va ser una fotògrafa, arqueòloga aficionada, viatgera i autora de parla anglesa. Va ser una de les primeres persones a excavar i estudiar els antics jaciments maies de Chichén Itzá i Uxmal.

Biografia Alice Dixon va néixer a Londres el 12 de desembre de 1851. Va ser la segona dels nou fills nascuts de Henry Dixon i Sophia Cook. Henry Dixon era un impressor de planxes de coure que més tard es va convertir en un fotògraf d’èxit. A finals del segle XIX va ser reconegut per la seva contribució al desenvolupament de la fotografia pancromàtica i per les seves fotografies de l’arquitectura de Londres fetes per a la Society for Photographing Relics of Old London. Alice va aprendre els principis de la fotografia del seu pare i va treballar com a ajudant al seu estudi.

Un altre membre de la família que va tenir una gran influència sobre Alice va ser el seu oncle, el Dr. Jacob Dixon, que practicava l’espiritisme, motiu pel qual Alice es va implicar en el moviment espiritista a Anglaterra des de ben jove.

El 1871, Alice va participar en una sessió d’espiritisme a casa del seu oncle. A les seves memòries, Alice explica que durant aquesta sessió un esperit va predir que es casaria abans de fer vint anys i que es traslladaria molt lluny d’Anglaterra.

Aquest mateix any, Alice va conèixer Augustus Le Plongeon mentre ell era a Londres estudiant artefactes mexicans i maies al Museu Britànic. Després de conèixer Augustus per primera vegada, Alice li va dir a la seva mare: «Mare, mentre era fora avui vaig conèixer aquell amb qui sé que m'hauré de casar tard o d'hora». Vint-i-cinc anys més gran que ella, Augustus Le Plongeon era un fotògraf i arqueòleg aficionat franc-nord-americà que ja havia viatjat i treballat a Xile, Califòrnia i Perú. Era a Londres per preparar-se per a un viatge a les selves de Yucatán. Alice es va interessar per l'antiga civilització maia, va estudiar Incidents of Travel in Yucatan de John L. Stephen i va acceptar unir-se a Augustus en la seva expedició. Alice i Augustus, encara no casats, van viatjar de Londres a Nova York per completar els darrers preparatius.

Carrera professional La parella es va casar a Nova York abans de viatjar a Mèxic el 1873. Després d'arribar a Mèrida, Alice Dixon Le Plongeon va emmalaltir greument de febre groga. Augustus la va cuidar fins que va recuperar la salut, i es van quedar a Mèrida mentre ella es recuperava. La parella va establir relacions amb erudits locals i va aprendre a parlar maia yucatec. El seu primer viatge fora de Mèrida va ser una breu visita a Uxmal, on van explorar el lloc i van fer algunes fotografies.

Els Plongeon van estar a Yucatán durant els anys de la Guerra de Castes, un conflicte entre els maies, anomenats Chan Santa Cruz, i l'exèrcit de Yucatán. El 1875, van deixar Mèrida i van viatjar a Chichén Itzá amb un escorta militar, que va ser assignat per romandre amb els arqueòlegs mentre hi treballaven.

Quan eren al camp, els Le Plongeon practicaven arqueologia fent nombroses fotografies, dibuixos i mapes, fent motlles de baixos relleus i excavant túnels per explorar edificis. El seu equip de fotografia consistia en dues càmeres de visor de Scovill Manufacturing Company amb una varietat de lents. Van fer una varietat de fotografies, incloses imatges estereoscòpiques en 3D, que es revelaven en una cambra fosca instal·lada al lloc. A més del destacament de soldats, els Le Plongeon van contractar homes maies locals per tallar la vegetació i aclarir el creixement del lloc. Tot l'equip va enfrontar malalties, gana, calor, insectes i una fauna perillosa.

A més d'explorar els llocs de Chichén Itzá i Uxmal, Alice i el seu marit van treballar al voltant de la ciutat de Mèrida i Mayapán. El 1878 van viatjar al sud fins a Belize (llavors Hondures Britànica) abans que dificultats financeres els obliguessin a tornar als Estats Units per sol·licitar patrocini.

