La Guerra georgianoarmènia fa referència a un breu conflicte fronterer entre la República Democràtica de Geòrgia i la República Democràtica d'Armènia del 6 al 31 de desembre del 1918 pel control dels districtes disputats de Lorí, Akhalkalaki (Akhalkalak en armeni) i Bortchalo (actualment Marneouli), que històricament eren marques georgianoarmènies però poblades en gran part per armenis des del segle XIX. El conflicte no es va resoldre pas definitivament fins al 1921.
Context Abans de la Primera Guerra Mundial, els territoris en disputa formaven part de l'Imperi rus:
el districte de Bortchalo, dins del govern de Tbilisi, que conté des de la seua annexió el 1862 a costa del govern d'Erevan el districte de Lorí, essencialment poblat per armenis; l'uiezd d'Akhalkalaki, dins del govern de Tbilisi i poblat predominantment per armenis des de l'annexió russa.
Al final de la guerra, Akhalkalaki i el sud de Lorí foren cedits a l'Imperi Otomà pel Tractat de Batum, signat el juny del 1918 per Geòrgia i Armènia, mentre que els georgians, ajudats pels alemanys, prengueren el control del nord de Lorí. En aquell moment, van sorgir reclamacions rivals entre armenis i georgians. L'octubre del 1918, els turcs es van retirar del sud de Lorí, que va caure sota control dels armenis més ben informats, que van aprofitar-ho per a fer una incursió al nord de Lorí abans de retirar-se. Continuaren, però, greus tensions a la frontera entre les dues repúbliques. Pel que fa a Akhalkalaki, fou evacuada pels turcs d'acord amb l'Armistici de Mudros i passà a control georgià al desembre del 1918. Del 8 al 10 de desembre hi hagué un breu enfrontament entre armenis i georgians al sud del districte. Fou llavors quan un aixecament armeni al nord de Lorí, font d'acusacions mútues, va precipitar les dues repúbliques a la guerra.
Guerra Després d'un ultimàtum armeni als georgians ordenant-los que possessin fi a les seves operacions, les forces armènies van entrar en territori controlat per Georgià el 13 de desembre del 1918, sota el comandament del general Dro (Drastamat Kanayan). Del 14 al 15, Sanahin (lloc dels quarters georgians), Vorontsovka, Privolnoye, Mikhayelovka i Alaverdi foren conquerides. El 16, Ayrum va caure, i el 18, els georgians foren rebutjats fins a Sadakhlo, sense poder evitar la captura de Shulaveri el dia 20 i després del mateix Sadakhlo el dia 23. Aleshores quasi arribaren al riu Khrami i Tbilisi només era a 50 km de distància, quan es va proposar una treva per iniciativa dels britànics i els francesos. Mentrestant, Shulaveri fou recuperada pels georgians el dia 28, i Sadakhlo estigué en guerra fins al dia 31.
Aquesta treva, negociada amb els georgians abans de ser sotmesa als armenis, es va fer el 31 de desembre del 1918.
Resolució Un comité es va reunir l'1 de gener del 1919 en presència dels bel·ligerants, del 9 al 17. Posà provisionalment Akhalkalaki sota administració georgiana, sota control britànic i amb participació armènia, i creà una zona neutral també provisional als rius Lorí i Bortchalo, alhora que ajornava la resolució final del conflicte en la Conferència de Pau de París (1919).
Tanmateix, la qüestió només es resolgué després de la sovietització de les dues repúbliques. En presència de Stalin, l'Oficina Caucasiana del Comité Central Bolxevic, abans simpatitzant d'Armènia, va mantenir Akhalkalaki sota el control de la República Socialista Soviètica de Geòrgia i va dividir Lorí entre aquesta i la República Socialista Soviètica d'Armènia, el 4 de juliol del 1921.
Notes i referències
Categoria:Guerres de Geòrgia Categoria:Guerres d'Armènia Categoria:Guerres del segle XX