Sext Claudi Petroni Probe (en llatí: Sextus Claudius Petronius Probus; Verona c. 328-390)CIL VI, 1756 va ser un aristòcrata romà destacat de finals del segle IV dC, reconegut per la seva riquesa, poder i connexions socials. Va tenir una reeixida carrera política, convertint-se en prefecte urbà, procònsol d'Àfrica, quatre vegades prefecte del pretori i cònsol al costat de l'emperador Gracià. El seu nét i besnet van arribar a ser emperadors.

Biografia Fill del cònsol Petroni Probe, cristià i descendent de la poderosa gens Anícia de Verona, es va casar amb Anicia Faltònia Proba, filla del seu cosí germà Quint Clodi Hermogenià Olibri i de Turrenia Anícia Juliana, amb qui va tenir tres fills i una filla, Anici Probí, Anici Hermogenià Olibri, Anici Petroni Probe i Anicia Proba, casada amb Acili Glabrió Sibidi. A través dels seus fills, Probe va ser l'avantpassat patern de dos emperadors, Petroni Màxim (r. 455) i Olibri (r. 472).

Segons l'arbre genealògic publicat per Mommaerts i Kelley, Probe era fill de Petroni Probe, cònsol el 341, i de "Claudia"/"Clòdia", germana de Clodi Celsí Adelf, fills de Clodi Celsí i Demetrias. Falcònia Proba, una poeta cristiana, era la seva tieta i esposa del citat Adelf. Quint Clodi Hermogenià Olibri, abans citat, era fill de Proba i Adelf.T.S. Mommaerts and D.H. Kelley, "The Anicii of Gaul and Rome", in John Drinkwater and Hugh Elton, Fifth-century Gaul: A Crisis of Identity? (1992), p.112. El pare de Sext, Petroni Probe i Falcònia Proba eren fills de Petroni Probià, cònsol el 322, casat amb una Anícia, germana d'Amni Anici Julià.

La carrera de Probe va ser una de les més destacades del seu temps. Va començar com a qüestor i després va ser nomenat praefectus urbanus.AE 1934, 160, Roma. L'any 358 va ser procònsol d'ÀfricaCodi de Teodosi, XI.36.13a (23 juny); CIL V, 3344 (Verona); CIL VI, 1751 (Roma); CIL VI, 1752 (Roma); CIL VI, 1753 (Roma); CIL VIII, 1783 (Lares). i després prefecte del pretori quatre vegades: d'Il·líria el 364, de la Gàl·lia el 366 i d'Itàlia i Il·líria el 368-375 i de nou el 383-384. Fou nomenat cònsol l'any 371 amb el jove august Gracià (r. 367-383) com a col·lega.

El 372, com a prefecte del pretori d'Itàlia, que incloïa en aquell moment Il·líria, va defensar Sírmium contra un atac dels sàrmates i els quades i el mateix any va nomenar Ambròs governador d'Emília i Ligúria. El 375, el filòsof Íficles, una figura destacada en una ambaixada epirota a la cort, va revelar a l'emperador Valentinià I (r. 364-375) que Probe estava oprimint la regió amb impostos; les acusacions també van ser alimentades pel magister officiorum Lleó, que esperava succeir-lo com a prefecte del pretori.

El mateix any l'emperador senior Valentinià I va morir, deixant a Gracià com a únic emperador a Occident. Probe va ser un dels generals que van elevar el germà petit d'aquest, Valentinià II (r. 375-391), de 4 anys, al rang d'August, fent-lo co-emperador amb Gracià, que en tenia 16.Rufinus, Ecclesiastical History 11.12 Els dos germans (o els seus seguidors) van repartir l'Imperi Occidental en dos. Valentinià II, sota la regència de la seva mare Justina, va rebre Itàlia, Il·líria i Àfrica. Probe, com a un dels valedors, va continuar servint a Valentinià. L'any 383, Magne Màxim (r. 383.388) es va rebel·lar a Occident i va assassinar a Gracià. En un primer moment va mantenir el repartiment fet el 375, ocupant només les parts de Gracià. Però, el 387, va envair Itàlia i va obligar a Valentinià a fugir a Constantinoble, exili al que Probe el va acompanyar. Un cop derrotat l'usurpador el 388 per Teodosi, emperador oriental, Valentinià va ser reinstaurat al tron d'Occident i Probe va tornar amb ell a Roma.

La seva data de mort és desconeguda, tot i que encara vivia l'any 390 quan, segons la Vita Ambrosii de Paulí de Milà, dos nobles perses es van presentar davant de Teodosi I a Mediolanum, però van partir l'endemà cap a Roma per veure presentar els seus respectes a Petroni Probe.

Va rebre diverses cartes de Quint Aureli SímmacSímmac, Epistulae, 56-61. i la dedicatòria de lOra Maritima per Postumi Rufi Fest Aviè; va escriure poemes i va dedicar a l'emperador Teodosi una col·lecció de versos escrits per ell mateix, el seu pare i el seu avi (Anthologia Latina I 783). Era el patró de Càpua.

