Lorenzo García-Tornel i Carrós (Barcelona, 16 de febrer de 1889 - Barcelona, 1 de juny de 1972) va ser un metge, cirurgià, catedràtic universitari i polític català.
Llicenciat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) el 1912, i doctorat el 2015 per la Universitat de Madrid (UM), des del 1913 i fins al 1915 va ser metge de guàrdia de Cirurgia a l'Hospital Clínic de Barcelona, i des del 1915 al 1925 va exercir el càrrec de professor ajudant i encarregat de classes pràctiques de la càtedra d'Anatomia Topogràfica i Operacions, i també exercí de catedràtic de Medicina del Treball a l'Escola del Treball de Barcelona des del 1929. Durant molts anys va dirigir l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. En inaugurar-se el 1926, l'Hospital Escola d'Infermeres de la Creu Roja de Barcelona va ser nomenat cap del servei de Cirurgia General, i més tard també va assumir també la direcció de l'hospital.
Entre les seves publicacions destaquen un Manual de la Enfermera, i un Manual del Practicante y de la enfermera, en dos volums (1925). I també un “Manual de accidentes vasculares de trabajo” del 1934.
El 1927, coincidint amb la dictadura del general Primo de Rivera, va ser nomenat president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), càrrec que va exercir fins al 1931, i posteriorment, després de la Guerra Civil, tornà a ocupar el càrrec de president del COMB per segona vegada fins a l'any 1953.
El 1948 va ingressar com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i ocupà el càrrec de vicepresident d'aquesta institució durant els anys 1958 i 1963. L'any 1946 fou escollit membre del Comitè executiu de la «World Medical Association» (WMA) a Londres, de la qual va ser elegit president el 1955 i reelegit com a tal en dues noves ocasions consecutives. El 1955 va presidir la delegació espanyola present al Congrés Internacional de Medicina del Treball, celebrat a Nàpols.
En el camp de l'activitat política, ocupà posicions properes al règim. Fou membre de les joventuts mauristes. Abans de la guerra ja havia estat Diputat provincial de Barcelona, nomenat pel ministre de Gobernació, càrrec que desenvolupà fins el 1948. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona des del 1939, durant més de deu anys. El 1952 fou nomenat tinent d'alcalde i ponent de l'àrea de sanitat.
Reconeixements Ingrès com a Acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1948) Gran Creu de Sanitat de l'Orde Civil de Sanitat Gran Creu de la Beneficència de l'Orde Civil de la Beneficència Gran Placa d'Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola (1960) Medalla d'Or del Consell General de Col·legis de Metges
Referències
Bibliografia
Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Cirurgians barcelonins Categoria:Professors universitaris Categoria:Estudiants de medicina de la UB Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Morts el 1972 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Presidents del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Cirurgians catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Nascuts el 1889