Metasequoia occidentalis és una espècie extinta de sequoia de la família de les cupressàcies (Cupressaceae) que es troba com a fòssils a tot l'hemisferi nord. És una de les tres espècies extintes de Metasequoia que actualment es reconeixen com a vàlides. miniatura|esquerra|Con de M. occidentalis amb una tija llarga i sense fulles; Ipresià, Formació Klondike Mountain
Història L'espècie va ser descrita per primera vegada el 1863 a partir de fòssils trobats als afloraments de la formació Chuckanut del Paleocè superior - Eocè mitjà al voltant de Birch Bay, Washington. L'espècie va ser descrita originalment com a Taxodium occidentale per John Strong Newberry. Es van observar restes fossilitzades semblants a Metasequoia a Europa i Amèrica del Nord a partir del segle XIX, però es van assignar als gèneres cupressàcies Sequoia (sequoies) i Taxodium (xiprers dels pantans). No va ser fins que es va descobrir i descriure l'espècie vivent Metasequoia glyptostroboides en una zona remota de la Xina durant la dècada de 1940, que l'afinitat de molts dels fòssils es va fer evident. El 1951, Ralph Works Chaney va reassignar l'espècie a Metasequoia com a M. occidentalis basant-se en la gran semblança amb la metasequoia vivent. Amb algunes excepcions notables, s'ha afirmat que la majoria dels fòssils documentats a la literatura mostren que M. occidentalis era indistingible del M. glyptostroboides viu.
Descripció Igual que la metasequoia vivent, M. occidentalis era caducifoli. El fullatge consisteix en branquetes amb fulles disposades oposadament. Les fulles són de forma ovada a lineal, amb una longitud d'entre 6 i 25 mm i una amplada d'entre 1 i 2 mm, amb una vena central diferenciada, una base peciolada i una punta aguda. Els cons que porten llavors són globosos a ovoides, d'11 a 40 mm de llarg i 6 a 34 mm d'ample, amb escates triangulars disposades de forma decussada, i neixen sobre tiges llargues i sense fulles. Les llavors tenen dues ales, són de forma ovoide a cordada i poden arribar a fer 5 mm de llarg i 4 mm d'ample. Els cons que contenen pol·len són petits, globosos a ovoides, d'1 a 5 mm de llarg i 0,5 a 4 mm d'ample, i disposats oposadament en tiges especialitzades amb un con terminal.
Edat i distribució Metasequoia occidentalis va aparèixer en el registre fòssil durant el Cretaci superior (etapa Cenomanià). Durant el període Terciari, s'havia convertit en un constituent important dels boscos de terres baixes i pantanosos de les regions circum-Pacífic septentrional i polars, on coexistia habitualment amb Glyptostrobus europaeus. S'han reportat fòssils assignables a la M. occidentalis en parts dels Estats Units, Canadà, Rússia, Xina, Japó, Groenlàndia i Svalbard, però sembla que la metasequoia era rara o absent a gran part d'Europa.
Referències
Categoria:Sequoies Categoria:Plantes extintes