versió especialitzada del Boeing F/A-18F Super Hornet de dos seients. L'EA-18G va substituir els Northrop Grumman EA-6B Prowlers en servei amb la Marina dels Estats Units. La capacitat de guerra electrònica del Growler és proporcionada principalment per Northrop Grumman. L'EA-18G va començar la producció el 2007 i va entrar en servei operatiu amb la Marina dels Estats Units a finals del 2009. Austràlia també ha comprat tretze EA-18G, que van entrar en servei amb la Royal Australian Air Force el 2017

Desenvolupament Requisits i proves miniatura|El primer EA-18G a la cerimònia de llançament el 3 d'agost de 2006 El 15 de novembre de 2001, Boeing va completar amb èxit una demostració de vol inicial de l'F/A-18F "F-1" equipat amb el sistema de guerra electrònica ALQ-99 per servir com a avió conceptual d'atac electrònic aeri (AEA) EA-18."Boeing Successfully Completes Initial Flight Demonstration of EA-18 Airborne Electronic Attack Variant." Boeing, 15 November 2001. El desembre de 2003, la Marina dels Estats Units va adjudicar un contracte de desenvolupament per a l'EA-18G a Boeing. Com a contractista principal, Boeing havia de construir el fuselatge i les ales davanteres, i realitzar el muntatge final. Northrop Grumman era el principal subcontractista de l'estructura i subministraria el fuselatge central i posterior, així com el principal sistema de combat electrònic. "Navy Awards Boeing $9.6 Billion in Super Hornet and EA-18G Contracts." Boeing, 29 December 2003. El 2003, la Marina esperava rebre 90 EA-18G."Next Generation Jammer." DTC.mil, 9 October 2003.

El primer avió de prova EA-18G va entrar en producció el 22 d'octubre de 2004. El primer avió de prova, conegut com a EA-1, es va llançar el 3 d'agost de 2006, abans de fer el seu vol inaugural a Saint Louis el 15 d'agost de 2006; posteriorment va ser transportat a l'estació aèria naval de Patuxent River, Maryland, el 22 de setembre de 2006."Boeing rolls out first EA-18G Growler." Boeing, 4 August 2006. L'EA-1 dóna suport principalment a les proves terrestres a la cambra anecoica de les instal·lacions de proves i avaluació d'entorns de combat aeri (ACETEF).

El segon avió (EA-2) va volar per primera vegada el 10 de novembre de 2006, i va ser lliurat a NAS Patuxent River el 29 de novembre de 2006. L'EA-2 és un avió de proves de vol de l'AEA, que inicialment vola a l'Atlantic Test Range (ATR) de Pax River per a proves de desenvolupament del sistema AEA abans de passar a l'Electronic Combat Range (ECR, o 'Echo Range') a l'Estació d'Armes Aèries Navals de China Lake a Califòrnia. Ambdós avions estan assignats al VX-23 "Salty Dogs". L'EA-1 i l'EA-2 són F/A-18F F-134 i F-135, extrets de la línia de producció de St. Louis i modificats per Boeing a la configuració EA-18G. Tanmateix, com que no es van construir inicialment com a Growlers, la Marina ha designat aquests dos avions de prova com a NEA-18G. Hi havia cinc Growlers volant al programa de proves de vol a partir del juny de 2008.

Disseny miniatura|Un EA-18G Growler de l'esquadró de proves i avaluació VX-9, que portava dipòsits de combustible externs, càpsules d'interferència i míssils AGM-88 HARM i AIM-120 AMRAAM . El rendiment de vol del Growler és similar al de l'F/A-18E/F. Aquest atribut permet al Growler realitzar interferències d'escorta, així com la missió tradicional d'interferència de separació (interferència de radar i engany). Els Growlers poden acompanyar els F/A-18 durant totes les fases d'una missió d'atac."EA-18G Airborne Electronic Attack Aircraft." Boeing. Per tal de donar al Growler un vol més estable per a la missió de guerra electrònica, Boeing va canviar els carenats de la vora d'atac i els carenats de les frontisses de les ales, i va afegir tanques alars i "tires de disparador" d'alerons.

El Growler té més del 90% en comú amb el Super Hornet estàndard, compartint fuselatge, radar AESA Raytheon AN/APG-79 i sistemes d'armes com el sistema de gestió de magatzems AN/AYK-22. La major part de l'equip d'atac electrònic aerotransportat dedicat està muntat en una placa a l'espai que abans allotjava els 20 canons de mm interns i a les puntes de les ales. Nou estacions d'armes queden lliures per proporcionar armes addicionals o càpsules d'interferència. L'electrònica afegida inclou receptors de banda ampla AN/ALQ-218 a les puntes de les ales i càpsules d'interferència tàctiques de banda alta i baixa ALQ-99. L'ALQ-218 combinat amb l'ALQ-99 forma un conjunt de guerra electrònica d'espectre complet que és capaç de proporcionar detecció i interferència contra totes les amenaces terra-aire conegudes. Tanmateix, les càpsules actuals poden ser inadequades contra les amenaces emergents.

