Kostenki, o Kostionki (en Kostenki) és un poble de l'óblast de Vorónej, a Rússia. Es troba a la riba occidental del riu Don, al raïon de Khokholsky. La paraula kostenki significa 'ós petit' en rus.
El poble és conegut per les seues restes arqueològiques (el conjunt arqueològic de Kostenki-Borshchevo) amb restes fòssils d'Homo sapiens que daten del començament del paleolític superior.
Arqueologia El poble i els voltants mostren una concentració alta de jaciments paleolítics rics. S'han trobat si més no 26 jaciments als territoris de Kostenki i Borshchevo, la ciutat veïna. El conjunt cobreix un període que va des dels 42000 fins 20000 abans de la nostra era.Andrei A. Sinitsyn, Figurative and decorative art of Kostenki: chronological and cultural differentiation, in: L’art pléistocène dans le monde, Actes du Congrès IFRAO, Tarascon-sur-Ariège, septembre 2010, J. Clottes (dir.), 2012.
L'erupció del volcà dels Camps Flegreus a Itàlia va ocórrer fa uns 39,28 ± 0,11 ka: una explosió de d'ignimbrita, la més gran d'Europa en els darrers 200.000 anys. Una capa de cendra volcànica campaniana datada de fa 39.000 anys cobreix algunes restes, cosa que demostra que uns humans no identificats habitaven el lloc abans de l'erupció.pdf .
Els adorns perforats a mà fets amb perforació rotatòria, trobats a la capa II de Kostenki 17, són anteriors a l'erupció i indiquen que la població estava "tecnològicament" preparada per a l'hivern volcànic que s'apropava. El conjunt d'eines lítiques davall la capa de tefra volcànica CI s'atribueix a la cultura de transició Streletskiana (o Sungir), anàloga a les cultures paleolítiques de l'Europa central del mateix període, com ara la bohúnica.
Les primeres restes humanes analitzades s'han datat del 32600 ± 1100 abans de la nostra era per datació del carboni 14, i consten d'una tíbia i un peroné dHomo sapiens.
Genètica El 1954 es va descobrir l'esquelet d'un home jove i baix, que va morir als 20-25 anys. Fou enterrat en una fossa ovalada en posició ajupida, cobert amb ocre roig. Aquest esquelet es va anomenar Markina Gora o Kostenki 14, i es datà del 30000 abans de la nostra era, i posteriorment d'entre 38700 i 36200 ae, per tant més a prop de l'inici del paleolític superior.
El 2009, es va extraure ADN mitocondrial d'aquest fòssil. Markina Gora (Kostenki 14) pertany per llinatge matern a l'haplogrup U2. L'haplogrup U sembla que va aparéixer el 50000 abans de la nostra era, abans de diversificar-se.
L'haplogrup del cromosoma Y (ADN-Y) pertany a la variant M130 o C1b (F1370) de l'haplogrup C, una variant extinta a Europa però relacionada amb les dels caçadors-recol·lectors europeus posteriors, com ara els individus gravetians de Dolní Věstonice (Txèquia) i l'individu mesolític conegut com a "La Braña" (estat espanyol, vegeu Home de La Braña).