Tomba Sext Petroni Probe va ser enterrat a un mausoleu construït per a ell per la seva esposa, Anicia Faltonia Proba, al turó Vaticà. Com que el lloc d'enterrament més prestigiós al costat de la tomba de Sant Pere a l'antiga basílica de Sant Pere ja havia estat ocupat pel sarcòfag del predecessor de Probe, el cònsol i praefectus urbà Juni Bas, el mausoleu de Probe es va construir immediatament fora de l'absis occidental de la basílica. Probe va ser enterrat a Sant Pere moltes dècades abans que el primer papa enterrat allà, el papa Lleó I, ho fos l'any 461, i en una posició més a prop de la tomba de l'apòstol que el mausoleu imperial d'Honori, annex al transsepte sud de la basílica a principis del segle V per als enterraments de la dinastia teodosiana.

El mausoleu de Probe i la seva esposa Proba va ser destruït al voltant de 1450 durant la demolició de l'antiga Basílica de Sant Pere. El sarcòfag de Probe es va utilitzar com a font baptismal a la Basílica de Sant Pere des del 1507 fins al 1699. Representa l'escena de la Traditio Legis ("Donació de la Llei").

Llegat En diverses inscripcions, Probe és descrit com "el cim de la casa anícia" (Aniciae domus culmen), "el més erudit en totes les assignatures" (omnibus rebus eruditissimus) i "el cim de la noblesa, la llum de la literatura i l'eloqüència" (nobilitatis culmen, litterarum et eloquentiae lumen). Aquestes frases suggereixen que va ser un mecenes de la literatura, inclòs el poeta Ausoni. Els seus dos fills Anici Probe i Hermogenià Olibri van continuar la tradició sent els patrons de Claudià, que pinta un quadre afavoridor de Probe al seu Panegyricus dictus Probino et Olybrio consulibus'' escrit per celebrar el consolat conjunt dels seus fills l'any 395.

Ammià Marcel·lí el retrata com un home vanitós i cobdiciós que "posseïa propietats a tot arreu de l'imperi, però si s'havien aconseguit honestament o no, no ho pot dir un home com jo".Ammianus Marcellinus, History, Book 27, ch.11; The Later Roman Empire selected and translated by Walter Hamilton (Penguin, 1986), p.345. Ammià afegeix que Probe era algú benevolent amb els seus amics i un intrigant perniciós contra els seus enemics, servil amb els més poderosos que ell i despietat amb els més febles, que anhelava càrrecs i exercia una enorme influència a través de la seva riquesa, sempre insegur i mesquí fins i tot al cim del seu poder.

Referències

Bibliografia Alchermes, Joseph D. (1995). "Petrine Politics: Pope Symmachus and the Rotunda of St. Andrew at Old St. Peter's". The Catholic Historical Review. 81 (1): 7–8. ISSN 0008-8080. JSTOR 25024438. Drinkwater, John; Elton, Hugh (2002). Fifth-Century Gaul: A Crisis of Identity?. Cambridge University Press. . Martindale, John R.; Jones, A. H. M.; Morris, John, eds. (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire: Volume I, AD 260–395. Cambridge: Cambridge University Press. p. 736–740. . McEvoy, Meaghan (2013). "The Mausoleum of Honorius: Late imperial Christianity and the city of Rome in the fifth century". In McKitterick, Rosamond; Osborne, John; Richardson, Carol M.; Story, Joanna (eds.). Old Saint Peter's, Rome. Cambridge University Press. p. 130. . Mommaerts, T.S., Kelley, D.H. (1992): "The Anicii of Gaul and Rome". En Drinkwater, J., y Elton, H., Fifth-century Gaul: A Crisis of Identity?, Cambridge, Cambridge University Press, 11-21. Salzman, Michele Renee (2002). The Making of a Christian Aristocracy: Social and Religious Change in the Western Roman Empire. Harvard University Press. . JSTOR j.ctvk12r62. Schmidt, Manfred (1999). "Ambrosii carmen de obitu Probi. Ein Gedicht des Mailänder Bischofs in epigraphischer Überlieferung". Hermes. 127: 99–116.

Seyfarth, Wolfgang (1970). "Sextus Petronius Probus. Legende und Wirklichkeit". Klio. 52''': 411–425. doi:10.1524/klio.1970.52.52.411. S2CID 194419931. Thacker, Alan (2013). "Popes, emperors and clergy at Old St Peter's from the fourth to the eighth centuries". In McKitterick, Rosamond; Osborne, John; Richardson, Carol M.; Story, Joanna (eds.). Old Saint Peter's, Rome. Cambridge University Press. p. 143–144. .

Categoria:Gens Petrònia Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Veronesos Categoria:Polítics del Vèneto Categoria:Militars del Vèneto