L'EA-18G pot estar equipat amb fins a cinc càpsules d'interferència ALQ-99 i normalment afegirà dos míssils AIM-120 AMRAAM o AGM-88 HARM . L'EA-18G també utilitzarà el sistema de cancel·lació d'interferències INCANS que permetrà la comunicació de veu mentre interfereix les comunicacions enemigues, una capacitat no disponible a l'EA-6B. A més de l'equip d'alerta i interferència de radar, el Growler posseeix un receptor de comunicacions i un sistema d'interferència que proporcionaran supressió i atac electrònic contra les amenaces de comunicació aèries.

La baixa fiabilitat de la càpsula d'interrupció ALQ-99 i les freqüents fallades de la prova integrada (BIT) han provocat que la tripulació hagi de realitzar missions amb fallades no detectades. L'ALQ-99 també ha interferit amb el radar AESA de l'avió i ha imposat una gran càrrega de treball a la tripulació de dos homes, a més de reduir la velocitat màxima del Growler.

Boeing està estudiant altres possibles millores; la càpsula d'interferència de radar ALQ-99 podria ser substituïda en el futur, i l'empresa està estudiant afegir armes i substituir el receptor de comunicacions per satèl·lit. El Growler és la plataforma inicial per al Next Generation Jammer (NGJ), que utilitza la tecnologia de matriu d'escaneig electrònic actiu (AESA) per concentrar la potència d'interferència exactament on cal. L'NGJ s'havia d'implementar a l'F-35. Tanmateix, el maig de 2012, la Marina dels Estats Units va decidir centrar la integració de l'NGJ a l'EA-18G per a una data prevista de servei del 2020 i ajornar el treball per a l'F-35. Boeing també està estudiant exportar una configuració de Growler Lite sense les càpsules d'interferència per a la consciència electrònica en lloc de l'atac electrònic.

Especificacions (EA-18G Growler) Dades del fullet de Boeing i del fitxer informatiu de l'F/A-18E/F de la Marina dels EUA.

Característiques generals Tripulació: 2

Longitud: 60 peus i 1,25 polzades (18,31 m)

Envergadura: 44 peus i 8,5 polzades (13,62 m) (incloses les càpsules muntades a la punta de l'ala)

Alçada: 16 peus i 0 polzades (4,88 m)

Superfície alar: 500 peus quadrats (46,5 m2)

Pes buit: 33.094 lliures (15.011 kg)

Pes brut: 48.000 lliures (21.772 kg); Pes de recuperació

Pes màxim d'enlairament: 29.964 kg (66.000 lb)

Capacitat interna de combustible: 6.323 kg (13.940 lb)

Capacitat externa de combustible: (3 dipòsits de 1.800 L (480 gal)), 4.420 kg (9.774 lb)

Planta motriu: 2 turbofans General Electric F414-GE-400, 62 kN (14.000 lbf) d'empenta cadascun en sec, 98 kN (22.000 lbf) amb postcombustió

Rendiment Velocitat màxima: 1.900 km/h (1.030 kn) a 12.190 m (40.000 ft)

Velocitat màxima: Mach 1,8

Abast: 2.346 km (1.275 nmi); net més dos AIM-9

Abast de combat: 390 nmi (449 mi, 722 km); per a missió d'interdicció

Abast de ferri: 1.800 nmi (2.070 mi, 3.330 km); abast sense recepta mèdica

Sostre de servei: 50.000 peus (15.000 m) com a mínim

Càrrega alar: 92,8 lb/sq ft (453 kg/m2)

Impuls/pes: 0,93

Armament Canons: Cap

Punts fixos: 9 en total: 6 sota l'ala i 3 sota el fuselatge amb una capacitat de 17.750 lb (8.050 kg) de combustible i municions externes

Notes: Els dos rails llançamíssils de punta d'ala per a l'AIM-9 Sidewinder, que es troben a l'E/F Super Hornet, s'han substituït per càpsules de detecció AN/ALQ-218, sis punts fixos extraïbles muntats sota l'ala (els pilons interiors portaran dipòsits de combustible de 480 galons (1.800 L), els pilons centrals portaran càpsules de bloqueig de banda alta AN/ALQ-99 i el piló exterior reservat per a míssils AGM-88 HARM), dos conformals multimode estacions de fuselatge (míssils AIM-120 AMRAAM), 1 punt fix extraïble a la línia central del fuselatge, per a la càpsula d'interferència de banda baixa AN/ALQ-99.

Ús d'armes: Actualment, la Fase I del Growler portarà els míssils AIM-120 AMRAAM per a l'autoprotecció a les dues estacions de fuselatge conformals i els míssils AGM-88 HARM. El sistema de canó A/A-49A-2 amb el canó M61A2 de 20 mm s'ha eliminat i substituït per una càpsula de caixes electròniques que controlen l'AN/ALQ-218 i ajuden a coordinar els atacs d'interferència AN/ALQ-99.

Segons les possibles configuracions d'armes que es van revelar, [cal citació] l'EA-18G també seria capaç de realitzar missions d'atac "sensibles al temps", portant AGM-154 JSOW sota les ales o missions de reconeixement multisensor amb SHARP i AN/ASQ-228 ATFLIR a les estacions d'armes conformals de la línia central i esquerra, respectivament.

Aviònica Radar de matriu d'escaneig electrònic actiu (AESA) Raytheon AN/APG-79

Receptor del sistema de bloqueig tàctic Northrop Grumman AN/ALQ-218

Sistema de bloqueig integrat aerotransportat EDO Corporation AN/ALQ-99

Referències

Categoria:Avions militars dels Estats Units Categoria:Avions de Boeing