Un estudi del 2014 del seu ADN nuclear autosòmic mostra que tenia els ulls i la pell foscos. L'anàlisi del genoma de Markina Gora (Kostenki 14) també demostra que:
El seu ADN fòssil conté si fa no fa un 2,5% d'ADN neandertal. La població associada amb Kostenki 14, per tant, hauria descendit de l'avantpassat euroasiàtic comú de l'Homo sapiens, que va emigrar d'Àfrica i es va encreuar amb els neandertals, probablement a l'Orient Mitjà, fa més de 50.000 anys. Aquest ADN fòssil, d'almenys 36.000 anys d'antiguitat, conté un 1% més d'ADN neandertal que els europeus i asiàtics actuals, i les seues seqüències d'ADN neandertal estan menys fragmentades que les que es troben hui, cosa que confirma que lHomo sapiens i els neandertals es van encreuar fa no més de 50.000 anys. Està més estretament relacionat amb els europeus que amb els asiàtics. Per tant, fa almenys 36.000 anys, el tronc comú euroasiàtic ja s'havia dividit en dos subgrups: europeosiberià d'una banda (euroasiàtic occidental en la publicació) i asiàtic de l'altra (euroasiàtic oriental). Combinats amb els resultats relatius a l'humà d'Ust-Ishim a la Sibèria occidental, datat del 45000 abans de la nostra era i pertanyent al tronc comú euroasiàtic, es creu que la divisió entre europeus siberians i asiàtics es va produir entre els 45000 i 36000 ae. A més, l'humà de Tianyuan de la Xina, pertanyent al llinatge asiàtic, està datat entre els 42000 i 39000 ae. Això redueix el rang de divisió entre 45000 i 40000 ae. De fet, l'humà d'Ust-Ishim pot ser contemporani de la divisió dels primers euroasiàtics en dos llinatges principals: Kostenki 14, que va emigrar cap a l'oest (a Sibèria), i l'humà de Tianyuan, que va emigrar cap a l'est (a la Xina). El genoma mostra, doncs, afinitats amb poblacions gravetianes posteriors d'Europa i Sibèria, com ara l'individu Malta 1 de la Cultura Malta-Buret, que va viure fa 24.000 anys a l'àrea del llac Baikal. Segons el genetista de poblacions David Reich de la Universitat Harvard, aquest exemplar és important perquè és el primer que mostra certa continuïtat entre els primers europeus i els europeus moderns. El genoma de Kostenki 14, però, no té descendents directes en poblacions posteriors de caçadors-recol·lectors i després en poblacions europees actuals; més aviat s'hauria de considerar un "oncle gran" d'aquestes poblacions. Això confirmaria l'existència d'un llinatge poblacional antic i extint a les estepes euroasiàtiques. Les poblacions actuals de Sibèria no descendeixen directament de Malta 1 ni de Kostenki 14, sinó de poblacions mesolítiques que van substituir la Cultura Malta-Buret, que s'estenia des del Ienissei fins al llac Baikal. Allà també, a Sibèria, Kostenki 14 no deixà descendents. El genoma de Kostenki 14 conté alguns gens específics dels moderns de l'Orient Mitjà, gens que també es troben en la població agrícola que arribà a Europa des de l'Orient Pròxim fa uns 8.000 anys. Això indica que la població associada amb Kostenki 14 va rebre un flux genètic d'una població contemporània coneguda com a euroasiàtics basals, una població dHomo sapiens probablement situada a l'Orient Pròxim i que mai no es va encreuar amb neandertals. La població de Kostenki 14 seria, per tant, una barreja de dues poblacions ancestrals més d'Homo sapiens: una majoria, la dels euroasiàtics occidentals o eurosiberians del paleolític superior inferior; i una minoria, la dels euroasiàtics basals. Les dues poblacions poden haver interactuat breument abans de fa 36.000 anys, i després haver romàs aïllades l'una de l'altra durant mil·lennis: de fet, mentre que el flux genètic dels euroasiàtics basals es troba en Kostenki 14, no es troba pas al genoma dels gravetians europeus ni al de Malta 1 a Sibèria. En acabant, no hi ha cap relació entre les poblacions de Kostenki 14 i les australomelanesis. Això recolza altres estudis que suggereixen que els australomelanesis descendien del tronc euroasiàtic comú abans de la seua divisió en euroasiàtics occidentals i orientals. Un estudi morfològic recent de l'esquelet de Markina Gora el situa dins de la variabilitat morfològica dels europeus i confirma que no està pas dins de la variabilitat morfològica dels australomelanesis.
L'anàlisi del genoma de Kostenki mostra que els orígens de les poblacions europees actuals "sembla molt més complex del que la majoria de la gent pensava", i que la dinàmica poblacional del paleolític superior (dispersió, barreja, reemplaçament) és alta. center|miniatura|Diagrama simplificat de la dinàmica evolutiva de les poblacions del paleolític superior basat en el genoma de Kostenki 14, diagrama basat en l'article Seguin-Orlando et al. Science 2014
Referències
Categoria:Aurinyacià Categoria:Pobles de l'óblast de Vorónej Categoria:Jaciments prehistòrics d'Europa