Del 1880 al 1884, els Le Plongeon van passar temps a la Ciutat de Mèxic i van continuar el seu treball en llocs de Yucatán. Durant aquest temps, van realitzar alguns viatges de tornada a Nova York quan les seves finances estaven ajustades. Entre els seus patrocinadors hi havia el fabricant de cigarrets Pierre Lorillard i Phoebe Hearst. Quan eren a Nova York, la parella oferia conferències sobre la seva feina i intentava vendre els seus motlles de baix relleu a museus i col·leccionistes.

Troballes i teories En estudiar els murals i les estàtues de Chichén Itzá, Augustus i Alice van desenvolupar teories sobre els antics governants maies i la seva influència. Van reconstruir la narrativa d'una antiga governant maia anomenada reina Moo (de la paraula maia per a guacamai) i el seu germà i consort, el príncep Coh, de vegades anomenat príncep Chaacmol (anomenat així per les paraules maies chaac i mol, que significa guerrer poderós). Al llarg de les seves carreres, els Le Plongeon van ampliar les seves teories. Finalment, van arribar a creure que els antics maies havien ajudat a fundar la civilització egípcia antiga, així com la civilització perduda de l'Atlàntida.

El novembre de 1875, els Le Plongeon van desenterrar una gran estàtua prop de la Plataforma de les Àguiles i els Jaguars a Chichen Itza. L'estàtua era d'un home reclinat i els Le Plongeon creien que era una representació del príncep Chaacmol. Per tant, l'estàtua va ser anomenada Chacmool i va ser lloada per l'American Geographical Society com una gran troballa arqueològica. Es van trobar altres artefactes prop de l'estàtua, com ara sílex, peces de ceràmica i un tros de jadeïta que August havia encastat en un fermall d'or. Alícia conservaria i portaria aquest talismà durant la resta de la seva vida.

La vida a Nova York El 1884, els Le Plongeon van deixar Mèxic i es van establir a Nova York. Allà, Alice es va centrar en l'escriptura i en donar conferències. Va publicar articles i va organitzar les seves notes de camp. Alice també es va involucrar en diversos moviments socials. Va ser membre de Sorosis, una organització professional de dones. També va donar conferències per recaptar fons per a la New York Diet Kitchen Association, una organització que tenia com a objectiu alimentar els pobres. Alice tenia un gran interès per l'espiritualisme, la maçoneria i els rosacreus, i va ser activa a la Societat Teosòfica.

La comunitat arqueològica no va acollir amb bons ulls les teories de Le Plongeon sobre la reina Moo. Alice va escriure que estava "molt indignada" per la manca de reconeixement de la seva obra i la del seu marit. Malgrat aquestes crítiques, la parella va continuar escrivint i donant conferències sobre les seves troballes. El 1886, Alice va publicar Here and There in Yucatan i el 1902 es va publicar el seu poema èpic Queen Moo's Talisman . També va escriure sobre els maies que van establir l'antiga civilització de l'Atlàntida a A Dream of Atlantis, que es va publicar en sèrie a The World Magazine, una sèrie de teosofia, del 1909 al 1911.

La salut d'Augustus Le Plongeon va empitjorar durant l'estiu de 1908. Alice va dedicar gran part del seu temps a atendre les seves necessitats abans que morís el desembre d'aquell mateix any. Alice va continuar escrivint i fent conferències després de la mort del seu marit, però va emmalaltir i li van diagnosticar càncer de mama el febrer de 1910. Va morir el 8 de juny a l'Hospital de Dones de Nova York.

Obres Here and There in Yucatan (1886)

Temes - Llocs País Any Altra informació Imatge Chichén Itzá Mèxic 1873 - 1883miniatura Piràmide del Mag Mèxic 1876miniatura

Referències

Enllaços externs Queen Moo's Talisman by Alice Dixon Le Plongeon at Project Gutenberg Augustus and Alice Dixon Le Plongeon Papers at Getty Research Institute Lawrence Gustave Desmond papers relating to Augustus and Alice Le Plongeon. Research Library at the Getty Research Institute. Los Angeles, California.

Categoria:Maianistes Categoria:Morts de càncer de mama a l'estat de Nova York Categoria:Morts el 1910 Categoria:Fotògrafs londinencs Categoria:Arqueòlegs anglesos Categoria:Historiadors londinencs Categoria:Morts a Brooklyn (Nova York) Categoria:Antropòlegs anglesos Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XIX Categoria:Fotògrafs morts al segle XX